Ves al contingut principal

[-156] La Gran Bombolla Borbònica (#terceravia)

Diari de Setge del 5 de juny de 1714 (dia 315).

Estany Llong (Aigüestortes)










Des del passat dilluns, com posseïts, els dependentistes catalans s'han llançat a proclamar l'arribada, per ells tan esperada, de la Tercera Via. Després de llegir "La Vanguardia" aquests dies, cal espolsar-se la roba, de tanta caspa. Fan una presentació de la realitat pròpia d'alienígenes. Talment, com si fóssim en una monarquia absoluta i el nou rei tingués la capacitat de proposar, per la seva obra i gràcia, contra el parer dels partits (per cert, ja els únics, que li donen suport) els canvis constitucionals profunds que podrien convèncer una part dels sobiranistes (crec que francament pocs, perquè el problema principal no és de continguts, sinó de confiança) de les bondats de tornar a confiar en el pacte amb Espanya. En realitat, res de res. El darrer cartutx es cremarà, probablement, abans fins i tot de sortir de l'arma. Un canó rebregat i fumejant en mans d'un militar socarrimat d'altíssima graduació. La fumera de la Tercera Via viu la seva ranera final. Al darrera no hi ha absolutament res. I després de l'entronització de Felip VI, en molt poc temps, tot i els intents de continuar emboirant, tothom al nostre país ho tindrà encara més clar.

De moment, els primers indicis del Gran Canvi han estat escruixidors. En les seves primeres intervencions públiques després de l'anunci de l'abdicació de Joan Carles I tots dos han estat prou clars i contundents. Però, és igual, els profetes de l'Oferta continuaran amb la seva campanya abocada al ridícul, perquè és impossible enganyar tants milions de catalans com necessiten durant tant de temps. El president espanyol ha ridiculitzat la Tercera Via sense contemplacions, afirmant, amb més raó que un sant, que ningú li ha sabut explica fins ara en què consisteix i que parlar cada dia de reforma constitucional està molt bé, però que caldria concretar una mica més què és el que es vol reformar. L'encara príncep ha dedicat les seves paraules a refermar el seu compromís amb la unitat d'Espanya. El futur Felip VI es manifesta encantat de reprendre, doncs, l'obra unificadora del seu avantpassat Felip V. Abans de Sant Joan, doncs, la Gran Bombolla Borbònica inflada pel dependentisme català ja haurà esclatat definitivament. La darrera bala, gastada. I només faltaran tres mesos per a què votem i declarem davant del món que hem pres col·lectivament la decisió de marxar. Els tenim contra les cordes. Però molt.

Comentaris

  1. Sí, coincideixo plenament amb el teu criteri. És més, tinc la impressió que ens estem fent pel·lícules de ficció amb aquest nou reietó espanyol, fins i tot els "terceres vies". Aquest senyoret no deixa d'haver estat entrenat per ser obedient i per fer el què li hagi ensenyat son pare. I si no, ja li sortirà la seva dona corregint-li la ruta a seguir. Per què, sinó, s'hauria casat amb aquesta dona, si no és que ja li va bé compartir el llit amb una integrista d'Espanya?
    Tots els qui vulguem veure senyals d'il·luminació, de bons sentiments, i d'ètica del bon comportament i respecte social, etc. anirem ben descarrilats. Repeteixo: Si no, per què està casat amb uns persona tan ultra? Ara, diuen que un bon dia en que el príncep estava amb una entrevista junt amb ella, aquesta no es va voler estar de participar a l'entrevista i va engegar un discurset en català on tots es van quedar bocabadats. També se li atribuïen coses meravelloses al pare, i algunes verídiques de les que en dono fe. Però, com ha acabat?: Totalment desacreditat. I, és que els càrrecs no poden ser mai vitalicis; cal anar-los referendant a cada uns quant anys com a mínim.

    En fi, aquest és problema d'Espanya i no pas de Catalunya encara que n'estiguem pagant la nostra cansalada. Si aquest Felipe VI vol corregir la història, que vingui i s'expliqui com cal. Ja n'han fetes massa per creure'n res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…