Ves al contingut principal

[-157] Una abdicació per preparar el 9N [#establishment]

Diari de Setge del 4 de juny de 1714 (dia 314).

Algunes ànimes càndides han interpretat la jugada en clau d'oferta desesperada. La Tercera via és FelipVI, diuen. No patiu, no n'hi haurà, de proposta digna, tot és simple foc d'encenalls. Un caliu destinat a apagar-se en molt, molt poc temps. A mi em sembla que aquest moviment, decidit a correcuita en un cap de setmana (amb la reina a Nova York i el príncep de viatge a l'Amèrica Central), respon bàsicament a dos paràmetres. El primer, naturalment, Catalunya. Diria que el nucli dur del poder espanyol ha arribat al convenciment que el 9-N Joan Carles I pot no ser-hi tot. Ja m'enteneu. Si més no, que no s'hi pot confiar gaire. I aquell dia, el del repte més important al poder castellà/espanyol en 300 anys, els cal afrontar-lo amb un cap de l'Estat en plenes condicions. Pel que pugui ser. Tant per aplicar mesures repressives de caire excepcional, com per a assumir col·lectivament la pèrdua de la guerra amb Catalunya. Només això explica el perquè de triar un moment tan desencertat com l'actual, en què les eleccions europees han posat damunt la taula el descrèdit més punyent, radical, dels partits i les institucions del decrèpit constitucionalisme de 1978.

La segona raó de l'abdicació també és senzilla i sempre determinant per a la monarquia: assegurar la continuïtat de la dinastia. Ho diré de manera culta: salvar-se el cul. Insisteixo: el model de l'establishment creat a la sortida del franquisme fa aigües. S'ensorra. D'aquí dos anys ningú sap on pararà. Els dos grans partits espanyols han caigut per sota del 50% dels vots i ara mateix el seu terra (especialment, el d'un PSOE que traeix cada dia una mica més els ideals dels votants que li queden) ni es veu. Calia, doncs, accelerar tot plegat, abans que fos impossible aprovar la Llei Orgànica de Successió i s'entrés en el col·lapse. Però, d'aquest moviment, amb l'actual majoria absoluta del Partido Popular, encara hi havia temps fins a finals de l'any vinent. Així que, no ens enganyem, el que ha precipitat tot plegat és la voluntat d'encarar el moment culminant del plet català des d'una monarquia reforçada. Però no sé si se'n sortiran. L'escenificació del traspàs de poder amb la sola complaença de l'oligarquia, sense control des de baix de cap mena, i el blindatge de la inviolabilitat reial constituiran un doble motiu de frustració per a milers i milers de catalans que aspiren a una altra manera de fer les coses. Serà, en definitiva, una altra via d'entrada a la gran autopista dels qui volem la independència per construir una República Catalana amb altres valors.

Comentaris

  1. Granollacs, sort de tu, sempre tant optimista, llegint la teva valoració, ja m´has alegrat el dia, en canvi els de l´Artur Mas, sempre em sembla que me la fotaran, coi que no son aigua clara, sempre amb les ambiguitats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…