[-158] Bestiari del procés (48): J. Ortega, M. Prat i M. Tura

Diari de Setge del 3 de juny de 1714 (dia 314).

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Infraestructura ràpida.
Els darrers dies (encara que de manera una mica xunga, perquè se semblava a un acte de propaganda electoral del govern Mas) hem conegut l’urna i la papereta que es preparen per al proper 9N. Els detalls donats a conèixer parlen d’un engranatge en marxa, basat en els ajuntaments que hi vulguin col·laborar i en els edificis administrats directament per la Generalitat, allà on calgui. Els resultats del 25M suposaran, sense dubte, una nova embranzida important cap a la Consulta. Ara, en aquests temps de recta final que s’apropen, caldrà molta unitat i donar tot el suport a aquells qui estan preparant materialment el procés de votació.

Prat, Manuel (ex director de la Policia de Catalunya).
Mals greus que venen de lluny.
N’hi ha per llogar-hi cadires. Aquí no se’n salva gairebé ningú. Si hi ha un aspecte de la realitat que desanima a construir un nou Estat és el del capteniment dels comandaments, les forces polítiques i l’opinió pública catalana envers la nostra policia. El mal ve de lluny. D’un desplegament poc acurat després d’anys de congelació per part del president Pujol. De la utilització irresponsable com a arma llancívola des de l’entrada a la conselleria d’Interior de Joan Saura. De la manca d’assumpció de responsabilitats i de transformacions tècniques per dur a terme la importantíssima tasca que els mossos tenen encomanada. Tot plegat, ha portat a una situació, molt, molt, però molt preocupant, les responsabilitats de la qual estan molt, molt, però molt repartides. Aquí tenim mala peça al teler.

Tura, Montserrat (ex-consellera de la Generalitat de Catalunya).
Anem tard.
L’antiga dirigent socialista sembla que aposta, finalment, per posar en marxa (en companyia d’una part de la vella guàrdia catalanista) un alternativa socialista plenament partidària de l’exercici del dret a decidir, ben alineada amb la majoria social. Per desgràcia, fins ara, el mateix esmicolament en grups poc cohesionats i en versos solts que va impedir plantar cara des de dins a l’espanyolització del partit, s’està repetint en el moment de la sortida. Els dissidents, doncs, tenen el repte i l’obligació de no continuar disgregant-se més i de mirar de convergir amb un esquerra nacional que camina cap a la consolidació (després dels resultats del 25M) d’un espai majoritari a Catalunya.

Comentaris

  1. Mossos: aquí es dóna una barreja al 50% entre els que volen la destrucció del nostre cos armat (espanyolistes) i l'anarquisme subjacent entre els qui no el volen destruir (catalanistes). És un mal que ve de lluny, aquest de l'anarquisme, que té moltes facetes a banda del rebuig als cossos policials: desinterès per l'enquadrament en organitzacions polítiques, regust pel purisme ideològic, malfiança envers el que és públic, manca de vocacions militars...
    ...
    Socialistes: si volen l'esquerra nacional que entrin a ERC i que es deixin de frivolitats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas