Ves al contingut principal

[-159] Bestiari del procés (47): I. Fainé, C. Jiménez Villarejo i O. Junqueras

Diari de Setge del 2 de juny de 1714 (dia 313).

Fainé, Isidre (president de La Caixa).
L’home del gran acord.
Estic, sorprès de mi mateix, completament en línia amb aquest eximi representant de l’establishment. Sí senyor. N’hi ha que som molt molt partidaris d’un gran acord entre Catalunya i Espanya. Concretament, entre el Regne d’Espanya i la República Catalana. Són ells, Madrid i els seus aliats, els qui volen submissió. Nosaltres, per damunt de tot, pacte. Un gran acord sobre com repartir-nos els béns, els actius i els passius, el seu deute colossal si és que no ens fan boicot. Un gran acord per garantir la doble nacionalitat dels nostres ciutadans. Per assegurar condicions de bon veïnatge. Per defensar conjuntament a Europa i al món els interessos comuns. Un gran acord. Això sí, cadascú a casa seva.

Jiménez Villarejo, Carlos (diputat electe al Parlament europeu).
Regeneració gerontocràtica.
Aquest veterà nacionalista espanyol que frega la vuitantena, l’exfiscal que va enviar gent a la presó sense contemplacions per defensar l’ús de la llengua catalana, no pas durant el franquisme, sinó el 1985, ha obtingut l’acta de diputat al Parlament europeu per Podem, una força trencadora de l’statu quo. Realment sorprenent. Jiménez Villarejo, abans fins i tot de prendre-hi possessió ja ha deixat ben clar que, més enllà d’etiquetes, ell és un preclar representant de la vella política: passant olímpicament del compromís contret en el programa electoral de la seva candidatura, s’ha manifestat radicalment contrari a l’exercici del Dret a Decidir. El seu és tot un exemple de regeneració... gerontocràtica.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
El gran encert estratègic.
Direu que això és una hipòtesi contrafactual. Hi havia arguments de pes en favor d’una i altra opció, però la sensació que l’èxit dels republicans s’ha basat en la deglució del PSC a la Catalunya litoral tant com al rerepaís avala la tesi que no convenia una candidatura unitària que n’hagués diluït el component ideològic. Des del minut u de la seva presidència al partit, en Junqueras, amb un discurs sempre adreçat a donar la mà els sectors polítics i socials implicats en l’herència del PSUC històric i del PSC municipalista, ha tingut clar que el seu objectiu era ampliar el radi del sobiranisme mossegant en l’electorat de l’esquerra tradicional. L’excel·lent resultat obtingut a les eleccions al Parlament europeu han posat de relleu els bons fruits d’aquesta collita, tant per al procés com per a ERC.

Comentaris

  1. ... i quan em van dir que seria el nou President del Club, no m'ho vaig voler creure!!! En canvi ara, ja sabeu que en s'oc un ferotge partidari de la seva persona. Esclar que els qui me'l promocionaven ja sabien molt m'es que jo, que no en sabia res de res.

    Ostres! Han canviat de reietó per veure si ens calmem una mica!!! Quin ridícul!!!!

    ResponElimina
  2. Sempre he estat reaci a l'unitarisme. Si tenim una societat sociològicament diversa i amb ubicacions políticoculturals que no sempre fan frontera entre elles -vull dir que estan allunyades- és més operatiu tenir partits que omplin bona part del ventall més que no pas una unió que encara deixaria més gent fora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…