[-159] Bestiari del procés (47): I. Fainé, C. Jiménez Villarejo i O. Junqueras

Diari de Setge del 2 de juny de 1714 (dia 313).

Fainé, Isidre (president de La Caixa).
L’home del gran acord.
Estic, sorprès de mi mateix, completament en línia amb aquest eximi representant de l’establishment. Sí senyor. N’hi ha que som molt molt partidaris d’un gran acord entre Catalunya i Espanya. Concretament, entre el Regne d’Espanya i la República Catalana. Són ells, Madrid i els seus aliats, els qui volen submissió. Nosaltres, per damunt de tot, pacte. Un gran acord sobre com repartir-nos els béns, els actius i els passius, el seu deute colossal si és que no ens fan boicot. Un gran acord per garantir la doble nacionalitat dels nostres ciutadans. Per assegurar condicions de bon veïnatge. Per defensar conjuntament a Europa i al món els interessos comuns. Un gran acord. Això sí, cadascú a casa seva.

Jiménez Villarejo, Carlos (diputat electe al Parlament europeu).
Regeneració gerontocràtica.
Aquest veterà nacionalista espanyol que frega la vuitantena, l’exfiscal que va enviar gent a la presó sense contemplacions per defensar l’ús de la llengua catalana, no pas durant el franquisme, sinó el 1985, ha obtingut l’acta de diputat al Parlament europeu per Podem, una força trencadora de l’statu quo. Realment sorprenent. Jiménez Villarejo, abans fins i tot de prendre-hi possessió ja ha deixat ben clar que, més enllà d’etiquetes, ell és un preclar representant de la vella política: passant olímpicament del compromís contret en el programa electoral de la seva candidatura, s’ha manifestat radicalment contrari a l’exercici del Dret a Decidir. El seu és tot un exemple de regeneració... gerontocràtica.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
El gran encert estratègic.
Direu que això és una hipòtesi contrafactual. Hi havia arguments de pes en favor d’una i altra opció, però la sensació que l’èxit dels republicans s’ha basat en la deglució del PSC a la Catalunya litoral tant com al rerepaís avala la tesi que no convenia una candidatura unitària que n’hagués diluït el component ideològic. Des del minut u de la seva presidència al partit, en Junqueras, amb un discurs sempre adreçat a donar la mà els sectors polítics i socials implicats en l’herència del PSUC històric i del PSC municipalista, ha tingut clar que el seu objectiu era ampliar el radi del sobiranisme mossegant en l’electorat de l’esquerra tradicional. L’excel·lent resultat obtingut a les eleccions al Parlament europeu han posat de relleu els bons fruits d’aquesta collita, tant per al procés com per a ERC.

Comentaris

  1. ... i quan em van dir que seria el nou President del Club, no m'ho vaig voler creure!!! En canvi ara, ja sabeu que en s'oc un ferotge partidari de la seva persona. Esclar que els qui me'l promocionaven ja sabien molt m'es que jo, que no en sabia res de res.

    Ostres! Han canviat de reietó per veure si ens calmem una mica!!! Quin ridícul!!!!

    ResponElimina
  2. Sempre he estat reaci a l'unitarisme. Si tenim una societat sociològicament diversa i amb ubicacions políticoculturals que no sempre fan frontera entre elles -vull dir que estan allunyades- és més operatiu tenir partits que omplin bona part del ventall més que no pas una unió que encara deixaria més gent fora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)