Ves al contingut principal

[-101] Bestiari del procés (81): F. Valls, M. Valls i M. Valls

Diari de Setge del 30 de juliol de 1714 (dia 371)

Valls, Francesc (sotsdirector d’El País Cataluña).
Explicar o canviar la realitat.
Quan, amb el pas de no gaire temps, la qualitat democràtica del país i el benestar dels nostres ciutadans millorin substancialment, el procés d'independència serà objecte d'atenció a les facultats de ciències polítiques, socials i de comunicació. El que veiem als mitjans darrerament és espectacular. Ni el més mínim respecte a les formes. Fa massa temps que molts es neguen obertament a publicar el que passa i han decidit centrar-se gairebé en exclusiva a comunicar què és el que els agradaria que passés. La giragonsa comunicativa d'El País a la seva darrera enquesta sobre Catalunya va ser impressionant, tot presentant l'auge independentista com una mena de crida nacional a favor de la tercera via. Obligar la gent a trencar-se la cara cada dia contra la realitat d'una manera tan flagrant té el seu risc: la mateixa enquesta reflectia l'ensorrament de la campanya de la por.

Valls, Manuel (primer ministre de la República Francesa).
Una carpeta dalt de tot.
Aquesta setmana, amb la Consulta del 9-N a menys de quatre mesos vista, s’han esberlat tabús; el primer, la lletania que la qüestió catalana era només un problema intern espanyol. Coherent, coherent, Merkel, nascuda a la RDA, ens va alliçonar sobre el respecte a la integritat territorial dels estats. Tot seguit, modificant el discurs previst, Hollande ens va situar, davant Felip VI, com un fet regional que vol esdevenir nacional: error, som una comunitat política que vol recuperar/exercir la sobirania. Per cert, que en la seva pèrdua de fa 300 anys els francesos van tenir un paper destacat. Finalment, a Madrid, Manuel Valls ha reblat el clau. L’important: ja som a primera línia, saben que anem de veres; amb nosaltres, la força de la democràcia i (aquí la clau veritable) un deute descomunal que alemanys i francesos, principals creditors d’Espanya, no voldran menjar-se amb patates.

Valls, Miquel (president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona).
Quin futur volem.
Està molt bé que el primer ministre francès ens alerti de les conseqüències econòmiques de la nostra tria democràtica lliure. També, però, cal tenir en compte què ens espera si ens quedem, tal i com acostuma a ponderar en Xavier Sala i Martín. Si no marxem, no només també haurem de pagar (més) deute espanyol, sinó que continuarem sotmesos al règim colonial que ens aplica la metròpoli i que lesiona la nostra economia i benestar col·lectiu. Aquest dijous el president de la Cambra n’exposava les dades: entre 2009 i 2014, la inversió estatal a Catalunya ha caigut d’un 71% i en la darrera dècada s’ha reduït a la meitat. Una “retallada” que, com tantes altres, ha estat aquí del doble que a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Vaja, per federar-se a sobre.

Comentaris

  1. Con su permiso, que yo sepa hace 300 años Cataluña no era un estado y lo que se libro fue una guerra de Sucesión, no de Secesión, una pugna entre Austrias y Borbones, donde algunos catalanes iban con unos y otros con los otros, de hecho una unidad, los llamados Tercios Castellanos fueron de las ultimas unidades del ejercito en rendirse en Barcelona.
    En caso de un referendum si Barcelona quiere independencia y Lerida no dejaran a Lerida que sea española, si Martorell quiere ser español y Santa Coloma catalan, ¿respetaran las voluntades de Lerida y Martorell?.
    Del mismo modo en España todo el territorio de de todos los españoles , los rios de Sierra Nevada y las playas de Cadiz no son de granadinos o gaditanos sino de todos los españoles, al igual que las playas Barcelona. La democracia es que votemos todos sobre lo que es de todos, no que una parte vote sobre lo de todos.
    Cada español debemos aproximadamente unos 22.000 euros , Cataluña debe pagar su parte, 22.000 por 7,500.000 son 165.000.000.000 de euros que deben abonar de su parte, porque supongo que pagaran su parte ya que se quedan con el territorio y las inversiones colectivas, ¿tiene Cataluña esos 165.000.000.000 de euros o se les deja alguien? porque lógicamente España no puede financiárselos, así que lo que sugiero, es que primero busquen esos dineros y luego hablamos y si quiere sometemos a referendum si podemos secesionar nuestro país, primero, y luego si ustedes se quieren secesionar.
    Porque lo demás son perdidas de tiempo y de esfuerzos, puedo hacer un referéndum en mi pueblo para hacer piscina olímpica climatizada y sera democrático y tal, pero inviable.
    Y aquí no hablo de ideales u otras materias, es una cuestión puramente material, si se me permite.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…