Ves al contingut principal

[-102] Bestiari del procés (80): J. Galí, C. Montoro i N. Parlón

Diari de Setge del 29 de juliol de 1714 (dia 370)

Galí, Jordi (catedràtic de la UPF).
Boicots d’amor.
Del dit i avisat (el desig, en el fons) al fet, de l'habitual pronòstic galàctic-catastròfic a l’acció concreta de boicot, ordenada des d'un despatx de la Moncloa o dels Ministerios. Un capteniment, el del Gobierno i els nacionalistes espanyols envers el procés català certament contradictori. Perquè, anem a veure, si el futur de Catalunya dins l'euro en cas d'independència és tan i tan segur que va al desastre, què té de tan nefast que un sobiranista tingui influència com a director d'investigació del Banc Central Europeu? Si quedarem aïllats del món mundial, fora de la galàxia, perquè cal evitar a tota costa que ens aproximem a l'Organització Internacional de la Francofonia? Esforçar-se tant per fer el més aspre possible l'escenari internacional d'una Catalunya independent, no és una manera de demostrar que és conseqüència directa de la simple voluntat d'Espanya?

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda espanyol).
“Libertad para Madrid”
Se’ls ha anat la mà: els nous “comptes territorialitzats” avalats pel govern espanyol no són més que una barroera operació de centripetació de la despesa realment feta a la capital de l’Estat, presentada de manera tan maldestra que gairebé ningú se la creurà des de Catalunya. La patètica atribució a Madrid d’un dèficit fiscal que, suposadament, dobla el del Principat, va provocar durant tot el dia autèntica hilaritat a les xarxes socials. El resultat, esperpèntic: l’Espanya perifèrica els roba i, per tant, cal suposar, ja no els costaria res de concedir-nos el concert econòmic. I més enllà de la fumera, els fets: a Barcelona, dimarts, davant d’un Cercle d’Economia posat de genolls, el ministre va dir a la cara, amb la seva gràcia habitual, que el govern espanyol no pensa llançar als de la tercera via ni una trista molla de pa. Ni tites-tites.

Parlón, Núria (vicepresidenta del PSc).
Però què Consulta?
La nova adjunta de Miquel Iceta, superat el vertigen que la va fer sortir corrents, ha tornat als mitjans aquests dies per difondre la "nova" línia d'acció política de la direcció socialista, renovada amb gent com ara Balmón, Rangel i Sala. Diu l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que cal fer "una Consulta" perquè així ho volen el 80% dels catalans. Que ells s'han mogut (mooolt) i han proposat una pregunta concreta (que, per cert, ah caram, ara mateix no és ni legal ni acordada!). "Una Consulta", així, sense més. Sabeu què: jo també tinc la meva proposta de pregunta per a "una Consulta": la paella, amb sofregit de ceba on sense? Canvien les cares (algunes) i la presa de pèl és idèntica. La gent demana multitudinàriament al carrer expressar l'opinió sobre la independència i el PSOE no admet ni una trista Consulta unicornista sobre la tercera via.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…