Ves al contingut principal

[-102] Bestiari del procés (80): J. Galí, C. Montoro i N. Parlón

Diari de Setge del 29 de juliol de 1714 (dia 370)

Galí, Jordi (catedràtic de la UPF).
Boicots d’amor.
Del dit i avisat (el desig, en el fons) al fet, de l'habitual pronòstic galàctic-catastròfic a l’acció concreta de boicot, ordenada des d'un despatx de la Moncloa o dels Ministerios. Un capteniment, el del Gobierno i els nacionalistes espanyols envers el procés català certament contradictori. Perquè, anem a veure, si el futur de Catalunya dins l'euro en cas d'independència és tan i tan segur que va al desastre, què té de tan nefast que un sobiranista tingui influència com a director d'investigació del Banc Central Europeu? Si quedarem aïllats del món mundial, fora de la galàxia, perquè cal evitar a tota costa que ens aproximem a l'Organització Internacional de la Francofonia? Esforçar-se tant per fer el més aspre possible l'escenari internacional d'una Catalunya independent, no és una manera de demostrar que és conseqüència directa de la simple voluntat d'Espanya?

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda espanyol).
“Libertad para Madrid”
Se’ls ha anat la mà: els nous “comptes territorialitzats” avalats pel govern espanyol no són més que una barroera operació de centripetació de la despesa realment feta a la capital de l’Estat, presentada de manera tan maldestra que gairebé ningú se la creurà des de Catalunya. La patètica atribució a Madrid d’un dèficit fiscal que, suposadament, dobla el del Principat, va provocar durant tot el dia autèntica hilaritat a les xarxes socials. El resultat, esperpèntic: l’Espanya perifèrica els roba i, per tant, cal suposar, ja no els costaria res de concedir-nos el concert econòmic. I més enllà de la fumera, els fets: a Barcelona, dimarts, davant d’un Cercle d’Economia posat de genolls, el ministre va dir a la cara, amb la seva gràcia habitual, que el govern espanyol no pensa llançar als de la tercera via ni una trista molla de pa. Ni tites-tites.

Parlón, Núria (vicepresidenta del PSc).
Però què Consulta?
La nova adjunta de Miquel Iceta, superat el vertigen que la va fer sortir corrents, ha tornat als mitjans aquests dies per difondre la "nova" línia d'acció política de la direcció socialista, renovada amb gent com ara Balmón, Rangel i Sala. Diu l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que cal fer "una Consulta" perquè així ho volen el 80% dels catalans. Que ells s'han mogut (mooolt) i han proposat una pregunta concreta (que, per cert, ah caram, ara mateix no és ni legal ni acordada!). "Una Consulta", així, sense més. Sabeu què: jo també tinc la meva proposta de pregunta per a "una Consulta": la paella, amb sofregit de ceba on sense? Canvien les cares (algunes) i la presa de pèl és idèntica. La gent demana multitudinàriament al carrer expressar l'opinió sobre la independència i el PSOE no admet ni una trista Consulta unicornista sobre la tercera via.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…