[-102] Bestiari del procés (80): J. Galí, C. Montoro i N. Parlón

Diari de Setge del 29 de juliol de 1714 (dia 370)

Galí, Jordi (catedràtic de la UPF).
Boicots d’amor.
Del dit i avisat (el desig, en el fons) al fet, de l'habitual pronòstic galàctic-catastròfic a l’acció concreta de boicot, ordenada des d'un despatx de la Moncloa o dels Ministerios. Un capteniment, el del Gobierno i els nacionalistes espanyols envers el procés català certament contradictori. Perquè, anem a veure, si el futur de Catalunya dins l'euro en cas d'independència és tan i tan segur que va al desastre, què té de tan nefast que un sobiranista tingui influència com a director d'investigació del Banc Central Europeu? Si quedarem aïllats del món mundial, fora de la galàxia, perquè cal evitar a tota costa que ens aproximem a l'Organització Internacional de la Francofonia? Esforçar-se tant per fer el més aspre possible l'escenari internacional d'una Catalunya independent, no és una manera de demostrar que és conseqüència directa de la simple voluntat d'Espanya?

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda espanyol).
“Libertad para Madrid”
Se’ls ha anat la mà: els nous “comptes territorialitzats” avalats pel govern espanyol no són més que una barroera operació de centripetació de la despesa realment feta a la capital de l’Estat, presentada de manera tan maldestra que gairebé ningú se la creurà des de Catalunya. La patètica atribució a Madrid d’un dèficit fiscal que, suposadament, dobla el del Principat, va provocar durant tot el dia autèntica hilaritat a les xarxes socials. El resultat, esperpèntic: l’Espanya perifèrica els roba i, per tant, cal suposar, ja no els costaria res de concedir-nos el concert econòmic. I més enllà de la fumera, els fets: a Barcelona, dimarts, davant d’un Cercle d’Economia posat de genolls, el ministre va dir a la cara, amb la seva gràcia habitual, que el govern espanyol no pensa llançar als de la tercera via ni una trista molla de pa. Ni tites-tites.

Parlón, Núria (vicepresidenta del PSc).
Però què Consulta?
La nova adjunta de Miquel Iceta, superat el vertigen que la va fer sortir corrents, ha tornat als mitjans aquests dies per difondre la "nova" línia d'acció política de la direcció socialista, renovada amb gent com ara Balmón, Rangel i Sala. Diu l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet que cal fer "una Consulta" perquè així ho volen el 80% dels catalans. Que ells s'han mogut (mooolt) i han proposat una pregunta concreta (que, per cert, ah caram, ara mateix no és ni legal ni acordada!). "Una Consulta", així, sense més. Sabeu què: jo també tinc la meva proposta de pregunta per a "una Consulta": la paella, amb sofregit de ceba on sense? Canvien les cares (algunes) i la presa de pèl és idèntica. La gent demana multitudinàriament al carrer expressar l'opinió sobre la independència i el PSOE no admet ni una trista Consulta unicornista sobre la tercera via.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas