Ves al contingut principal

[-103] Moments per recordar (i II): la història es repeteix?

Diari de Setge del 28 de juliol de 1714 (dia 369)

24 de maig de 1591. Felip II de Castella vol acabar d'un sol cop amb la resistència institucional d'aragonesos i catalans. Dos territoris que continuen actuant al marge de la lògica imperial, entestats a conservar la seva sobirania i fins i tot a imposar-ne als monarques la continuïtat en els seus mateixos termes contractuals històrics. El rei ordena la detenció a Saragossa del seu antic secretari Antonio Pérez, fugit mesos abans i acollit a la protecció dels furs del Regne. A Barcelona, ha donat instruccions als seus oficials perquè practiquin la detenció d'un tal Joan Granollacs, diputat militar, membre capdavanter del "govern" de la Generalitat, per haver defensat la jurisdicció, les "competències" de la institució que representa el Principat de Catalunya. Totes dues detencions fracassen. A Saragossa, el fet portarà poc temps més tard a la invasió militar castellana.

Als carrers de la capital catalana, la resistència de l'afectat i la protecció d'altres cavallers del seu seguici espasa en mà impedeix als oficials reials executar-ne la captura. Granollacs, enmig de la gentada que omple els carrers, ben protegit, es conduït fins a la Casa de la Diputació (el que ara en diem Palau de la Generalitat), on restarà reclòs durant mesos, fins al moment que la seva situació es faci insostenible i hagi d'abandonar la ciutat camí de l'exili. Entretant, però, el protegiran les guardes ordinàries o policia de la Generalitat, bàsicament integrada a la capital per menestrals dels gremis de Barcelona. Recapitulem. Ordre de detenció contra el principal representant de les institucions catalanes. Fracàs en l'intent de dur-la a terme. Fidelitat de la policia de la Generalitat en la defensa del diputat i del Palau. En un país tan persistent com el nostre, són coses que es diria que poden tornar a passar més de quatre-cents anys després.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…