Ves al contingut principal

[-104] Bestiari del procés (79): A.-D. Fachín, J. Font i Á. de la Fuente

Diari de Setge del 27 de juliol de 1714 (dia 368)

Fachín, Albano-Dante (periodista).
Mil formes de prendre mal.
En escoltar la seva denúncia sobre un altre document de l'ANC he pensat un parell de coses per situar-me ben a l'abast de totes les crítiques: d'una banda, el fil de preuada transversalitat tan extraordinàriament fràgil, si, com fem massa sovint, davant dels qui ens retreuen la indefinició de la nostra proposta, passem a concretar massa el model de país de futur que volem. Així, doncs, molt poquetes coses i molt bàsiques, referents als fonaments democràtics essencials, si és que no volem anar a petar directament a l’embolic. D'altra banda, la ironia que els escèptics que fan més punyent l’exigència de concreció per sumar-se a la reivindicació de la sobirania siguin justament els qui, en paral·lel, no es posicionen en relació a la principal deficiència estructural que en aquests moments fa inviable els serveis públics a Catalunya: la dependència.

Font, Joan (president del grup Bon Preu).
Els grans empresaris respiren com nosaltres.
La consultora Pricewaterhouse ha presentat aquesta setmana el sospitós resultat d'una enquesta elaborada entre els directius de les 200 empreses més importants de Catalunya, segons la qual només un 4,4% es declara partidari de la independència. A la vista de tan científica aproximació, cal afirmar que es tracta sense dubte, juntament amb els dels toreros i els falangistes, del col·lectiu amb menys penetració del sentiment independentista. Per aquest motiu cal agrair doblement el compromís d'empresaris com Víctor Grífols o Joan Font, que han donat suport explícit a la causa del benestar dels seus conciutadans, encara que els pugui reportar perjudicis personals. Per cert, aquest any, a banda de Bonpreu, trobarem la samarreta de la Via Catalana a algun altre establiment comercial d'àmplia implantació?

Fuente, Ángel de la (investigador del CSIC).
Rigor inclassificable.
Gran exercici, si teniu estómac, el d’escoltar les explicacions d’aquest crac acadèmic, fundador de Ciudadanos i nou referent del Partido Popular en matèria de balances fiscals. Amb frases mítiques com la que encapçala aquest article o altres perles com ara que el benefici que genera el turisme que rep Catalunya és de tots (els espanyols). Permeteu-me l’acudit fàcil, però l’aposta De la Fuente és ben clara: que l’aigua de la font ragi el més bruta possible. És a dir, optar per un sol sistema de càlcul de les balances, que sigui el més subjectiu possible, i que permeti interpretar cada partida en el sentit més procliu a rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya. Com ara (una de tantes!), imputar-nos la despesa de milers de funcionaris ministerials que el govern espanyol continua mantenint tot i haver-nos transferit les competències en la matèria fa dècades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…