Ves al contingut principal

[-104] Bestiari del procés (79): A.-D. Fachín, J. Font i Á. de la Fuente

Diari de Setge del 27 de juliol de 1714 (dia 368)

Fachín, Albano-Dante (periodista).
Mil formes de prendre mal.
En escoltar la seva denúncia sobre un altre document de l'ANC he pensat un parell de coses per situar-me ben a l'abast de totes les crítiques: d'una banda, el fil de preuada transversalitat tan extraordinàriament fràgil, si, com fem massa sovint, davant dels qui ens retreuen la indefinició de la nostra proposta, passem a concretar massa el model de país de futur que volem. Així, doncs, molt poquetes coses i molt bàsiques, referents als fonaments democràtics essencials, si és que no volem anar a petar directament a l’embolic. D'altra banda, la ironia que els escèptics que fan més punyent l’exigència de concreció per sumar-se a la reivindicació de la sobirania siguin justament els qui, en paral·lel, no es posicionen en relació a la principal deficiència estructural que en aquests moments fa inviable els serveis públics a Catalunya: la dependència.

Font, Joan (president del grup Bon Preu).
Els grans empresaris respiren com nosaltres.
La consultora Pricewaterhouse ha presentat aquesta setmana el sospitós resultat d'una enquesta elaborada entre els directius de les 200 empreses més importants de Catalunya, segons la qual només un 4,4% es declara partidari de la independència. A la vista de tan científica aproximació, cal afirmar que es tracta sense dubte, juntament amb els dels toreros i els falangistes, del col·lectiu amb menys penetració del sentiment independentista. Per aquest motiu cal agrair doblement el compromís d'empresaris com Víctor Grífols o Joan Font, que han donat suport explícit a la causa del benestar dels seus conciutadans, encara que els pugui reportar perjudicis personals. Per cert, aquest any, a banda de Bonpreu, trobarem la samarreta de la Via Catalana a algun altre establiment comercial d'àmplia implantació?

Fuente, Ángel de la (investigador del CSIC).
Rigor inclassificable.
Gran exercici, si teniu estómac, el d’escoltar les explicacions d’aquest crac acadèmic, fundador de Ciudadanos i nou referent del Partido Popular en matèria de balances fiscals. Amb frases mítiques com la que encapçala aquest article o altres perles com ara que el benefici que genera el turisme que rep Catalunya és de tots (els espanyols). Permeteu-me l’acudit fàcil, però l’aposta De la Fuente és ben clara: que l’aigua de la font ragi el més bruta possible. És a dir, optar per un sol sistema de càlcul de les balances, que sigui el més subjectiu possible, i que permeti interpretar cada partida en el sentit més procliu a rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya. Com ara (una de tantes!), imputar-nos la despesa de milers de funcionaris ministerials que el govern espanyol continua mantenint tot i haver-nos transferit les competències en la matèria fa dècades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…