[-104] Bestiari del procés (79): A.-D. Fachín, J. Font i Á. de la Fuente

Diari de Setge del 27 de juliol de 1714 (dia 368)

Fachín, Albano-Dante (periodista).
Mil formes de prendre mal.
En escoltar la seva denúncia sobre un altre document de l'ANC he pensat un parell de coses per situar-me ben a l'abast de totes les crítiques: d'una banda, el fil de preuada transversalitat tan extraordinàriament fràgil, si, com fem massa sovint, davant dels qui ens retreuen la indefinició de la nostra proposta, passem a concretar massa el model de país de futur que volem. Així, doncs, molt poquetes coses i molt bàsiques, referents als fonaments democràtics essencials, si és que no volem anar a petar directament a l’embolic. D'altra banda, la ironia que els escèptics que fan més punyent l’exigència de concreció per sumar-se a la reivindicació de la sobirania siguin justament els qui, en paral·lel, no es posicionen en relació a la principal deficiència estructural que en aquests moments fa inviable els serveis públics a Catalunya: la dependència.

Font, Joan (president del grup Bon Preu).
Els grans empresaris respiren com nosaltres.
La consultora Pricewaterhouse ha presentat aquesta setmana el sospitós resultat d'una enquesta elaborada entre els directius de les 200 empreses més importants de Catalunya, segons la qual només un 4,4% es declara partidari de la independència. A la vista de tan científica aproximació, cal afirmar que es tracta sense dubte, juntament amb els dels toreros i els falangistes, del col·lectiu amb menys penetració del sentiment independentista. Per aquest motiu cal agrair doblement el compromís d'empresaris com Víctor Grífols o Joan Font, que han donat suport explícit a la causa del benestar dels seus conciutadans, encara que els pugui reportar perjudicis personals. Per cert, aquest any, a banda de Bonpreu, trobarem la samarreta de la Via Catalana a algun altre establiment comercial d'àmplia implantació?

Fuente, Ángel de la (investigador del CSIC).
Rigor inclassificable.
Gran exercici, si teniu estómac, el d’escoltar les explicacions d’aquest crac acadèmic, fundador de Ciudadanos i nou referent del Partido Popular en matèria de balances fiscals. Amb frases mítiques com la que encapçala aquest article o altres perles com ara que el benefici que genera el turisme que rep Catalunya és de tots (els espanyols). Permeteu-me l’acudit fàcil, però l’aposta De la Fuente és ben clara: que l’aigua de la font ragi el més bruta possible. És a dir, optar per un sol sistema de càlcul de les balances, que sigui el més subjectiu possible, i que permeti interpretar cada partida en el sentit més procliu a rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya. Com ara (una de tantes!), imputar-nos la despesa de milers de funcionaris ministerials que el govern espanyol continua mantenint tot i haver-nos transferit les competències en la matèria fa dècades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas