Ves al contingut principal

[-105] Bestiari del procés (78): J.R. Bosch, J. Cañas i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 26 de juliol de 1714 (dia 367)

Bosch, Josep Ramon (portaveu de Societat Civil Catalana).
La yenka depedentista.
Tot i la constant apel·lació a la seva mort social, són pocs els dies en els quals no veiem la nova plataforma a d’un dels grans mitjans de comunicació. Mancada de cap missatge en positiu (en un ventall de proposta política que abasta del falangisme al federalisme), es limiten només a parar el cop, concentrats en una estratègia abocada al desprestigi del sobiranisme. Els dies senars s’afirmen minoria perseguida per la tribu; els parells, neguen que existeixi una majoria sobiranista, afirmen que no hi ha tribu. La seva darrera contribució kafkiana a la causa ha estat dedicar quatre mesos de feina i vint persones a comptar un a un els assistents a la Via Catalana per certificar que, al llarg de 400 km., hi va haver una mitjana de dues persones per metre a la primera filera. Mare meva, per Déu, quin fracàs de mobilització!

Cañas, Jordi (exportaveu parlamentari de Ciudadanos).
El negoci de la tangana.
En Cañas exemplifica el model del polític, bastit sobre l'exabrupte, víctima del seu propi estil. El d'aquells que volen fer de la tangana permanent una forma de vida. El seu desembarcament a la ràdio comtal, diria, l'he trobat excessivament natural. No pas en el sentit que potser espereu: com a percentatge de quota dependentista és una autèntica benedicció per al sobiranisme; entre el perfil de l'audiència de RAC1, a cada intervenció, deixat anar, encara que sigui sense intoxicació de cap mena, produirà nous indepes a raig. Per desgràcia, però, la seva incorporació és també la culminació d'un model de tertúlia diària basat de manera creixent en l'espectacle del crit. És justament allò que la competència, crec, ha intentat evitar durant aquest curs. I és possible que Cañas sigui la gota que faci vessar el got a més d'un oïdor.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
General (sense tropa) a la reserva.
Finalment, a terminis, arrossegant-se, es confirma la retirada del líder d'Unió. No ens confonguéssim pas, no vol marxar definitivament. Només passa a la reserva activa, llest per al gran combat de les plebiscitàries (si és que Espanya frustra per la força el 9-N), encara que només com a cartutx per al cas que l'establishment hi vegi alguna possibilitat d'èxit a partir de la pírrica pista d'aterratge d'un miratge madrileny (que de moment no hi és, encara que ells l'esperen desesperadament). Del seu abandonament cal destacar un fet: es troba en un punt d'afebliment tal que ja sap que aquest servei a l'statu quo ja no podrà fer-lo encapçalant UDC. I dimarts, per reblar-ho, les primeres declaracions del seu successor, el conseller Espadaler, van ser per afirmar que el seu partit no anirà al marge de CDC a unes plebiscitàries. Zasca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…