[-105] Bestiari del procés (78): J.R. Bosch, J. Cañas i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 26 de juliol de 1714 (dia 367)

Bosch, Josep Ramon (portaveu de Societat Civil Catalana).
La yenka depedentista.
Tot i la constant apel·lació a la seva mort social, són pocs els dies en els quals no veiem la nova plataforma a d’un dels grans mitjans de comunicació. Mancada de cap missatge en positiu (en un ventall de proposta política que abasta del falangisme al federalisme), es limiten només a parar el cop, concentrats en una estratègia abocada al desprestigi del sobiranisme. Els dies senars s’afirmen minoria perseguida per la tribu; els parells, neguen que existeixi una majoria sobiranista, afirmen que no hi ha tribu. La seva darrera contribució kafkiana a la causa ha estat dedicar quatre mesos de feina i vint persones a comptar un a un els assistents a la Via Catalana per certificar que, al llarg de 400 km., hi va haver una mitjana de dues persones per metre a la primera filera. Mare meva, per Déu, quin fracàs de mobilització!

Cañas, Jordi (exportaveu parlamentari de Ciudadanos).
El negoci de la tangana.
En Cañas exemplifica el model del polític, bastit sobre l'exabrupte, víctima del seu propi estil. El d'aquells que volen fer de la tangana permanent una forma de vida. El seu desembarcament a la ràdio comtal, diria, l'he trobat excessivament natural. No pas en el sentit que potser espereu: com a percentatge de quota dependentista és una autèntica benedicció per al sobiranisme; entre el perfil de l'audiència de RAC1, a cada intervenció, deixat anar, encara que sigui sense intoxicació de cap mena, produirà nous indepes a raig. Per desgràcia, però, la seva incorporació és també la culminació d'un model de tertúlia diària basat de manera creixent en l'espectacle del crit. És justament allò que la competència, crec, ha intentat evitar durant aquest curs. I és possible que Cañas sigui la gota que faci vessar el got a més d'un oïdor.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
General (sense tropa) a la reserva.
Finalment, a terminis, arrossegant-se, es confirma la retirada del líder d'Unió. No ens confonguéssim pas, no vol marxar definitivament. Només passa a la reserva activa, llest per al gran combat de les plebiscitàries (si és que Espanya frustra per la força el 9-N), encara que només com a cartutx per al cas que l'establishment hi vegi alguna possibilitat d'èxit a partir de la pírrica pista d'aterratge d'un miratge madrileny (que de moment no hi és, encara que ells l'esperen desesperadament). Del seu abandonament cal destacar un fet: es troba en un punt d'afebliment tal que ja sap que aquest servei a l'statu quo ja no podrà fer-lo encapçalant UDC. I dimarts, per reblar-ho, les primeres declaracions del seu successor, el conseller Espadaler, van ser per afirmar que el seu partit no anirà al marge de CDC a unes plebiscitàries. Zasca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)