[-106] Moments per recordar (I): la història és repeteix?

Diari de Setge del 25 de juliol de 1714 (dia 366)

L'altre dia us parlava d'un informe interessantíssim del magistrat i ennoblit botifler Josep Francesc d'Alòs i de Rius, que defensava el 1755 la no utilització de l'expressió dret de conquesta per motius, sobretot, de foment de l'oblit, de conveniència política. De la seva rica visió en perspectiva de l'actitud catalana durant la Guerra de Successió destaca la identificació (i la consegüent criminalització) del gran moment republicà de l'estiu de 1713. Des de la revolta austriacista de 1705 fins a l'evacuació de les tropes imperials pel juliol de 1713 es podia fer la ficció d'una Catalunya lliurada als aliats, a la fidelitat de l'emperador Carles, sota la pressió militar d'un exèrcit estranger damunt del terreny. Amb l'embarcament dels darrers soldats imperials, però, es constituïa de facto una República Catalana en guerra. La Junta de Braços que, amb representants del territori que encara aleshores no havia caigut a mans borbòniques, es decantà per la resistència a ultrança és ja, a criteri d'Alòs, plenament i indubtablement responsable de la traïció a Felip V.

La mateixa república en guerra que, sota el lideratge de Pau Claris, va decidir resistir la invasió militar del Principat ordenada per Felip IV i executada pel marquès de los Vélez durant la l'hivern de 1640. Moments, 1640 i 1713, en els quals, les institucions del país, nominalment dependents d'un monarca, van prendre les regnes del destí de la comunitat política i organitzaren tenaçment la resistència a la imposició política i militar que venia de ponent. Són Repúbliques catalanes en guerra. Com la que, encara que sigui només durant uns mesos i molt més desbordada al carrer, des del juliol de 1936, va organitzar la lluita contra la insurrecció militar i el front de combat contra el feixisme a terres aragoneses. Tres moments de sobirania republicana i de resistència que, afortunadament, amb totes les distàncies que planteja el pas del temps i l'absència de violència, podrem començar a reviure amb intensitat probablement a partir del proper 11-S, 300 anys després de la pèrdua de la nostra sobirania.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas