Ves al contingut principal

[-107] De conversa amb els cosins aragonesos (i II): tria identitària obligatòria

Diari de Setge del 24 de juliol de 1714 (dia 363)

És gros que, tal i com us deia en l'apunt anterior d'aquesta sèrie, aquells qui viuen en una comunitat autònoma amb saldo fiscal positiu, és a dir, que rep globalment en inversió de l'Estat més del que aporta via impostos, tractin de mantinguts als qui recuperen 57 cèntims per cada euro que posen a la caixa comuna. Però en fi, què hi farem, encara que el ministre Fernández Díaz voldria, amb la família no ens barallarem; si més no, per això. Però anem al segon argument fort de la conversa de cap de setmana amb els cosins aragonesos: negativa oberta, frontal, absoluta, a permetre que en cas de separació una part dels catalans puguin gaudir de doble nacionalitat. Atenció que és molt bèstia. De cap manera. Tu els expliques que suposes que hi ha una part majoritària dels catalans que ja no voldrà la nacionalitat espanyola, però que una altra gens negligible (dins la qual també molts hauran votat per la secessió) voldrà compartir-la amb la catalana. Perquè una cosa és la identitat individual i una altra amb quin grau de de sobirania pròpia vols que es gestioni el territori on vius tu i els teus fills.

Doncs no, tu. Ni parlar-ne. En cas d'una Catalunya independent, tots els catalans privats ipso facto de la nacionalitat espanyola. Serà una part del càstig que ens tenen reservat. A banda que seria divertit veure com s'ho fan per saltar-se a la brava o per reformar la Constitució del 1978 per establir-ho, semblant disjuntiva col·loca el debat en un punt certament surrealista. Perquè, tot i que segons la propaganda dependentista nosaltres som els qui volem provocar una dolorosíssima fractura sentimental i identitària en milers de catalans, a l'hora de la veritat, molts indepedentistes som partidaris d'oferir canals d'acord entre els dos nous estats per compartir la doble nacionalitat, mentre l'espanyolisme militant exigeix que només se'n pugui gaudir d'una de sola. Veritablement, el món a l'inrevès. Ens acomiadem al final del cap de setmana fins a la propera. Molt probablement, serà ja a primers de 2015. Tot haurà canviat molt aleshores. Però molt. Serà interessant tornar-ho a debatre. I comprovar si aleshores ja cobrem la paga extra, com ells han pogut fer els dos darrers anys, en part, gràcies a la "solidaritat" dels qui l'hem perdut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…