[-108] Bestiari del procés (77): A. Sáez, M. Vargas Llosa, C. Viver i Pi-Sunyer

Girona
Diari de Setge del 23 de juliol de 1714 (dia 364)

Sáez, Albert (sotsdirector d’El Periódico).
Com si fossin demòcrates.
La setmana del gran vídeo de l’Òmnium sobre un país normal que vol votar (sense Jordi Évole, però amb Andreu Buenafuente i Berto Romero), encapçalant una munió de veus entenimentades, aquest home fort dels mitjans ens ha recordat que no podem fer una Consulta on només vagin a votar els del sí. Dues constatacions. Primera, semblant línia de pensament consolida una gran clau democràtica segons la qual si no vols que guanyi l’opció contrària a la que defenses, pots boicotejar sistemàticament els referèndums que convoqui la majoria. Segona, encara que sigui organitzada de manera impecablement democràtica, plural i amb observadors internacionals, la consulta prohibida per Espanya és l’única que es pot fer, i això ho sabem tots des del minut u de partit. Perquè hi ha coses (Rajoy dixit) que per ells estan per sobre de la democràcia.

Vargas Llosa, Mario (escriptor hispano-peruà).
Grans demòcrates contra el vot.
Us en recordeu? Fins fa uns dos anys era pràctica habitual. Algun bon saberut català recordava les trobades d’intel·lectuals castellans i catalans del temps de l’antifranquisme, per concloure la referència erudita amb un: on són ara, aquells bons intel·lectuals espanyols? I han trigat, a fe de Déu (que diria el conseller Homs), però ja els tenim entre nosaltres. “Libres e iguales”, es fan dir. Amb gent tan del poble com una Álvarez de Toledo, un Boadella que no vol parlar per TV3 per denunciar TV3 (no com Joaquim Coll que sempre blasma l’apartheid que pateix a TV3 des de TV3) i el gran Vargas Llosa; perquè, no insistiu més, deixeu de fer paral·lelismes fàcils: tothom sap que el Perú va obtenir la seva independència de manera legal i acordada amb la metròpoli. I amb alguns morts, cert, però que eren uns despistats.

Viver i Pi-Sunyer, Carles (president del Consell Assessor per a la Transició Nacional).
El com fins allà on és possible.
Ens exigeixen, solemnes, que ho expliquem absolutament tot, amb pèls i senyals. Fins i tot, el que només està en mans del govern espanyol, al qual lliuren a ulls clucs la clau. Legal i acordada. De Miquel Iceta a Manuel Cruz ens insisteixen a reclamar com farem la independència, si és encara més inviable que el seu estat federal. És el famós federalisme utòpic per guanyar temps. Se’ls oblida especificar que d’independències n’hi hagut desenes i desenes al llarg del darrer segle i d’estats centralitzats esdevinguts federals cap. Però a la realitat empírica que la bombin. Així que, imagineu-vos què faran amb l’informe detallat sobre la manera de dur a terme la separació del CATN (produït pels qui, amb ànim despectiu, la premsa nacionalista espanyola sempre defineix com els “assessors de Mas”).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas