Ves al contingut principal

[-108] Bestiari del procés (77): A. Sáez, M. Vargas Llosa, C. Viver i Pi-Sunyer

Girona
Diari de Setge del 23 de juliol de 1714 (dia 364)

Sáez, Albert (sotsdirector d’El Periódico).
Com si fossin demòcrates.
La setmana del gran vídeo de l’Òmnium sobre un país normal que vol votar (sense Jordi Évole, però amb Andreu Buenafuente i Berto Romero), encapçalant una munió de veus entenimentades, aquest home fort dels mitjans ens ha recordat que no podem fer una Consulta on només vagin a votar els del sí. Dues constatacions. Primera, semblant línia de pensament consolida una gran clau democràtica segons la qual si no vols que guanyi l’opció contrària a la que defenses, pots boicotejar sistemàticament els referèndums que convoqui la majoria. Segona, encara que sigui organitzada de manera impecablement democràtica, plural i amb observadors internacionals, la consulta prohibida per Espanya és l’única que es pot fer, i això ho sabem tots des del minut u de partit. Perquè hi ha coses (Rajoy dixit) que per ells estan per sobre de la democràcia.

Vargas Llosa, Mario (escriptor hispano-peruà).
Grans demòcrates contra el vot.
Us en recordeu? Fins fa uns dos anys era pràctica habitual. Algun bon saberut català recordava les trobades d’intel·lectuals castellans i catalans del temps de l’antifranquisme, per concloure la referència erudita amb un: on són ara, aquells bons intel·lectuals espanyols? I han trigat, a fe de Déu (que diria el conseller Homs), però ja els tenim entre nosaltres. “Libres e iguales”, es fan dir. Amb gent tan del poble com una Álvarez de Toledo, un Boadella que no vol parlar per TV3 per denunciar TV3 (no com Joaquim Coll que sempre blasma l’apartheid que pateix a TV3 des de TV3) i el gran Vargas Llosa; perquè, no insistiu més, deixeu de fer paral·lelismes fàcils: tothom sap que el Perú va obtenir la seva independència de manera legal i acordada amb la metròpoli. I amb alguns morts, cert, però que eren uns despistats.

Viver i Pi-Sunyer, Carles (president del Consell Assessor per a la Transició Nacional).
El com fins allà on és possible.
Ens exigeixen, solemnes, que ho expliquem absolutament tot, amb pèls i senyals. Fins i tot, el que només està en mans del govern espanyol, al qual lliuren a ulls clucs la clau. Legal i acordada. De Miquel Iceta a Manuel Cruz ens insisteixen a reclamar com farem la independència, si és encara més inviable que el seu estat federal. És el famós federalisme utòpic per guanyar temps. Se’ls oblida especificar que d’independències n’hi hagut desenes i desenes al llarg del darrer segle i d’estats centralitzats esdevinguts federals cap. Però a la realitat empírica que la bombin. Així que, imagineu-vos què faran amb l’informe detallat sobre la manera de dur a terme la separació del CATN (produït pels qui, amb ànim despectiu, la premsa nacionalista espanyola sempre defineix com els “assessors de Mas”).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…