Ves al contingut principal

[-109] Bestiari del procés (76): O. Pujol, E. Reyes i M. Rojals

Riu Noguera de Tor
Diari de Setge del 22 de juliol de 1714 (dia 363)

Pujol, Oriol (exsecretari general de CDC).
Apartar-se per desemboirar.
No tinc ni idea de si l’Oriol Pujol és culpable o no de tràfic d’influències. La justícia ho dirà, cal desitjar que en el termini de temps més breu possible. Precisament en l’àmbit de la Justícia, tal i com ens fa avinent el jutge Santiago Vidal cada vegada que té l’oportunitat, la República Catalana tindrà una feinada de por. En tot cas, ara toca que cap campanya exterior, cent per cent intoxicadora o amb base més o menys certa, pugui erosionar el procés. Si és el cas, tot el reconeixement quan sigui a la seva generositat per apartar-se. Ara, toca enllustrar ben bé la nostra avantguarda, que comença la batalla final!

Reyes, Eduardo (president de Súmate).
On els fa més mal.
La bona gent de Súmate representa el sentit comú. El dependentisme vol convertir el procés català en una guerra identitària. Malda per generar conflicte, veu com s’apropa el dia D i no se’n surt. Per una raó molt senzilla: la gent normal diferencia perfectament entre la identitat pròpia, cada vegada més, múltiple, plural, mestissa, i la manera i el lloc des d’on vol que es governin els seus interessos. Els de Súmate han demanat també aquesta setmana entrevistar-se amb el president espanyol a la Moncloa, a la vista de l’èxit fulgurant, pluripromocionat pels mitjans i macrofinançat des d’on calgui, de la plataforma dependentista Societat Civil Catalana. A la qual, per cert, mentre demanava l’empresonament del president de la Generalitat, el secretari general d’un partit d’extrema dreta ha titllat de “gent decent”.

Rojals, Marta (escriptora emergent).
Perquè no podem més.
La millor ploma sense faç de la literatura catalana actual ens ha regalat aquesta setmana (no us perdeu les seves contribucions a Vilaweb després, naturalment, de passar pel directe!cat) un altre article espectacular, objecte, en un dia, de més de mig miler de retuits. Denuncia el supremacisme castellà i l’autoodi lingüístic de molts catalans. Ho necessito, us he de reproduir un fragment, autèntica canyella: “Explicava una meteoròloga catalana practicant a Madrid que, quan catalanoparlava amb algú a l'ascensor, per exemple, si hi pujava un passavolant madrileny continuaven la conversa en castellà 'per respecte'. Això sí que són maneres: maneres de mostrar respecte per l'odi dels altres. No fos cas que els potencials odiadors acabessin admetent que el català és un idioma normal a força de sentir-lo parlar amb normalitat.”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…