[-109] Bestiari del procés (76): O. Pujol, E. Reyes i M. Rojals

Riu Noguera de Tor
Diari de Setge del 22 de juliol de 1714 (dia 363)

Pujol, Oriol (exsecretari general de CDC).
Apartar-se per desemboirar.
No tinc ni idea de si l’Oriol Pujol és culpable o no de tràfic d’influències. La justícia ho dirà, cal desitjar que en el termini de temps més breu possible. Precisament en l’àmbit de la Justícia, tal i com ens fa avinent el jutge Santiago Vidal cada vegada que té l’oportunitat, la República Catalana tindrà una feinada de por. En tot cas, ara toca que cap campanya exterior, cent per cent intoxicadora o amb base més o menys certa, pugui erosionar el procés. Si és el cas, tot el reconeixement quan sigui a la seva generositat per apartar-se. Ara, toca enllustrar ben bé la nostra avantguarda, que comença la batalla final!

Reyes, Eduardo (president de Súmate).
On els fa més mal.
La bona gent de Súmate representa el sentit comú. El dependentisme vol convertir el procés català en una guerra identitària. Malda per generar conflicte, veu com s’apropa el dia D i no se’n surt. Per una raó molt senzilla: la gent normal diferencia perfectament entre la identitat pròpia, cada vegada més, múltiple, plural, mestissa, i la manera i el lloc des d’on vol que es governin els seus interessos. Els de Súmate han demanat també aquesta setmana entrevistar-se amb el president espanyol a la Moncloa, a la vista de l’èxit fulgurant, pluripromocionat pels mitjans i macrofinançat des d’on calgui, de la plataforma dependentista Societat Civil Catalana. A la qual, per cert, mentre demanava l’empresonament del president de la Generalitat, el secretari general d’un partit d’extrema dreta ha titllat de “gent decent”.

Rojals, Marta (escriptora emergent).
Perquè no podem més.
La millor ploma sense faç de la literatura catalana actual ens ha regalat aquesta setmana (no us perdeu les seves contribucions a Vilaweb després, naturalment, de passar pel directe!cat) un altre article espectacular, objecte, en un dia, de més de mig miler de retuits. Denuncia el supremacisme castellà i l’autoodi lingüístic de molts catalans. Ho necessito, us he de reproduir un fragment, autèntica canyella: “Explicava una meteoròloga catalana practicant a Madrid que, quan catalanoparlava amb algú a l'ascensor, per exemple, si hi pujava un passavolant madrileny continuaven la conversa en castellà 'per respecte'. Això sí que són maneres: maneres de mostrar respecte per l'odi dels altres. No fos cas que els potencials odiadors acabessin admetent que el català és un idioma normal a força de sentir-lo parlar amb normalitat.”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)