Ves al contingut principal

[-110] De conversa amb els cosins aragonesos (I): sou uns mantinguts

Diari de Setge del 21 de juliol de 1714 (dia 362)

Almenys una vegada a l'any, ens trobem uns dies al Sobrarbe per mantenir vius els llaços que ens uneixen en origen a aquelles terres de l'alt Aragó. Som tres generacions i els nostres pares, avis i rebesavis hi van néixer i ens agrada molt tornar-hi. Això, a banda de l'espectacularitat dels paisatges i dels àpats, que no sabria dir quina és més gran. Naturalment, des de que va esclatar, el procés sempre hi apareix en algun moment o altre. Naturalment, per desacreditar-lo. Aquest any, dos arguments bàsics en contra de la independència que, crec, es corresponen força bé amb els que el dependentisme català branda també amb més insistència. Hi dedicaré dos apunts. El primer: som uns pèssims gestors i ells ens han de mantenir amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Més enllà de l'abús que suposa que et prestin els teus propis diners al 5,5% d'interès, tal i com vaig intentar argumentar aquí fa uns dies, en aquest punt, certament, diria que nosaltres (fora de la capacitat habitual d'en Sala i Martín) tampoc no ens expliquem gaire com cal.

Perquè no podem finançar-nos fora del FLA? Perquè tenim tancats els mercats internacionals de crèdit? M'agrada explicar-ho a través de l'exemple del préstec bancari a un particular. D'una hipoteca. A partir d'una constatació prèvia: com a conseqüència de l'eliminació d'alguns impostos i dels reajustaments de l'economia provocats per la crisi, la Generalitat recapta, si no m'erro, al voltant d'un 5% de tots els impostos que es paguen a Catalunya. Quan, doncs, parlem amb el director de l'oficina per demanar diners, el primer que ens pregunta és quins ingressos tenim. I quan li diem que donem gairebé tot el que guanyem al nostre company de pis el banquer ens diu que aleshores qui haurà d'anar a demanar-lo haurà de ser ell. Aquesta realitat vol dir dues coses: una, que Espanya mai acceptarà que recaptem la major part dels nostres impostos perquè això ens atorgaria immediatament capacitat d'endeutament per dissenyar les nostres pròpies polítiques públiques; i dues, que si esdevenim un Estat independent, capaç de disposar en plenitud dels seus propis recursos, l'aixeta del finançament sens obrirà ben aviat. Naturalment, l'explicació no els convenç.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…