Ves al contingut principal

[-111] Bestiari del procés (75): J. Huguet, M. Nebrera i M. Pérez Oliva

Port Olímpic (Barcelona)
Diari de Setge del 20 de juliol de 1714 (dia 361)

Huguet, Josep (exdiputat i exconseller d’Esquerra Republicana).
Canvis en profunditat.
Tots els partits històrics d’aquest país demanen una profunda renovació en els quadres dirigents, les formes i l’organització. Josep Huguet, enretirat del primer pla de la política activa, ens va oferir fa uns dies als blocs del directe.cat una reflexió molt lúcida sobre la necessitat que Esquerra aprofiti també les properes eleccions municipals, si és que vol esdevenir el punt de confluència, la força central de la majoria d’esquerres del país, per obrir-se de bat a bat i deixar pas a l’empenta de nova gent ben connectada amb els moviments socials, amb el carrer en el sentit més ampli. És temps de generositat. Només un canvi de lideratge en la cúpula no serà suficient per convertir Esquerra, d’una manera consistent, en el primer partit de Catalunya. I el procés necessita que els de davant siguin molt, molt sòlids.

Nebrera, Montserrat (catedràtica de Dret Constitucional a la UIC).
Un pas coherent?
Qui Josep Piqué va portar com a independent al Partido Popular de Catalunya i es va enfrontar el 2008 (gairebé amb èxit) al lideratge d’Alicia Sánchez Camacho, ha estat escollida per àmplia majoria com a candidata de CiU a l’alcaldia de Sant Just Desvern per a les eleccions municipals de maig de 2015. És cert que Montserrat Nebrera havia anat marcant un perfil d’insistència en la regeneració democràtica i les estructures de partit convencionals que l’havia portat, fins i tot, a col·laborar activament amb formes de participació des de baix com les que representa l’ANC. Ara, després del fracàs del seu segon projecte personal, “Alternativa de Govern”, l’adhesió a un altre partit polític és del tot coherent amb la rectificació de la ruta inicial?

Pérez Oliva, Milagros (periodista d’El País).
Fum periòdic.
Som en el conte de Pere i el Llop: com més vegades parlen de l’arribada imminent de la tercera via, més la desacrediten, més evidencien la seva inviabilitat. Aquesta setmana hem gaudit d’un altre article inscrit en l’intent de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola de falcar l’statu quo. Segons Pérez Oliva, les posicions del govern espanyol i del sobiranisme català “se basan en la dialéctica del ‘Ellos contra nosotros’, donde ellos son los malos y nosotros los buenos, un discurso con el que se alimentan mutuamente en sus respectivos territorios de influencia emocional.” Com gairebé sempre, darrerament, a “El País”, una caricatura deformadora dels nostres propòsits; ells no són els dolents: defensen els interessos d’una elit emparats en la capacitat d’imposició demogràfica de la Gran Castella; nosaltres no som ni millors ni pitjors: simplement, tenim interessos diferents i molt contradictoris amb el seu model de dominació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…