[-111] Bestiari del procés (75): J. Huguet, M. Nebrera i M. Pérez Oliva

Port Olímpic (Barcelona)
Diari de Setge del 20 de juliol de 1714 (dia 361)

Huguet, Josep (exdiputat i exconseller d’Esquerra Republicana).
Canvis en profunditat.
Tots els partits històrics d’aquest país demanen una profunda renovació en els quadres dirigents, les formes i l’organització. Josep Huguet, enretirat del primer pla de la política activa, ens va oferir fa uns dies als blocs del directe.cat una reflexió molt lúcida sobre la necessitat que Esquerra aprofiti també les properes eleccions municipals, si és que vol esdevenir el punt de confluència, la força central de la majoria d’esquerres del país, per obrir-se de bat a bat i deixar pas a l’empenta de nova gent ben connectada amb els moviments socials, amb el carrer en el sentit més ampli. És temps de generositat. Només un canvi de lideratge en la cúpula no serà suficient per convertir Esquerra, d’una manera consistent, en el primer partit de Catalunya. I el procés necessita que els de davant siguin molt, molt sòlids.

Nebrera, Montserrat (catedràtica de Dret Constitucional a la UIC).
Un pas coherent?
Qui Josep Piqué va portar com a independent al Partido Popular de Catalunya i es va enfrontar el 2008 (gairebé amb èxit) al lideratge d’Alicia Sánchez Camacho, ha estat escollida per àmplia majoria com a candidata de CiU a l’alcaldia de Sant Just Desvern per a les eleccions municipals de maig de 2015. És cert que Montserrat Nebrera havia anat marcant un perfil d’insistència en la regeneració democràtica i les estructures de partit convencionals que l’havia portat, fins i tot, a col·laborar activament amb formes de participació des de baix com les que representa l’ANC. Ara, després del fracàs del seu segon projecte personal, “Alternativa de Govern”, l’adhesió a un altre partit polític és del tot coherent amb la rectificació de la ruta inicial?

Pérez Oliva, Milagros (periodista d’El País).
Fum periòdic.
Som en el conte de Pere i el Llop: com més vegades parlen de l’arribada imminent de la tercera via, més la desacrediten, més evidencien la seva inviabilitat. Aquesta setmana hem gaudit d’un altre article inscrit en l’intent de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola de falcar l’statu quo. Segons Pérez Oliva, les posicions del govern espanyol i del sobiranisme català “se basan en la dialéctica del ‘Ellos contra nosotros’, donde ellos son los malos y nosotros los buenos, un discurso con el que se alimentan mutuamente en sus respectivos territorios de influencia emocional.” Com gairebé sempre, darrerament, a “El País”, una caricatura deformadora dels nostres propòsits; ells no són els dolents: defensen els interessos d’una elit emparats en la capacitat d’imposició demogràfica de la Gran Castella; nosaltres no som ni millors ni pitjors: simplement, tenim interessos diferents i molt contradictoris amb el seu model de dominació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)