Ves al contingut principal

[-111] Bestiari del procés (75): J. Huguet, M. Nebrera i M. Pérez Oliva

Port Olímpic (Barcelona)
Diari de Setge del 20 de juliol de 1714 (dia 361)

Huguet, Josep (exdiputat i exconseller d’Esquerra Republicana).
Canvis en profunditat.
Tots els partits històrics d’aquest país demanen una profunda renovació en els quadres dirigents, les formes i l’organització. Josep Huguet, enretirat del primer pla de la política activa, ens va oferir fa uns dies als blocs del directe.cat una reflexió molt lúcida sobre la necessitat que Esquerra aprofiti també les properes eleccions municipals, si és que vol esdevenir el punt de confluència, la força central de la majoria d’esquerres del país, per obrir-se de bat a bat i deixar pas a l’empenta de nova gent ben connectada amb els moviments socials, amb el carrer en el sentit més ampli. És temps de generositat. Només un canvi de lideratge en la cúpula no serà suficient per convertir Esquerra, d’una manera consistent, en el primer partit de Catalunya. I el procés necessita que els de davant siguin molt, molt sòlids.

Nebrera, Montserrat (catedràtica de Dret Constitucional a la UIC).
Un pas coherent?
Qui Josep Piqué va portar com a independent al Partido Popular de Catalunya i es va enfrontar el 2008 (gairebé amb èxit) al lideratge d’Alicia Sánchez Camacho, ha estat escollida per àmplia majoria com a candidata de CiU a l’alcaldia de Sant Just Desvern per a les eleccions municipals de maig de 2015. És cert que Montserrat Nebrera havia anat marcant un perfil d’insistència en la regeneració democràtica i les estructures de partit convencionals que l’havia portat, fins i tot, a col·laborar activament amb formes de participació des de baix com les que representa l’ANC. Ara, després del fracàs del seu segon projecte personal, “Alternativa de Govern”, l’adhesió a un altre partit polític és del tot coherent amb la rectificació de la ruta inicial?

Pérez Oliva, Milagros (periodista d’El País).
Fum periòdic.
Som en el conte de Pere i el Llop: com més vegades parlen de l’arribada imminent de la tercera via, més la desacrediten, més evidencien la seva inviabilitat. Aquesta setmana hem gaudit d’un altre article inscrit en l’intent de l’antic diari de referència de l’esquerra espanyola de falcar l’statu quo. Segons Pérez Oliva, les posicions del govern espanyol i del sobiranisme català “se basan en la dialéctica del ‘Ellos contra nosotros’, donde ellos son los malos y nosotros los buenos, un discurso con el que se alimentan mutuamente en sus respectivos territorios de influencia emocional.” Com gairebé sempre, darrerament, a “El País”, una caricatura deformadora dels nostres propòsits; ells no són els dolents: defensen els interessos d’una elit emparats en la capacitat d’imposició demogràfica de la Gran Castella; nosaltres no som ni millors ni pitjors: simplement, tenim interessos diferents i molt contradictoris amb el seu model de dominació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…