Ves al contingut principal

[-112] Bestiari del procés (74): C. Boix, J.L. Bonet i J. Graupera

Monestir de Ripoll
Diari de Setge del 19 de juliol de 1714 (dia 360)

Boix, Carles (professor de polítiques i afers públics de la Universitat de Princeton).
Prohom del procés.
Aquest membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ens ha ofert aquesta setmana noves etiquetes conceptuals per definir el gran moment culminant dels propers mesos: d’una banda, els consultistes, aquells que volen anar a una consulta tant sí com no, d’acord amb la legalitat catalana i desacatant l’espanyola, per posar el trencament de la llei ara vigent a Catalunya el més a prop possible del pur exercici democràtic; de l’altra banda, els eleccionistes, partidaris d’unes plebiscitàries que permetin no incórrer en cap il·legalitat fins al mateix moment de la Declaració d’Independència. El risc, que la divisió entre consultistes i eleccionistes posi en perill seriós l’entesa dins el bloc sobiranista. El desllorigador: caldrà que el president Mas faci sortir un altre conill del barret com el de la data i la pregunta?

Bonet, Josep Lluís (president de Freixenet).
Als llimbs.
Són gent amb un enorme poder. Precisament per aquest motiu encara sobta més la seva capacitat per allunyar-se de la realitat. Diu el diari semi-gratuït comtal que aquest important empresari “descarta la independencia”, simplement que “no la contempla”. En llegir-lo em criden l’atenció dues coses fonamentals: la primera, que parli com si fos el president del Govern o el líder de la majoria parlamentària, descartant/no contemplant escenaris polítics que, se suposa, en un país normal decideix la gent i/o els seus representants. La segona, abans de llançar els tòpics de rigor escandalosament irreals sobre el diàleg, que la profunda raó adduïda per fonamentar la seva percepció/ordre als seus conciutadans és que “formamos parte de un conjunto, que es España”. Nivell impressionant, com el del seu cava.

Graupera, Jordi (periodista i filòsof).
Consultisme necessari.
La seva és una de les veus més potents (i escadusseres) del panorama mediàtic a favor de la Consulta tant sí com no. Aquesta setmana l’hem pogut llegir en un article brillant on retrata els fonaments arbitraris de l’Estat espanyol i la necessitat de dur la Consulta fins al final per retratar-lo. L’últim paràgraf mereix una menció especial pel seu valor pedagògic: “I caldrà que Artur Mas (sí, ell) posi les urnes als col·legis. Sobretot si vol legitimitat de cara endins. Demostrar que pot complir amb la pregunta i que per tant podrà complir amb la resposta. Comprengueu: desobeir l’arbitrarietat de l’Estat, (tan legalista com falsa i prevaricadora), és l’única manera civilitzada i oberta de mostrar un amor autèntic cap a l’estat de dret, la democràcia i la dignitat de la dissidència. Si ens pleguem a aquesta Espanya la condemnem a ser així.”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…