[-112] Bestiari del procés (74): C. Boix, J.L. Bonet i J. Graupera

Monestir de Ripoll
Diari de Setge del 19 de juliol de 1714 (dia 360)

Boix, Carles (professor de polítiques i afers públics de la Universitat de Princeton).
Prohom del procés.
Aquest membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ens ha ofert aquesta setmana noves etiquetes conceptuals per definir el gran moment culminant dels propers mesos: d’una banda, els consultistes, aquells que volen anar a una consulta tant sí com no, d’acord amb la legalitat catalana i desacatant l’espanyola, per posar el trencament de la llei ara vigent a Catalunya el més a prop possible del pur exercici democràtic; de l’altra banda, els eleccionistes, partidaris d’unes plebiscitàries que permetin no incórrer en cap il·legalitat fins al mateix moment de la Declaració d’Independència. El risc, que la divisió entre consultistes i eleccionistes posi en perill seriós l’entesa dins el bloc sobiranista. El desllorigador: caldrà que el president Mas faci sortir un altre conill del barret com el de la data i la pregunta?

Bonet, Josep Lluís (president de Freixenet).
Als llimbs.
Són gent amb un enorme poder. Precisament per aquest motiu encara sobta més la seva capacitat per allunyar-se de la realitat. Diu el diari semi-gratuït comtal que aquest important empresari “descarta la independencia”, simplement que “no la contempla”. En llegir-lo em criden l’atenció dues coses fonamentals: la primera, que parli com si fos el president del Govern o el líder de la majoria parlamentària, descartant/no contemplant escenaris polítics que, se suposa, en un país normal decideix la gent i/o els seus representants. La segona, abans de llançar els tòpics de rigor escandalosament irreals sobre el diàleg, que la profunda raó adduïda per fonamentar la seva percepció/ordre als seus conciutadans és que “formamos parte de un conjunto, que es España”. Nivell impressionant, com el del seu cava.

Graupera, Jordi (periodista i filòsof).
Consultisme necessari.
La seva és una de les veus més potents (i escadusseres) del panorama mediàtic a favor de la Consulta tant sí com no. Aquesta setmana l’hem pogut llegir en un article brillant on retrata els fonaments arbitraris de l’Estat espanyol i la necessitat de dur la Consulta fins al final per retratar-lo. L’últim paràgraf mereix una menció especial pel seu valor pedagògic: “I caldrà que Artur Mas (sí, ell) posi les urnes als col·legis. Sobretot si vol legitimitat de cara endins. Demostrar que pot complir amb la pregunta i que per tant podrà complir amb la resposta. Comprengueu: desobeir l’arbitrarietat de l’Estat, (tan legalista com falsa i prevaricadora), és l’única manera civilitzada i oberta de mostrar un amor autèntic cap a l’estat de dret, la democràcia i la dignitat de la dissidència. Si ens pleguem a aquesta Espanya la condemnem a ser així.”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)