Ves al contingut principal

[-113] El cens del 9-N, un error greu (#9n2014)

Diari de Setge del 18 de juliol de 1714 (dia 359)

11 de Setembre de 2012
Comparteixo radicalment l'avís d'en Vicent Partal en relació als seriosos inconvenients que planteja el cens que dibuixa la nova Llei de Consultes no referendàries que s'ha aprovat en comissió al Parlament de Catalunya. És a dir, del marc legislatiu que ha d'emparar la Consulta sobre el futur polític de Catalunya del proper 9 de novembre. Tots sabem, de fet, des del principi, que Espanya mai acceptarà cap forma de participació política, vinculant o no vinculant, en format referèndum o consulta, en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya (encara que sigui oferint-los fins a dues oportunitats alternatives, com és el cas) si volen o no continuar formant part d'Espanya. Com ha dit clarament el demòcrata Rajoy, la nació espanyola és un objecte polític que se situa fins i tot fora de l'abast dels propis espanyols. És el que tenen els nacionalismes més radicals, com el dels nostres veïns, la intangibilitat absoluta. De fet, el que ens diferencia més. Nosaltres volem votar per ser, ells només poden continuar existint si aconsegueixen que no votem.

Com que és ben clar amb qui ens juguem els quartos, tots sabem des del primer dia que la Consulta només pot acabar de dues maneres: o tolerada per impotència, però amb el boicot actiu d'Espanya i del dependentisme català, o impedida per la força. Del segon escenari caldrà parlar si és que es produeix, però si ens centrem en el primer, és evident (un servidor porta insistint mesos i mesos en el tema) que el gran repte no serà fer guanyar el sí-sí, sinó portar a votar entre 2,7 i 3 milions de catalans, el que situaria la participació per sobre del 50% del cens. I aquí arribem al quid de la qüestió. Parlem del cens electoral habitual a Catalunya. Perquè afegir els joves entre 16 i 18 anys i, sobretot, els estrangers comunitaris amb un any de residència i els extracomunitaris amb tres, afegeix uns quants centenars de milers de votants al cens electoral habitual, procedents de sectors en els quals la participació serà sensiblement més baixa. Així, doncs, ens aixequem la barrera de la participació del 50% per sobre, segurament, dels 3,2 milions de catalans: una xifra que supera en més d'un milió la de catalans que van votar sobiranista a les eleccions de novembre de 2012. Gran autogol? No ens creiem de veritat que farem la Consulta?

Comentaris

  1. Granollacs, deus ser dels pocs que encara tenen fe i esperança en el bon fer del govern de la gestoria, jo ja l´he perduda, veient la mena de gent que te en Mas al seu voltant, aconsellant-lo. Sento dir, sense risc d´equivocarme que ja han passat pantalla de la consulta, i ja estant en el pla B que suposo que són les plebiscitaries, i malgrat el que digui ERC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…