Ves al contingut principal

[-113] El cens del 9-N, un error greu (#9n2014)

Diari de Setge del 18 de juliol de 1714 (dia 359)

11 de Setembre de 2012
Comparteixo radicalment l'avís d'en Vicent Partal en relació als seriosos inconvenients que planteja el cens que dibuixa la nova Llei de Consultes no referendàries que s'ha aprovat en comissió al Parlament de Catalunya. És a dir, del marc legislatiu que ha d'emparar la Consulta sobre el futur polític de Catalunya del proper 9 de novembre. Tots sabem, de fet, des del principi, que Espanya mai acceptarà cap forma de participació política, vinculant o no vinculant, en format referèndum o consulta, en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya (encara que sigui oferint-los fins a dues oportunitats alternatives, com és el cas) si volen o no continuar formant part d'Espanya. Com ha dit clarament el demòcrata Rajoy, la nació espanyola és un objecte polític que se situa fins i tot fora de l'abast dels propis espanyols. És el que tenen els nacionalismes més radicals, com el dels nostres veïns, la intangibilitat absoluta. De fet, el que ens diferencia més. Nosaltres volem votar per ser, ells només poden continuar existint si aconsegueixen que no votem.

Com que és ben clar amb qui ens juguem els quartos, tots sabem des del primer dia que la Consulta només pot acabar de dues maneres: o tolerada per impotència, però amb el boicot actiu d'Espanya i del dependentisme català, o impedida per la força. Del segon escenari caldrà parlar si és que es produeix, però si ens centrem en el primer, és evident (un servidor porta insistint mesos i mesos en el tema) que el gran repte no serà fer guanyar el sí-sí, sinó portar a votar entre 2,7 i 3 milions de catalans, el que situaria la participació per sobre del 50% del cens. I aquí arribem al quid de la qüestió. Parlem del cens electoral habitual a Catalunya. Perquè afegir els joves entre 16 i 18 anys i, sobretot, els estrangers comunitaris amb un any de residència i els extracomunitaris amb tres, afegeix uns quants centenars de milers de votants al cens electoral habitual, procedents de sectors en els quals la participació serà sensiblement més baixa. Així, doncs, ens aixequem la barrera de la participació del 50% per sobre, segurament, dels 3,2 milions de catalans: una xifra que supera en més d'un milió la de catalans que van votar sobiranista a les eleccions de novembre de 2012. Gran autogol? No ens creiem de veritat que farem la Consulta?

Comentaris

  1. Granollacs, deus ser dels pocs que encara tenen fe i esperança en el bon fer del govern de la gestoria, jo ja l´he perduda, veient la mena de gent que te en Mas al seu voltant, aconsellant-lo. Sento dir, sense risc d´equivocarme que ja han passat pantalla de la consulta, i ja estant en el pla B que suposo que són les plebiscitaries, i malgrat el que digui ERC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.