Ves al contingut principal

[-115] 16 de juliol de 1714 (#DiarideSetge)

Jornada CCCLVII del setge. Dilluns. Avui, amb l'excusa que sortien al camp per fer-hi reconeixement, han desertat alguns defensors de Barcelona. Hi havia el general Josep Anton Martí, son germà i el brigadier Moragull. Tots tres estaven en contra de la darrera decisió del Consell de Guerra: resistir a ultrança. Que siguin recordats amb vergonya. Els espies afirmen que el duc de Berwick, en rebre’ls, ha decidit d'enviar-los tot seguit a Peníscola perquè hi siguin reclosos. Els nostres avançats diuen que els filipistes han acabat avui d'obrir la segona paral·lela de la seva trinxera d'atac: hi han treballat més de 2000 sapadors durant tota la jornada. A més, a la seva esquerra, en ziga-zaga, hi han construït una línia per comunicar la primera trinxera amb la segona, que les separen uns 200 metres. Des de la plaça els hem disparat sense treva amb canons i abundant foc de fuselleria. Amb dos morters grans emplaçats al baluard de Llevant, els hem abocat una pluja de pedres. En previsió que els enemics ataquin el baluard de Santa Clara, la gent de la marina ha improvisat un fortí que els talla el pas cap al moll. Pretenem, així, d'evitar que l’enemic tingui qualsevol temptació d'atacar-nos el port. El comissari de bescanvis ha estat enviat també amb una missiva per a l’enemic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…