[-116] Bestiari del procés (73): P. Sánchez, S. Santamaría i R. Tremosa

Rambles (Barcelona)










Diari de Setge del 15 de juliol de 1714 (dia 356)

Sánchez, Pedro (candidat a la Secretaria General del PSOE).
Lifting condemnat al fracàs.
Els qui l’estimen el comparen amb Felipe Gonzalez, els qui l’odien, amb José Luis Rodríguez Zapatero. El candidat amb més possibilitats de liderar els socialistes espanyols ha passat per Catalunya amb un discurs deliberadament inconcret, completament aliè als anhels actuals del país. Com en un bucle infinit, Iceta diu que no l’interessa gens l’opinió dels catalans sobre la independència, i Pedro Sánchez diu que no l’interessa gens la pregunta que el nou líder del PSc ha proposat per al 9-N. Que aquí no es pot fer cap mena de Consulta. Que ell decideix què és el que l’interessa a la gent i què no. Vaja, nova política, canvi i renovació. Potser resultarà que al final és només una mala fusió, un Frankenstein, entre Felipe González i Rodríguez Zapatero.

Santamaría, Sergio (diputat del Partido Popular al Parlament).
Supremacisme desbocat.
Hi ha representants (molts) del dependentisme al Parlament de Catalunya als quals el subconscient (el nivell és el que és) els acostuma a trair. No em refereixo a l’expressió, per referir-se a la Consulta, de “carreró de sortida”, emprada per aquest diputat del PP entre la hilaritat de la majoria sobiranista. Sinó a la seva impúdica manifestació de menyspreu envers l’ANC arran del famós informe sobre una hipotètica força naval militar de la República Catalana. Escric des de la meva condició d’objector al servei militar i de contrari a la creació de cap exèrcit (convençut, a més, que és un dels avantatges competitius d’un petit país com el nostre): des de quin descarnat supremacisme es pot fer sarcasme de l’existència d’un exèrcit català mentre s’assumeix la d’un espanyol (per cert, carregat de comportaments històricament indignes) com un dictat de Déu?

Tremosa, Ramon (parlamentari europeu de CiU).
Si volem un país normal.
Rosa Díaz i Albert Rivera tenen de liberal, més o menys, el mateix que Pablo Iglesias. De fet, tenen una mica de tot, perquè, a la recerca desesperada de guanyar protagonisme mediàtic i polític, ja han passat, gairebé, per tot l’espectre ideològic. I com ho han fet en trajectòries oposades no s’han trobat fins ara. Lamento per la incomoditat del dia a dia de l’eurodiputat de CDC, però tocarà aguantar-los durant un temps. A diferència de molts indepes del morro fort, a mi em sembla bé que els nostres representants siguin presents a tots els grans grups del Parlament europeu. Fins i tot, no acabo de saber si ERC, si vol ser pal de paller de la socialdemocràcia a Catalunya, ha de compartir grup amb partits nacionalistes o assimilar-se el més aviat possible als seus col·legues ideològics de Dinamarca o Àustria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)