Ves al contingut principal

[-116] Bestiari del procés (73): P. Sánchez, S. Santamaría i R. Tremosa

Rambles (Barcelona)










Diari de Setge del 15 de juliol de 1714 (dia 356)

Sánchez, Pedro (candidat a la Secretaria General del PSOE).
Lifting condemnat al fracàs.
Els qui l’estimen el comparen amb Felipe Gonzalez, els qui l’odien, amb José Luis Rodríguez Zapatero. El candidat amb més possibilitats de liderar els socialistes espanyols ha passat per Catalunya amb un discurs deliberadament inconcret, completament aliè als anhels actuals del país. Com en un bucle infinit, Iceta diu que no l’interessa gens l’opinió dels catalans sobre la independència, i Pedro Sánchez diu que no l’interessa gens la pregunta que el nou líder del PSc ha proposat per al 9-N. Que aquí no es pot fer cap mena de Consulta. Que ell decideix què és el que l’interessa a la gent i què no. Vaja, nova política, canvi i renovació. Potser resultarà que al final és només una mala fusió, un Frankenstein, entre Felipe González i Rodríguez Zapatero.

Santamaría, Sergio (diputat del Partido Popular al Parlament).
Supremacisme desbocat.
Hi ha representants (molts) del dependentisme al Parlament de Catalunya als quals el subconscient (el nivell és el que és) els acostuma a trair. No em refereixo a l’expressió, per referir-se a la Consulta, de “carreró de sortida”, emprada per aquest diputat del PP entre la hilaritat de la majoria sobiranista. Sinó a la seva impúdica manifestació de menyspreu envers l’ANC arran del famós informe sobre una hipotètica força naval militar de la República Catalana. Escric des de la meva condició d’objector al servei militar i de contrari a la creació de cap exèrcit (convençut, a més, que és un dels avantatges competitius d’un petit país com el nostre): des de quin descarnat supremacisme es pot fer sarcasme de l’existència d’un exèrcit català mentre s’assumeix la d’un espanyol (per cert, carregat de comportaments històricament indignes) com un dictat de Déu?

Tremosa, Ramon (parlamentari europeu de CiU).
Si volem un país normal.
Rosa Díaz i Albert Rivera tenen de liberal, més o menys, el mateix que Pablo Iglesias. De fet, tenen una mica de tot, perquè, a la recerca desesperada de guanyar protagonisme mediàtic i polític, ja han passat, gairebé, per tot l’espectre ideològic. I com ho han fet en trajectòries oposades no s’han trobat fins ara. Lamento per la incomoditat del dia a dia de l’eurodiputat de CDC, però tocarà aguantar-los durant un temps. A diferència de molts indepes del morro fort, a mi em sembla bé que els nostres representants siguin presents a tots els grans grups del Parlament europeu. Fins i tot, no acabo de saber si ERC, si vol ser pal de paller de la socialdemocràcia a Catalunya, ha de compartir grup amb partits nacionalistes o assimilar-se el més aviat possible als seus col·legues ideològics de Dinamarca o Àustria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…