Ves al contingut principal

[-117] Bestiari del procés (72): E. Masip, L. Morales i À. Ros

Minyons de Terrassa
Diari de Setge del 14 de juliol de 1714 (dia 355)

Masip, Enric (exjugador d’handbol).
Unanimisme esportiu.
Només volem una selecció com tenen els altres. Un país com el seu, oferint-los a ells l’oportunitat de tenir-ne dos. De gaudir-ne de dues. Estem convençuts que és un gran avantatge tenir la facultat de poder triar. No volem obligar ningú a fer-ho, sinó obrir la possibilitat que els qui ara no la tenen, ho puguin fer en un futur. Aquesta setmana, un grup d’esportistes catalans, encapçalats per l’Enric Masip, han publicat un vídeo de suport a la Consulta del 9-N. El contrast d’aquest caràcter constructiu amb l’actitud del hooliganisme esportiu espanyol no pot ser més bèstia. Aquesta setmana, la caverna en ple ha exigit al Consejo Superior de Deportes que inhabiliti els organitzadors i els jugadors d’hoquei patins que van representar el nostre país a la darrera Copa del Tricentenari. No només és il·legal votar; fins i tot, jugar a hoquei. Esperpèntic.

Morales, Lina (alcaldessa de Cabrils).
Hi ha molts nervis.
L’alcaldessa de Cabrils ha declarat que la sentència, coneguda aquests dies, que nega al seu Ajuntament la cessió del padró municipal per a l’organització de la Consulta del 9-N, és de caràcter eminentment polític. Cal actuar en tots els fronts per tal de prevenir, també des del poder judicial més fidel a les directrius del dependentisme, el bloqueig de l’exercici democràtic normal a Catalunya. La notícia ha coincidit amb les informacions del Departament de Governació segons les quals les corporacions locals amb competències sobre el 80% dels ciutadans del país han respost positivament a la petició de col·laboració amb la Consulta que els va formular la vicepresidenta del Govern a finals de març. El temps avança i els preparatius, portats amb discreció, es compleixen inexorablement (sí, no?).

Ros, Àngel (alcalde de Lleida).
El gran prestidigitador.
Un autèntic espectacle. Sortim a joc de mà diari. És l’home orquestra, capaç de tocar cada dia un instrument i una partitura diferents, fins i tot a extremitat canviada. Impressionant. Boleta per aquí, boleta per allà. Aquesta setmana ha estat capaç de reunir-se formalment amb l’ANC, de donar suport explícit a la candidatura descaradament continuista de Miquel Iceta a la primera secretaria del PSc i d’assistir a l’acte de constitució del Moviment Catalunya, que situa bona part de l’anomenat sector catalanista amb un peu i mig fora del partit. També, de coincidir amb el govern Rajoy en la conveniència que governi la llista més votada (sobretot, si és la seva) i de donar suport al Tripartit. Observant al detall la seva trajectòria, la capacitat de contradicció del senyor alcalde és tal que ja fa molt temps que m’hi vaig perdre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…