Ves al contingut principal

[-117] Bestiari del procés (72): E. Masip, L. Morales i À. Ros

Minyons de Terrassa
Diari de Setge del 14 de juliol de 1714 (dia 355)

Masip, Enric (exjugador d’handbol).
Unanimisme esportiu.
Només volem una selecció com tenen els altres. Un país com el seu, oferint-los a ells l’oportunitat de tenir-ne dos. De gaudir-ne de dues. Estem convençuts que és un gran avantatge tenir la facultat de poder triar. No volem obligar ningú a fer-ho, sinó obrir la possibilitat que els qui ara no la tenen, ho puguin fer en un futur. Aquesta setmana, un grup d’esportistes catalans, encapçalats per l’Enric Masip, han publicat un vídeo de suport a la Consulta del 9-N. El contrast d’aquest caràcter constructiu amb l’actitud del hooliganisme esportiu espanyol no pot ser més bèstia. Aquesta setmana, la caverna en ple ha exigit al Consejo Superior de Deportes que inhabiliti els organitzadors i els jugadors d’hoquei patins que van representar el nostre país a la darrera Copa del Tricentenari. No només és il·legal votar; fins i tot, jugar a hoquei. Esperpèntic.

Morales, Lina (alcaldessa de Cabrils).
Hi ha molts nervis.
L’alcaldessa de Cabrils ha declarat que la sentència, coneguda aquests dies, que nega al seu Ajuntament la cessió del padró municipal per a l’organització de la Consulta del 9-N, és de caràcter eminentment polític. Cal actuar en tots els fronts per tal de prevenir, també des del poder judicial més fidel a les directrius del dependentisme, el bloqueig de l’exercici democràtic normal a Catalunya. La notícia ha coincidit amb les informacions del Departament de Governació segons les quals les corporacions locals amb competències sobre el 80% dels ciutadans del país han respost positivament a la petició de col·laboració amb la Consulta que els va formular la vicepresidenta del Govern a finals de març. El temps avança i els preparatius, portats amb discreció, es compleixen inexorablement (sí, no?).

Ros, Àngel (alcalde de Lleida).
El gran prestidigitador.
Un autèntic espectacle. Sortim a joc de mà diari. És l’home orquestra, capaç de tocar cada dia un instrument i una partitura diferents, fins i tot a extremitat canviada. Impressionant. Boleta per aquí, boleta per allà. Aquesta setmana ha estat capaç de reunir-se formalment amb l’ANC, de donar suport explícit a la candidatura descaradament continuista de Miquel Iceta a la primera secretaria del PSc i d’assistir a l’acte de constitució del Moviment Catalunya, que situa bona part de l’anomenat sector catalanista amb un peu i mig fora del partit. També, de coincidir amb el govern Rajoy en la conveniència que governi la llista més votada (sobretot, si és la seva) i de donar suport al Tripartit. Observant al detall la seva trajectòria, la capacitat de contradicció del senyor alcalde és tal que ja fa molt temps que m’hi vaig perdre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…