[-117] Bestiari del procés (72): E. Masip, L. Morales i À. Ros

Minyons de Terrassa
Diari de Setge del 14 de juliol de 1714 (dia 355)

Masip, Enric (exjugador d’handbol).
Unanimisme esportiu.
Només volem una selecció com tenen els altres. Un país com el seu, oferint-los a ells l’oportunitat de tenir-ne dos. De gaudir-ne de dues. Estem convençuts que és un gran avantatge tenir la facultat de poder triar. No volem obligar ningú a fer-ho, sinó obrir la possibilitat que els qui ara no la tenen, ho puguin fer en un futur. Aquesta setmana, un grup d’esportistes catalans, encapçalats per l’Enric Masip, han publicat un vídeo de suport a la Consulta del 9-N. El contrast d’aquest caràcter constructiu amb l’actitud del hooliganisme esportiu espanyol no pot ser més bèstia. Aquesta setmana, la caverna en ple ha exigit al Consejo Superior de Deportes que inhabiliti els organitzadors i els jugadors d’hoquei patins que van representar el nostre país a la darrera Copa del Tricentenari. No només és il·legal votar; fins i tot, jugar a hoquei. Esperpèntic.

Morales, Lina (alcaldessa de Cabrils).
Hi ha molts nervis.
L’alcaldessa de Cabrils ha declarat que la sentència, coneguda aquests dies, que nega al seu Ajuntament la cessió del padró municipal per a l’organització de la Consulta del 9-N, és de caràcter eminentment polític. Cal actuar en tots els fronts per tal de prevenir, també des del poder judicial més fidel a les directrius del dependentisme, el bloqueig de l’exercici democràtic normal a Catalunya. La notícia ha coincidit amb les informacions del Departament de Governació segons les quals les corporacions locals amb competències sobre el 80% dels ciutadans del país han respost positivament a la petició de col·laboració amb la Consulta que els va formular la vicepresidenta del Govern a finals de març. El temps avança i els preparatius, portats amb discreció, es compleixen inexorablement (sí, no?).

Ros, Àngel (alcalde de Lleida).
El gran prestidigitador.
Un autèntic espectacle. Sortim a joc de mà diari. És l’home orquestra, capaç de tocar cada dia un instrument i una partitura diferents, fins i tot a extremitat canviada. Impressionant. Boleta per aquí, boleta per allà. Aquesta setmana ha estat capaç de reunir-se formalment amb l’ANC, de donar suport explícit a la candidatura descaradament continuista de Miquel Iceta a la primera secretaria del PSc i d’assistir a l’acte de constitució del Moviment Catalunya, que situa bona part de l’anomenat sector catalanista amb un peu i mig fora del partit. També, de coincidir amb el govern Rajoy en la conveniència que governi la llista més votada (sobretot, si és la seva) i de donar suport al Tripartit. Observant al detall la seva trajectòria, la capacitat de contradicció del senyor alcalde és tal que ja fa molt temps que m’hi vaig perdre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)