[-118] Bestiari del procés (71): M. Iceta, J.-C. Juncker i J. Martí Grau

Delta de l'Ebre











Diari de Setge del 13 de juliol de 1714 (dia 354)

Iceta, Miquel (candidat a Primer Secretari del PSc).
Expert en nyaps descomunals.
Pensàvem que Pere Navarro tenia una capacitat insuperable a l’hora de provocar hilaritat; Déu n’hi do, però, l’estrena del candidat únic i successor in pectore. En pocs dies, Miquel Iceta s’està superant. La mateixa necessitat de provocar un titular diari que va acabar convertint l’exalcalde de Terrassa en un mono de fira. Dilluns, des de la seva condició de setena força política en algunes de les darreres enquestes, el nou cap visible del PSc ens alliçona via pregunta contra l’entesa de dos terços del Parlament. Però, no havíem quedat que no es plantejava res de res si no era amb l’acord previ del Govern espanyol? Dimarts, genial, confirma que no l’interessa “gens” l’opinió dels catalans sobre la doble pregunta del 9-N: voleu una descripció més exacta del perquè de la desaparició, per desconnexió del carrer, del seu partit?

Juncker, Jean-Claude (candidat a president de la Comissió Europea).
Tenim dignitat.
Ja ens va venir a visitar durant la darrera campanya de les europees per faltar-nos el respecte. Ara, en resposta a una pregunta de Josep Maria Terricabras, aquest polític luxemburguès ens ha dit amb aires de pinxo que si ens pensem que podem entrar a la Unió Europea per carta. A la vista d’aquesta mena d’actituds potser convé que la Unió Europea constati quan abans que tenim dignitat. Que no estem disposats a deixar-nos trepitjar els drets bàsics. I la millor manera (encara que sigui amb tota l’elegància del món) es treure a passejar ben sovint el tema del deute espanyol. Perquè els europeus poden permetre’s el luxe d’insultar-nos, però han de saber que el caprici els sortirà car; que, concretament, hauran de posar un bilió d’euros damunt la taula per pagar la ronda.

Martí Grau, Jordi (ex cap de files del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Capital de qualitat.
Amb un punt de precipitació en el to, com de qui vol resoldre, ràpid, que té pressa per fer feina. Sobretot, no us perdeu el discurs de comiat de Jordi Martí com a regidor de Barcelona. Un veritable plaer. Un luxe escoltar com es construeix l’acció política a partir dels peus. Sentir enraonar un home de cultura d’ulls curiosos i reflexius. Impossible contenir-lo per més temps en els marges que s’empetiteixen de la barca a la deriva que és ja el seu partit. És l’hora, diu, que definitivament es trobin ciutat i nació. Sigui qui sigui el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona serà un greu error que no es trobin també per construir una fórmula feliç, una alternativa de govern, amb un capital com aquest que camina (encara més) lliure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)