Ves al contingut principal

[-118] Bestiari del procés (71): M. Iceta, J.-C. Juncker i J. Martí Grau

Delta de l'Ebre











Diari de Setge del 13 de juliol de 1714 (dia 354)

Iceta, Miquel (candidat a Primer Secretari del PSc).
Expert en nyaps descomunals.
Pensàvem que Pere Navarro tenia una capacitat insuperable a l’hora de provocar hilaritat; Déu n’hi do, però, l’estrena del candidat únic i successor in pectore. En pocs dies, Miquel Iceta s’està superant. La mateixa necessitat de provocar un titular diari que va acabar convertint l’exalcalde de Terrassa en un mono de fira. Dilluns, des de la seva condició de setena força política en algunes de les darreres enquestes, el nou cap visible del PSc ens alliçona via pregunta contra l’entesa de dos terços del Parlament. Però, no havíem quedat que no es plantejava res de res si no era amb l’acord previ del Govern espanyol? Dimarts, genial, confirma que no l’interessa “gens” l’opinió dels catalans sobre la doble pregunta del 9-N: voleu una descripció més exacta del perquè de la desaparició, per desconnexió del carrer, del seu partit?

Juncker, Jean-Claude (candidat a president de la Comissió Europea).
Tenim dignitat.
Ja ens va venir a visitar durant la darrera campanya de les europees per faltar-nos el respecte. Ara, en resposta a una pregunta de Josep Maria Terricabras, aquest polític luxemburguès ens ha dit amb aires de pinxo que si ens pensem que podem entrar a la Unió Europea per carta. A la vista d’aquesta mena d’actituds potser convé que la Unió Europea constati quan abans que tenim dignitat. Que no estem disposats a deixar-nos trepitjar els drets bàsics. I la millor manera (encara que sigui amb tota l’elegància del món) es treure a passejar ben sovint el tema del deute espanyol. Perquè els europeus poden permetre’s el luxe d’insultar-nos, però han de saber que el caprici els sortirà car; que, concretament, hauran de posar un bilió d’euros damunt la taula per pagar la ronda.

Martí Grau, Jordi (ex cap de files del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Capital de qualitat.
Amb un punt de precipitació en el to, com de qui vol resoldre, ràpid, que té pressa per fer feina. Sobretot, no us perdeu el discurs de comiat de Jordi Martí com a regidor de Barcelona. Un veritable plaer. Un luxe escoltar com es construeix l’acció política a partir dels peus. Sentir enraonar un home de cultura d’ulls curiosos i reflexius. Impossible contenir-lo per més temps en els marges que s’empetiteixen de la barca a la deriva que és ja el seu partit. És l’hora, diu, que definitivament es trobin ciutat i nació. Sigui qui sigui el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona serà un greu error que no es trobin també per construir una fórmula feliç, una alternativa de govern, amb un capital com aquest que camina (encara més) lliure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…