Ves al contingut principal

[-118] Bestiari del procés (71): M. Iceta, J.-C. Juncker i J. Martí Grau

Delta de l'Ebre











Diari de Setge del 13 de juliol de 1714 (dia 354)

Iceta, Miquel (candidat a Primer Secretari del PSc).
Expert en nyaps descomunals.
Pensàvem que Pere Navarro tenia una capacitat insuperable a l’hora de provocar hilaritat; Déu n’hi do, però, l’estrena del candidat únic i successor in pectore. En pocs dies, Miquel Iceta s’està superant. La mateixa necessitat de provocar un titular diari que va acabar convertint l’exalcalde de Terrassa en un mono de fira. Dilluns, des de la seva condició de setena força política en algunes de les darreres enquestes, el nou cap visible del PSc ens alliçona via pregunta contra l’entesa de dos terços del Parlament. Però, no havíem quedat que no es plantejava res de res si no era amb l’acord previ del Govern espanyol? Dimarts, genial, confirma que no l’interessa “gens” l’opinió dels catalans sobre la doble pregunta del 9-N: voleu una descripció més exacta del perquè de la desaparició, per desconnexió del carrer, del seu partit?

Juncker, Jean-Claude (candidat a president de la Comissió Europea).
Tenim dignitat.
Ja ens va venir a visitar durant la darrera campanya de les europees per faltar-nos el respecte. Ara, en resposta a una pregunta de Josep Maria Terricabras, aquest polític luxemburguès ens ha dit amb aires de pinxo que si ens pensem que podem entrar a la Unió Europea per carta. A la vista d’aquesta mena d’actituds potser convé que la Unió Europea constati quan abans que tenim dignitat. Que no estem disposats a deixar-nos trepitjar els drets bàsics. I la millor manera (encara que sigui amb tota l’elegància del món) es treure a passejar ben sovint el tema del deute espanyol. Perquè els europeus poden permetre’s el luxe d’insultar-nos, però han de saber que el caprici els sortirà car; que, concretament, hauran de posar un bilió d’euros damunt la taula per pagar la ronda.

Martí Grau, Jordi (ex cap de files del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Capital de qualitat.
Amb un punt de precipitació en el to, com de qui vol resoldre, ràpid, que té pressa per fer feina. Sobretot, no us perdeu el discurs de comiat de Jordi Martí com a regidor de Barcelona. Un veritable plaer. Un luxe escoltar com es construeix l’acció política a partir dels peus. Sentir enraonar un home de cultura d’ulls curiosos i reflexius. Impossible contenir-lo per més temps en els marges que s’empetiteixen de la barca a la deriva que és ja el seu partit. És l’hora, diu, que definitivament es trobin ciutat i nació. Sigui qui sigui el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona serà un greu error que no es trobin també per construir una fórmula feliç, una alternativa de govern, amb un capital com aquest que camina (encara més) lliure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…