Ves al contingut principal

[-119] Bestiari del procés (70): M. Aragón, M. Bustos i C. Forcadell

Edifici Fòrum
Diari de Setge del 12 de juliol de 1714 (dia 353).

Aragón, Manuel (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Molest perquè existim.
L’home que va decantar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’ara fa tot just quatre anys, s’ha despatxat a gust al Curs d’Estiu de la FAES i en entrevistes als mitjans (a veure si teniu estomac per llegir-ne aquesta) per justificar el seu paper. Amb el capteniment clàssic de les elits de l’Estat, fora de la realitat, ens diu a la cara que som ramat. I afegeix, com si la Constitució fos l’oracle de Delfos, que només es podia fer el que van fer; que el problema fou atrevir-nos a proposar una reforma estatutària sota la premissa que Catalunya era un subjecte polític. De fet, el nostre defecte no és la manca d’encaix en la Gran Castella que anomenen Espanya, sinó la mera existència, entestats a no desaparèixer engolits pel supremacisme dels nostres veïns des de fa 600 anys. Persistim massa.

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
Verb incontenible.
Un dia de Nadal de fa anys vaig visitar el tradicional pessebre plantat dins l’Ajuntament de Sabadell. Just al costat, era impossible no veure-ho en atansar-te, havien col·locat un seguit de fotografies de primer pla de l’alcalde rebent un premi a la transparència. Aquell dia vaig entendre allò que tants a la meva nova ciutat definien com l’estil Bustos, una manera de fer expansiva que l’ha portat a la perdició. Les escoltes telefòniques practicades han permès implicar-lo, sempre presumptament, en un ventall inacabable de suposades irregularitats de baix to, que van des d’accions de pressió per beneficiar familiars en contractes i actes administratius, a la distribució digital de places a la funció pública, passant pel cobrament il·lícit de dietes superlatives. En definitiva, la vella política de pessebre que ha marcat de sempre aquest país i que ara hem de liquidar.

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Un crit al món i una nova suma.
Com l’any passat a aquestes alçades, l’ANC ha començat a presentar aquesta setmana els actes que, al llarg de les properes setmanes, serviran per internacionalitzar encara més la nostra causa democràtica abans de la Diada, però amb la mirada posada en la Consulta del 9-N. Com sempre, provoquen un efecte doble: mobilitzar els més partidaris (i entrenar-los per al gran dia) i influir cada vegada amb més força sobre cercles socials més i més grans, que assumeixen cada volta amb més nitidesa, al compàs de la nostra persistència, que el procés de Catalunya cap a l’estat propi és ja completament irreversible. Fer-ho coincidir, a més, amb l’any del Tricentenari de la pèrdua de la sobirania política en aplicació del dret de conquesta és, sense dubte, una gran reparació moral que ens ha volgut oferir la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…