[-119] Bestiari del procés (70): M. Aragón, M. Bustos i C. Forcadell

Edifici Fòrum
Diari de Setge del 12 de juliol de 1714 (dia 353).

Aragón, Manuel (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Molest perquè existim.
L’home que va decantar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’ara fa tot just quatre anys, s’ha despatxat a gust al Curs d’Estiu de la FAES i en entrevistes als mitjans (a veure si teniu estomac per llegir-ne aquesta) per justificar el seu paper. Amb el capteniment clàssic de les elits de l’Estat, fora de la realitat, ens diu a la cara que som ramat. I afegeix, com si la Constitució fos l’oracle de Delfos, que només es podia fer el que van fer; que el problema fou atrevir-nos a proposar una reforma estatutària sota la premissa que Catalunya era un subjecte polític. De fet, el nostre defecte no és la manca d’encaix en la Gran Castella que anomenen Espanya, sinó la mera existència, entestats a no desaparèixer engolits pel supremacisme dels nostres veïns des de fa 600 anys. Persistim massa.

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
Verb incontenible.
Un dia de Nadal de fa anys vaig visitar el tradicional pessebre plantat dins l’Ajuntament de Sabadell. Just al costat, era impossible no veure-ho en atansar-te, havien col·locat un seguit de fotografies de primer pla de l’alcalde rebent un premi a la transparència. Aquell dia vaig entendre allò que tants a la meva nova ciutat definien com l’estil Bustos, una manera de fer expansiva que l’ha portat a la perdició. Les escoltes telefòniques practicades han permès implicar-lo, sempre presumptament, en un ventall inacabable de suposades irregularitats de baix to, que van des d’accions de pressió per beneficiar familiars en contractes i actes administratius, a la distribució digital de places a la funció pública, passant pel cobrament il·lícit de dietes superlatives. En definitiva, la vella política de pessebre que ha marcat de sempre aquest país i que ara hem de liquidar.

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Un crit al món i una nova suma.
Com l’any passat a aquestes alçades, l’ANC ha començat a presentar aquesta setmana els actes que, al llarg de les properes setmanes, serviran per internacionalitzar encara més la nostra causa democràtica abans de la Diada, però amb la mirada posada en la Consulta del 9-N. Com sempre, provoquen un efecte doble: mobilitzar els més partidaris (i entrenar-los per al gran dia) i influir cada vegada amb més força sobre cercles socials més i més grans, que assumeixen cada volta amb més nitidesa, al compàs de la nostra persistència, que el procés de Catalunya cap a l’estat propi és ja completament irreversible. Fer-ho coincidir, a més, amb l’any del Tricentenari de la pèrdua de la sobirania política en aplicació del dret de conquesta és, sense dubte, una gran reparació moral que ens ha volgut oferir la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas