[-120] De quan convé canviar la pregunta (#9n2014Votarem)

Paeria de Lleida
Diari de Setge del 11 de juliol de 1714 (dia 352).

Anem a pams. És cert, tot ha de tenir un ritme. Fixar la data a un any vista ha perllongat el patiment de molta gent (el nostre és un país trinxat per tants anys d'espoli i d'autonomisèria, però ara no toca passar comptes amb els responsables, perquè és més important acabar-ho que analitzar-ho) però, és cert, ha provocat també un important efecte de decantació. Tant és així que, fins i tot, conec qui, havent votat Ciutadans, ara no descarta fer-ho a Esquerra si Espanya impedeix votar el proper 9-N. Tard o d'hora, cadascú des del seu lloc i encarant-se als seus, especialment durant aquestes setmanes d'estiu i, sobretot, a l'entorn de la Diada, cal que obliguem tots els partits, finalment, a definir-se sobre el sentit del seu vot. I aleshores, quan els qui defensen la Consulta i els qui es decanten finalment pel Sí-Sí siguin els mateixos, potser haurà arribat el moment de canviar la pregunta.

És el debat d'aquests dies: la proposta intermèdia del Sí-No, responia a la voluntat dels federalistes i confederalistes (als quals convenia sumar a la majoria inequívocament sobiranista) d'obrir una finestra d'oportunitat d'uns quants mesos a Espanya per tal que oferís alguna cosa. Un darrer intent d'entesa. A hores d'ara, gràcies a la insistència de Duran i Lleida i a la inoperància (renovada amb el "canvi" de lideratge) del PSc, ja ha quedat prou clar (per a qui conserva una mirada mitjanament honesta) que el Govern de Madrid no farà cap mena de proposta a mig camí abans del 9-N. Del Sí-No possible, doncs, cal passar definitivament al Sí o No. Un nou acord per a una pregunta clara i binària entre les forces polítiques compromeses amb el Dret a Decidir, just en el precís moment de la convocatòria, seria un cop d'efecte extraordinari. Xalaria sobretot en sentir els dependentistes indignitats per la substitució de la pregunta que tan poc els agradava...

Comentaris

  1. Granollacs, perdona però no ho veig clar, sent un tema de país que han de gestionar els partits de la partitocràcia, amb el que va costar l´acord, ara canviar la pregunta seria com tornar a obrir la caixa dels trons, i arribar barallats al 9N, més val deixar-ho com està.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas