Ves al contingut principal

[-121] Esborrar-nos la memòria per sempre (#Tricentenari)

Diari de Setge del 10 de juliol de 1714 (dia 351).

Felip V








Fa alguns dies la bona gent del Polònia va dedicar un divertit episodi a recrear el setge de 1714 amb els protagonistes de la política actual. A l'inici, fins i tot el personatge de l'abrandat independentista es declarava saturat de Tricentenari. El trobava fins a la sopa. Bromes a banda, hi ha un motiu important per recordar el que va suposar la derrota de les institucions catalanes ara fa tres segles: la voluntat persistent dels seus liquidadors, des del primer moment, de fer desaparèixer per sempre la memòria de la Catalunya sobirana. Aquests dies he topat amb un informe de l'insigne botifler Josep Francesc d'Alòs i de Rius, distingit per Felip V amb el títol de marquès de Puerto Nuevo, relator de la superintendència (1714), alcalde major del corregiment de Barcelona (1718) i president de l'Audiència de Barcelona. Un jurista amant de la història, que participà dels anys de major impuls de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La data del document és ben eloqüent: 18 de setembre de 1755, just 41 anys més tard de la caiguda de Cardona a mans dels borbònics. Quan el primer Borbó regnant a la península ja és mort i tota una generació ha assumit que la victòria del seu règim és definitiva.

Sona aleshores la campana de l'oblit. Correspon insistir en la necessitat d'una Catalunya que no recordi els seus atributs polítics propis. Ben submissa. Alòs dedica el seu informe a defensar amb arguments històrics ben curiosos que Felip V mai aplicà el dret de conquesta als catalans, tot i que aquells se n'havien fet ben mereixedors com a conseqüència del seu delicte de lesa majestat. Però més enllà de l'infumable argumentari negacionista, m'interessa reproduir aquí la seva deliciosa conclusió, un document extraordinàriament eloqüent que explica ben clarament perquè val la pena avui commemorar el Tricentenari: "Mi zelo al real servicio, y el largo conocimiento que tengo adquirido de Cathaluña me haze opinar que no conviene hablar de drecho de conquista, porque ni para la soberanía de su majestad, que está debidament respetada en el Principado, ni para la conservación de sus regalías, ni para sus reales intereses, y mucho menos por respetos y consideraciones de estado y política, es ni puede ser ahora ni en lo futuro acertado ni útil renovar memorias de delitos y excessos olvidados".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…