[-122] Bestiari del procés (69): J. Oliu, J. Puigcorbé i M. Rajoy

Sant Joan de Boí
Diari de Setge del 9 de juliol de 1714 (dia 350).

Oliu, Josep (president del Banc Sabadell).
Gent d’un altre planeta.
Extraterrestres a la plaça Catalunya de la ciutat vallesana. És com si aquest home visqués en un altre planeta. Diu que hi haurà acord entre els governs català i espanyol. Literalment (no és un acudit), a base de "cedir una miqueta per aquí i un poc per allà". Com si les posicions no estiguessin a les antípodes i la voluntat del govern espanyol no fos fer-nos desaparèixer del mapa. Inòpia culpable. Hi haurà acord, sí, naturalment, però serà de divorci. La seva proposta d’un Podem de drets, una altra autèntica ximpleria: els conservadors que volen preservar l’statu quo ja tenen els partits dinàstics per fer la feina. Un sense sentit com afirmar que Duran i Lleida i Miquel Iceta, després de trenta anys agafats a la mamella, ara són el paradigma de la regeneració; aix! No me’n recordava que això és just el que afirmen els mitjans de l’establishment.

Puigcorbé, Juanjo (actor).
Tolerància hispànica.
Un de tants casos durant la setmana que demostren que l’espanyolisme no deixa escapar mai cap oportunitat per manifestar la feblesa democràtica de les seves bases ideològiques. Ho ha notat aquests dies el grup Alquimia Flamenco, de Tarragona, tot denunciant a través del seu compte de twitter la censura de la qual han estat objecte en haver-se atrevit a donar suport al col·lectiu Súmate. En el cas de Puigcorbé, el govern municipal del PP a Bobadilla del Monte (Madrid) ha optat per retirar-li un premi com a represàlia al seu independentisme. Un atac a la llibertat d’opinió que ha estat censurat per la mateixa oposició al consistori. Una exigència de monolitisme ideològic que, probablement, ningú no li demanaria si no fos català. Després de setmanes i setmanes, articles i articles, parlant del suposat i inexistent cas Raimon, no sembla que el càstig real amb despossessió contra Puigcorbé hagi interessat massa els mitjans dependentistes catalans.

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Parla poc i s’entén.
Són fantàstics. Els hem d’agrair tant i tant que ens facin la feina pedagògica de retratar-se! És difícil delatar la feblesa democràtica de les pròpies conviccions d’una manera més eficient. Amb un plantejament tan descaradament teleològic, ultranacionalista, de l’organització de la pròpia comunitat política. Aquesta setmana, el president del govern espanyol ha dit, lletra a lletra, que no pot acceptar que se sotmeti a referèndum l’existència del seu país. Espanya, és doncs, com diu la seva Constitució, un ens previ i independent de la voluntat dels propis espanyols. És ben curiós, a nosaltres ens passa exactament el contrari: que no podem acceptar que no se sotmeti a referèndum l’existència del nostre país. Ep, però, sobretot, recordeu sempre que els nacionalistes essencialistes i identitaris som nosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas