Ves al contingut principal

[-123] Bestiari del procés (68): C. Lesmes, A. Levy i X. Llavina


Prat de Comte
Diari de Setge del 8 de juliol de 1714 (dia 349).

Lesmes, Carlos (president del Consejo Superior del Poder Judicial).
Inquisició judicial.
Després que el Ministeri de l’Interior els assenyalés públicament filtrant la seva imatge a la premsa de xoc de l’espanyolisme, ara la màxima autoritat de la judicatura ha procedit a interrogar per sorpresa els magistrats catalans que, prudents, prudents, es van limitar a signar un document expressant la seva mera opinió jurídica al voltant de la legitimitat constitucional de la Consulta. D’aquesta manera, un òrgan que, habitualment, actua com a paraigües protector dels jutges i magistrats, s’encarrega de limitar els seus drets al dictat d’un mal anomenat sindicat de tendències feixistes. És ben bé que, quan es tracta de Catalunya, no hi ha límits per a la intolerància amb el discrepant tant característica històricament del nacionalisme espanyol.

Levy, Andrea (vicesecretària d’Estudis i Programes del Partido Popular a Catalunya)
Persistir sota el camuflatge.
No direm que sorprengui. L’esgrima dialèctica és la seva pràctica diària. Cal reconèixer-li l’habilitat per eludir el tema fonamental, sobretot si coincideix amb el que més incomoda. La setmana passada Andrea Levy va demanar una rectificació del Bestiari: aprofito per fer-la avui. Ja no incorporem als títols presents els seus antics càrrecs a les joventuts dels populars espanyols i europeus. I? De totes les seves piulades a twitter sobre el tema, ni una sola justificació de la qüestió principal: perquè és l’única alt càrrec en actiu que participa en tertúlies als mitjans? Perquè camufla de simple advocada la seva condició de dirigent d’un partit polític? Presentar-se a l’opinió pública falsament és una bona manera de fer política?

Llavina, Xantal (periodista).
Els unanimistes eren nosaltres.
Sobretot recordeu una de les tesis oficials del dependentisme: a Catalunya practiquem un terrible i pèrfid unanimisme. Tot i la força mediàtica i el nombre aclaparador de tribunes de què gaudeix l’statu quo, som els sobiranistes els qui ofeguem la llibertat dels discrepants. Tant és així, que fins i tot les enquestes d’El Periódico ja pregunten si al nostre país es poden defensar totes les idees sense sentir-se agredit. Bé, esteu situats? Doncs ara, un record per al cas d’una periodista, la Xantal Llavina, que, com insinua ella mateixa prou clarament, s’ha quedat sense programa per donar massa veu a polítics independentistes. No poden deixar passar ni una. Perquè, tot i que, recordeu, l’unanimisme és sobiranista, en les seves parcel·les de poder (com ara Ràdio 4), pensen executar una censura despietada contra els discrepants. És la guerra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…