[-123] Bestiari del procés (68): C. Lesmes, A. Levy i X. Llavina


Prat de Comte
Diari de Setge del 8 de juliol de 1714 (dia 349).

Lesmes, Carlos (president del Consejo Superior del Poder Judicial).
Inquisició judicial.
Després que el Ministeri de l’Interior els assenyalés públicament filtrant la seva imatge a la premsa de xoc de l’espanyolisme, ara la màxima autoritat de la judicatura ha procedit a interrogar per sorpresa els magistrats catalans que, prudents, prudents, es van limitar a signar un document expressant la seva mera opinió jurídica al voltant de la legitimitat constitucional de la Consulta. D’aquesta manera, un òrgan que, habitualment, actua com a paraigües protector dels jutges i magistrats, s’encarrega de limitar els seus drets al dictat d’un mal anomenat sindicat de tendències feixistes. És ben bé que, quan es tracta de Catalunya, no hi ha límits per a la intolerància amb el discrepant tant característica històricament del nacionalisme espanyol.

Levy, Andrea (vicesecretària d’Estudis i Programes del Partido Popular a Catalunya)
Persistir sota el camuflatge.
No direm que sorprengui. L’esgrima dialèctica és la seva pràctica diària. Cal reconèixer-li l’habilitat per eludir el tema fonamental, sobretot si coincideix amb el que més incomoda. La setmana passada Andrea Levy va demanar una rectificació del Bestiari: aprofito per fer-la avui. Ja no incorporem als títols presents els seus antics càrrecs a les joventuts dels populars espanyols i europeus. I? De totes les seves piulades a twitter sobre el tema, ni una sola justificació de la qüestió principal: perquè és l’única alt càrrec en actiu que participa en tertúlies als mitjans? Perquè camufla de simple advocada la seva condició de dirigent d’un partit polític? Presentar-se a l’opinió pública falsament és una bona manera de fer política?

Llavina, Xantal (periodista).
Els unanimistes eren nosaltres.
Sobretot recordeu una de les tesis oficials del dependentisme: a Catalunya practiquem un terrible i pèrfid unanimisme. Tot i la força mediàtica i el nombre aclaparador de tribunes de què gaudeix l’statu quo, som els sobiranistes els qui ofeguem la llibertat dels discrepants. Tant és així, que fins i tot les enquestes d’El Periódico ja pregunten si al nostre país es poden defensar totes les idees sense sentir-se agredit. Bé, esteu situats? Doncs ara, un record per al cas d’una periodista, la Xantal Llavina, que, com insinua ella mateixa prou clarament, s’ha quedat sense programa per donar massa veu a polítics independentistes. No poden deixar passar ni una. Perquè, tot i que, recordeu, l’unanimisme és sobiranista, en les seves parcel·les de poder (com ara Ràdio 4), pensen executar una censura despietada contra els discrepants. És la guerra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)