Ves al contingut principal

[-124] Vull ajudar Societat Civil Catalana (#tocomotxo)

Diari de Setge del 7 de juliol de 1714 (dia 348).

Canònica de Cardona












La nova plataforma dependentista catalana ha llançat aquests dies una campanya per explicar com Espanya ens ajuda a través del Fons de Liquidació (vull dir, Liquiditat) Autonòmica (FLA). Les xifres clares: dels més de 22.000 MEUR del total del fons en l'any 2013, la Hisenda espanyola ha cedit a la Generalitat de Catalunya més de 10.050. Espectacular generositat. De llagrimeta. A la vista d'una exposició matemàtica tan convincent i profunda, anuncio la meva voluntat d'ajudar econòmicament Societat Civil Catalana exactament de la mateixa manera. Molt desinteressadament. Sense abusar. Guanyo justet, però crec que podré afrontar-ho. He après el mecanisme i ho faré exactament igual que l'Estat espanyol ajuda Catalunya. Molt senzill. Sabeu que, segons les darreres dades publicades pel mateix Govern espanyol i elaborades pel conseller Mas-Colell, el dèficit fiscal català se situa entre els 11 i el 15.000 MEUR, segons la metodologia de càlcul emprada. És a dir, un 8% del PIB, si fa no fa, el mateix dels darrers 35 anys.

Així, doncs, per començar i fer-ho ben bé igual, seguint fil per randa les mateixes passes de la fructífera relació amical entre Catalunya i Espanya, només prego al tresorer de Societat Civil Catalana que dipositi graciosament al meu compte corrent una quantitat, la que vulgui. Pot agafar, per exemple (ep, és només un dir) dels diners que deu rebre directament dels fons reservats del Ministerio de l'Interior per a la lluita contra la independència de Catalunya. Bé, una vegada hagi rebut els diners al meu compte bancari, de veritat de veritat, faré immediatament un FLA, una ajuda desinteressada als amics de Societat Civil Catalana. Talment com fa la Hisenda espanyola els prestaré els seus propis diners al mòdic preu d'un 5,5% d'interès, a retornar (això sí) en còmodes terminis. De super bon rotllo. Després d'haver fet aquest negoci, vull dir, aquesta ajuda desinteressada a Societat Civil Catalana prometo no vantar-me d'haver-los salvat l'economia. No, ho faré discretament, que tampoc cal anar exhibint els propis mèrits. Aiiii, si és que Espanya ens estima. Però molt. Gairebé tant, com jo a Societat Civil Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…