Ves al contingut principal

[-125] Bestiari del procés (67): J. Gaspart, P. Gómez de la Serna i O. Junqueras

Nova Mar Bella (Barcelona)
Diari de Setge del 6 de juliol de 1714 (dia 347).

Gaspart, Joan (empresari d’hosteleria).
Triaran la mare.
Hi ha fórmules expressives d’una capacitat evocadora deliciosa. La que relaciona Catalunya i Espanya amb un matrimoni, sovint tan criticada, és de les més eficients. De l’origen forçat a la petició formal de divorci actual, passant pel maltractament de gènere. El suport de l’expresident del Barça a la Consulta i la manera d’explicar el seu posicionament al respecte han estat signes d’un valor enorme. Expressen el fet que fins i tot una part dels sectors més conservadors de la societat catalana ja han pres consciència del caràcter irreversible del procés. A mesura que aquesta percepció es faci més i més estesa el decantament sobiranista d’una part de l’establishment, la menys irreductible, es farà realitat, per assegurar-nos encara una majoria més àmplia.

Gómez de la Serna, Pedro (diputat del PP al Congrés espanyol i portaveu de la Comissió Constitucional).
Desig de sang.
Un festival diari contra el procés. Campus FAES 2014. Guadarrama. A pocs quilòmetres, per cert, d’on els franquistes van assassinar el president del Barça Josep Sunyol i Garriga el 6 d’agost de 1936. Un destacat polític del partit del govern es recrea en la descripció del risc català. A fi d’abonar la posició immobilista del seu cap de files, Gómez de la Serna ha afirmat que és impossible aturar el procés per la via del pacte amb el nacionalisme català. Necessiten desesperadament que ens equivoquem davant del món. Tothom sap que els mitjans per exercir la violència només poden venir d’un cantó, però tot i així treuen a passejar l’amenaça fantasma d’un esclat de sang al carrer, mirant de convertir els encalçats en encalçadors. L’enèssim intent de fer por. A questes alçades, però, ja hem superat la fase Pere i el llop.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Fer-nos forts en la Consulta.
Votar el 9-N és, sense dubte, és el compromís més transversal de la societat catalana. Trobar un punt comú que aplegui la voluntat d’entre el 70 i el 80% dels ciutadans del nostre país té un valor immens. Més encara quan un percentatge fins i tot superior està disposat a acceptar el resultat que se’n derivi. És, sense dubte, el mecanisme que ens fa més forts davant del món per trencar la legalitat espanyola i per demostrar que som majoria els catalans que així ho volem. Aquesta setmana, el líder d’ERC ha manifestat una vegada més el seu compromís absolut amb el propòsit de portar els catalans a les urnes. I fins que la guàrdia civil requisi les urnes, no cal parlar de res més. Només, d’exercir la democràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…