Ves al contingut principal

[-126] Bestiari del procés (66): J.R, Bosch, J. Costos i Felip VI

Delta de l'Ebre
Diari de Setge del 5 de juliol de 1714 (dia 346).

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Societat recreativa.
La lògica del dependentisme és per llogar-hi cadires. Tot i que existeix una manera científica de saber què vol una societat, preguntar-li, aquesta entitat considera que no cal, que ells ja saben què desitja la majoria, per descomptat, la dependència. Promotors de boicots, menyspreen el Parlament i titllen el seu país de malalt. Aquesta setmana han demanat al president que no convoqui la Consulta del 9-N: que es passi per l’arc de triomf el seu compromís electoral, de fet, el de 108 diputats del Parlament de Catalunya a les eleccions de novembre de 2012. Ho fan en nom de la seva setantena d’associats. Diuen que han rebut el suport de 14.000 persones, però el seu compte de twitter només té 2.500 seguidors, poc més que el meu. Desesperats i irrellevants, Mas ha fet bé en rebre’ls per deixar-los en evidència.

Costos, James (ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra).
Pragmatisme a les portes.
Totes les admonicions de García-Margallo contra les conseqüències dantesques de la separació han saltat pels aires (una altra vegada) aquesta setmana. Les declaracions de l’ambaixador, necessàriament ambigües, com correspon a la diplomàcia, són l’expressió palmària del principi bàsic que (tants cops, de manera immoral) regeix les relacions internacionals: pragmatisme atroç davant dels fets consumats. Quan la independència sigui un fet irreversible, és a dir quan hagi estat declarada pel Parlament com a resultat d’un mandat democràtic clar, els reconeixements internacionals se succeiran a bon ritme i Espanya es veurà obligada a entrar en la fase de negociació de l’acord de separació. A adaptar-se a la nova situació. Adaptar-se, aquesta és la paraula clau.

Felip VI (rei d’Espanya).
Ensabona i tira pel dret.
Una moixaina i ja veuràs com aquests catalanets, bons vailets i millors vassalls, es fondran als teus peus. Així que, alhora que el govern espanyol no deixa passar dia sense donar-nos un bon cop de maça, Felip VI ens parla de respecte, entesa, cordialitat i llengües pròpies. Com si les martellades contra l’autonomisèria de fireta que ens van deixant, fessin menys mal, bressolats per les dolceses de sa majestat. Però no, ja no cola. La vella tàctica no funciona. Aquest país no és el que era. Hem fet clic. Després d’haver unflat el globus, ara l’establishment ens recorda que el rei regna però no governa. Que tot no pot ser. Però una cosa sí era a la seva mà: per respecte a l’opinió expressada pels representants institucionals dels gironins, deixar d’utilitzar el títol de princesa de Girona. I això, que tenia plena llibertat de fer, això, amigues i amics, tampoc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…