Ves al contingut principal

[-127] De quan trencar la legalitat espanyola (#9n2014)

Diari de Setge del 4 de juliol de 1714 (dia 345).

Decret de Nova Planta
Avui que els nordamericans celebren la seva independència, alguns de nosaltres, els catalans, ens trobem debatent la millor manera de seguir les seves passes. El moment culminant del nostre procés envers la plena sobirania s'esdevindrà quan, en aplicació de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el gener de 2013, les institucions catalanes trenquin formalment per primera vegada amb la legalitat espanyola. Ras i curt, es prefiguren dos moments per dur-ho a terme: portant la Consulta convocada pel president i suspesa pel TC fins al final o mitjançant una Declaració d'Independència al Parlament, posterior a unes eleccions que hagin expressat un inequívoc mandat democràtic. Darrerament, opinadors com en Pere Cardús, per exemple, s'han postulat clarament en favor de la segona opció. Discrepo profundament. I aquesta disparitat de criteris al respecte, em temo, és un dels principals obstacles que haurem de superar en els mesos decisius que s'apropen. Crec que complir amb la Consulta, tant sí com no, és la millor opció i no només perquè existeix un acord social i polític més ampli a l'entorn de la Consulta que davant qualsevol altre escenari substitutori.

Des del meu modest punt de vista, organitzar la Consulta d'acord amb la nostra pròpia legalitat, ignorant la seva, és el millor escenari possible per fer patent davant del món que marxem de l'Espanya que ens impedeix manifestar democràticament la nostra voluntat. El respecte al principi democràtic, al dret de vot, farà que la nostra causa es vegi molt reforçada. Impedir la Consulta físicament obligarà el govern espanyol a aplicar mesures de coerció que ensorraran completament la legitimitat de la seva posició. Per portar fins al final la Consulta, la Generalitat només haurà de mantenir en marxa un dispositiu organitzatiu ja engegat; després, si físicament s'impedeix la celebració, la Declaració d'Independència serà la successió lògica derivada dels mecanismes repressius aplicats com a represàlia contra l'autonomia de Catalunya. En canvi, en cas de renunciar a la Consulta i passar a plebiscitàries, el nou Parlament tindrà la pilota a la seva teulada: la Declaració d'Independència podria derivar en ridícul perquè la càrrega de la prova (és a dir, si s'exerceix o no immediatament una plena sobirania real al carrer) la tindria la Generalitat, en escenaris, com ara el fiscal, on no sembla que pugui estar encara preparada per exercir-la. No deixem escapar, doncs, la nostra oportunitat més eficient.

Comentaris

  1. Potser la pregunta és que volem aconseguir amb la consulta: volem demostrar la nostra sobirania? Volem tenir uns "escusa" per declarar la independència? O volem saber si realment la majoria del poble català vol que siguem un estat independent?
    Jo sóc de les que ho vol, però crec que només hi estem legitimats, si realment és un sentiment majoritari.
    Si es dur a terme una consulta trencant la legalitat espanyola, creieu que la part de votants del "no", que no accepten la sobirania del poble català hi anirà a votar? Jo no ho crec. I jo dono el mateix valor al seu vot que al meu. Vull saber que en pensem tots.
    Espero que siguem majoria. Però només si aquesta majoria és realment mesurable, trobaré legitim encetar (finalment!) el procés de independència.

    ResponElimina
  2. Per fer la primera opció, es a dir, la consulta fins el final, malgrat totes les prohibicions , cal molt coratge i valentia, que no veig per enlloc, meny en el grup del govern, per tant crec que l´opció triada serà les eleccions plebiscitàries.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…