Ves al contingut principal

[-128] ICV-EUiA: ha arribat l'hora de retratar-se?

Sabadell
Anem ràpid, molt ràpid. El temps vola. Som a punt de creuar la frontera dels quatre mesos per la celebració de la Consulta del 9-N. Si tenim en compte que els de juliol i agost són pràcticament inhàbils, es pot afirmar que ens trobem veritablement a les portes d'un temps històric. D'entre els signants de la proposta de data i pregunta, els ecosocialistes són dels qui s'han refermat amb més insistència en la necessitat que tots plegats anem a votar el proper 9-N. Amb les CUP, no han perdut l'oportunitat de rebutjar, per terra, mar i aire, la possibilitat de substituir la Consulta per unes eleccions plebiscitàries, encara que aquella (com tothom sap que passarà) sigui prohibida per Madrid i, per tant, il·legal. En aquest context, sobta encara més la perpetuació de la indefinició de la formació pel que fa al sentit del vot dels seus afiliats. Fins ara, no he escatimat elogis a la capacitat d'ICV-EUiA per encarar el procés català: el dret a decidir com a punt d'acord de les diverses formacions i persones que l'integren, en un ampli ventall del federalisme a l'independentisme.

La disjuntiva que ha dinamitat el socialisme català, ells l'han sabut portar amb habilitat extrema. De fet, ningú no els demanaria un posicionament concret si ells mateixos no s'haguessin compromès de forma solemne a prendre'l. De fet, tot eludint unes plebiscitàries, la Consulta els oferia la possibilitat de no definir-se, d'acordar llibertat de vot i d'eludir fer campanya en un sentit o en un altre. Ara, però, això ja no és possible: Dolors Camats i Joan Herrera es van comprometre fa mesos a impulsar un referèndum intern en el qual podrien participar tots els militants i que marcaria la línia política de la formació en aquesta qüestió tan transcendent per als catalans del futur. Ras i curt, si sí-no o si sí-sí. Ara, doncs, perquè els compromisos públics en política són sagrats, els toca organitzar aquesta Consulta sobre la Consulta. I sobta veritablement que, tan a prop temporalment com som, els ecosocialistes no hagin anunciat ja la seva data i pregunta. O és que, tot i defensar la Consulta, teòricament, a capa i espasa, en realitat, ells també estan jugant a explotar que mai es durà efectivament a terme? Seria francament lleig.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…