Ves al contingut principal

[-128] ICV-EUiA: ha arribat l'hora de retratar-se?

Sabadell
Anem ràpid, molt ràpid. El temps vola. Som a punt de creuar la frontera dels quatre mesos per la celebració de la Consulta del 9-N. Si tenim en compte que els de juliol i agost són pràcticament inhàbils, es pot afirmar que ens trobem veritablement a les portes d'un temps històric. D'entre els signants de la proposta de data i pregunta, els ecosocialistes són dels qui s'han refermat amb més insistència en la necessitat que tots plegats anem a votar el proper 9-N. Amb les CUP, no han perdut l'oportunitat de rebutjar, per terra, mar i aire, la possibilitat de substituir la Consulta per unes eleccions plebiscitàries, encara que aquella (com tothom sap que passarà) sigui prohibida per Madrid i, per tant, il·legal. En aquest context, sobta encara més la perpetuació de la indefinició de la formació pel que fa al sentit del vot dels seus afiliats. Fins ara, no he escatimat elogis a la capacitat d'ICV-EUiA per encarar el procés català: el dret a decidir com a punt d'acord de les diverses formacions i persones que l'integren, en un ampli ventall del federalisme a l'independentisme.

La disjuntiva que ha dinamitat el socialisme català, ells l'han sabut portar amb habilitat extrema. De fet, ningú no els demanaria un posicionament concret si ells mateixos no s'haguessin compromès de forma solemne a prendre'l. De fet, tot eludint unes plebiscitàries, la Consulta els oferia la possibilitat de no definir-se, d'acordar llibertat de vot i d'eludir fer campanya en un sentit o en un altre. Ara, però, això ja no és possible: Dolors Camats i Joan Herrera es van comprometre fa mesos a impulsar un referèndum intern en el qual podrien participar tots els militants i que marcaria la línia política de la formació en aquesta qüestió tan transcendent per als catalans del futur. Ras i curt, si sí-no o si sí-sí. Ara, doncs, perquè els compromisos públics en política són sagrats, els toca organitzar aquesta Consulta sobre la Consulta. I sobta veritablement que, tan a prop temporalment com som, els ecosocialistes no hagin anunciat ja la seva data i pregunta. O és que, tot i defensar la Consulta, teòricament, a capa i espasa, en realitat, ells també estan jugant a explotar que mai es durà efectivament a terme? Seria francament lleig.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…