Ves al contingut principal

[-71] 29 d'agost de 1714 (dia 401)

Diari de Setge del 29 d'agost de 1714 (dia 401)

Jornada CCCCI del setge. Dimecres. El foc d’artilleria dels borbònics ha estat avui devastador, contra totes les bretxes obertes, amb fins a 65 canons. Des de la plaça l'hem fet també intens, però s’ha moderat a partir de primera hora de la tarda. Els comandants de les bateries tenen ordre de dosificar els trets per treure’n el màxim de profit, ates la manca creixent de pólvora que pateix la defensa de Barcelona. A la tarda, segons els nostres espies, el mariscal duc de Berwick ha fet inspecció dels treballs i de l’estat de les mines i galeries dissenyades per l’enginyer Verboom. Ha donat les darreres instruccions per tal de construir noves paral·leles per destruir completament la muralla des de la torre de Sant Joan fins el baluard de Santa Clara. Berwick s’ha detingut a la trinxera pràcticament fins a fer-se de nit. La Ciutat ja gairebé no pot fer pastar pa; el poc que se'n fa es ven als de la Coronela i als soldats i després als altres. El preu de qualsevol aliment és pels núvols. Avui, però, han entrat tres barcos de Mallorca i dos de llevant, que han pogut alleujar una mica la nostra extrema necessitat de queviures. El govern de la Ciutat ha enviat dobles guàrdies per vendre amb ordre el pa que portaven al portal de Mar.

Comentaris

  1. Honor i glória als herois de la defensa de Barcelona , prego que sapiguem estar a l´alçada de la responsabilitat que la història ens ha proporcionat 300 anys després, com a mínim, que les generacions venideres no s´avergonyeixin de nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…