Ves al contingut principal

[-72] 28 d'agost de 1714 (dia 400)

Diari de Setge del 28 d'agost de 1714 (dia 400)

Jornada CCCC del setge. Dimarts. Avui complim fa formidable xifra de 400 dies de resistència. A molts ja no sens coneix el rostre, desnodrits. Han caigut en servei el tinent de granaders del Regiment de Santa Eulàlia Ramon Garriga i el seu auxiliar, l'alferes Josep Martínez. El duc de Berwick ha visitat a les cinc del matí les posicions d’atac dels borbònics i ha ordenat que totes les bateries, també les reparades després dels nostres atacs, tornin a disparar sense descans. Des de les deu del matí, però, la pluja ha tornat a fer-se molt intensa i ha dificultat en molt el cumpliment de l’ordre que ens temíem. Les nostres bateries, ben resguardades de l’aigua, han disparat a més bon ritme i els hem desfet altres deu canons. Els borbònics han vist com els canals que havien construït els darrers dies per drenar d’aigua les seves trinxeres i bateries no donaven a l’abast. Avui hi ha hagut commoció al cos de reserva apostat a Sant Agustí. Han acusat el seu cap, el coronel Pau Tovar, d’haver insinuat la possibilitat d’una treva per pactar capitulació. El comandant en cap Villarroel ha hagut d’anar en persona per apaigavar el motí. Molts soldats han expressat el seu desig de patir abans una mort amb honor que demanar treva a l’enemic.

Comentaris

  1. Als ulls de la poc compromesa Catalunya actual, especialment els seus dirigents, que fins i tot temen treure les urnes el 9N, l´heroica actuació dels catalans de 1714, no fa més que engrandí la seva glòria.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…