Ves al contingut principal

[-74] Bestiari del procés (97): A. Sáez, X. Trias i J.I. Wert

Diari de Setge del 26 d'agost de 1714 (dia 398)

Sáez, Albert (periodista).
Transicionicidi.
L’article més lloat de la setmana ha estat, sense dubte, el del director adjunt d’El Periódico: una lúcida crònica de la perpetuació lampedusiana de les formes de fer del franquisme que va suposar la fins ara intocable (com els seus protagonistes) Transició espanyola. Realment, paga la pena llegir-lo. Potser, però, amb un sol dubte: perquè hem trigat tant a descobrir primer i a divulgar després aquesta versió de la història. Perquè ens ha costat tant explicar que el rei anava en pilotes: especialment, tractant-se l’autor del número dos d’un dels grans transatlàntics de la premsa catalana, és a dir, coprotagonista des dels mitjans de tot el tinglado que ara denuncia (només) quan l’aigua li ha arribat al coll.

Trias, Xavier (alcalde de Barcelona).
Passem a l’atac.
L’alcalde de Barcelona ha vist esclatar aquests dies una petita revolta a la Barceloneta. Si (com ja va demostrar a Can Vies) la seva habilitat en la resolució de conflictes sembla desplaçar-se en vehicle dièsel, l’aportació al debat sobre el procés m’ha semblat brillant. Capgirem la truita. Passem a l’atac. La Consulta és legal i el govern espanyol cometrà un acte greu, potser de prevaricació, si decideix prohibir-la. Sí, senyores i senyors, la Generalitat té competències per escrutar l’opinió dels catalans sobre qualsevol matèria. Hem d’afirmar la legalitat de la proposta amb la mateixa seguretat i convenciment amb la qual ells la neguen. Com dèiem la setmana, passada, la farem i serà legal i acordada, d’acord amb la nostra sobirania i la majoria dels nostres representants.

Wert, José Ignacio (ministre de Cultura i Esports).
La pervivència del Règim.
He vist aquests dies en les imatges als mitjans d’una manifestació un cartell que deia “Què llarg se m’està fent el franquisme”. I així és. S’està fent inacabable viure en un estat, el que ens han imposat, de valors democràctics tan i tan febles. En un país on el seu govern considera acceptables els objectius de la “nova” Fundació Blas Piñar i la dota de ple reconeixement jurídic, alhora que impedeix els catalans votar sobre el seu futur polític. No podem ni expressar en llibertat quin és el nostre objectiu col·lectiu mentre d’altres, ben aviat, rebran fins i tot subvencions per a desenvolupar el seu ideal feixista. És la Marca España. L’últim en decència democràtica. De traca i mocador.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…