Ves al contingut principal

[-75] Bestiari del procés (96): M. Mateu, A. Rivera i J. Rusiñol

Diari de Setge del 25 d'agost de 1714 (dia 397)

Mateu, Marcel (vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals).
Afers interiors.
Per primera vegada, un representant polític de la Catalunya Nord ha manifestat el respecte dels nostres germans septentrionals per la decisió que prengui la població cridada a les urnes al Principat el proper 9-N. La 46a edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent ha estat aquesta setmana l’escenari on s’ha debatut en profunditat l’impacte del procés al conjunt dels Països Catalans: la República Catalana serà un gran pol d’atracció, l’autèntica avançada; la reacció d’Espanya per evitar que les Balears i el País Valencià segueixin el nostre mateix camí és ja a hores d’ara brutal. La UCE ha servit també per escenficar veus conjuntades en defensa del 9-N de les quatre grans forces, autores de l’acord de data i pregunta. Mig segle al servei del país.

Rivera, Albert (president de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía).
Pànic al túnel.
Ells que fan de la defensa de la unió el seu gran (i sovint únic) objectiu polític, periòdicament, ens ofereixen l’espectacle públic de llançar-se els trastos pel cap. De fet, són una altra demostració empírica d’exactament del contrari del que prediquen: “mejor juntos”. Després que l’eurodiputat Francisco Sosa Wagner llancés la primera pedra, una part important de l’establishment mediàtic espanyol, amb gran disgust de Rosa Díez, s’ha llançat a clamar per la fusió entre UPyD i Ciudadanos. Es tracta de consolidar un espai inequívocament espanyolista envernissat de lluita contra la partitocràcia. El divisime dels seus dirigents, segons sembla, continuarà fent difícil que qualsevol intent en aquest sentit arribi a consolidar-se. I els caldria, perquè l’empenta de Podemos comença a emportar-se’ls per davant.

Rusiñol, Josep (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Expectatives fredes.
Són a punt a punt de consumar un ridícul mític. El de plantejar-se una contra-mobilització el mateix dia que els sobiranistes organitzem la Via Catalana. Serà molt interessant l’acte polític que el dependentisme prepara a Tarragona per a l’11-S: tal i com, enderiats, fan ells a cadascuna de les nostres convocatòries, caldrà comptar meticulosament els assistents: els de la primera fila i els de les altres (si és que n’hi ha). Entretant, de ronda pels mitjans, els seus “marginats” portaveus continuen presentant el procés com un camí cap al desastre absolut, l’abisme i la radicalització, sense matisos. Aquesta setmana, som a punt de generar una guerra freda, amb els mètodes de l’Stasi. És l’amenaça que no fa por d’una nova glaciació quan ja vius entre dinosaures.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…