Ves al contingut principal

[-76] Bestiari del procés (95): Estopa, E. González Pons i R. Hernando

Diari de Setge del 24 d'agost de 1714 (dia 396)

Estopa (grup musical).
Usar i tirar.
Des d’un compte de twitter de propaganda dependentista, un lamentable fotomuntatge van difondre a principis de setmana la voluntat dels de Cornellà de Llobregat, aparentment, militant, de no assistir a la gran V de la Diada. Arran de la polèmica a les xarxes socials, el duet es va apressar a desmentir-la, va denunciar l’ús espuri de la seva imatge i va demanar respecte per a totes les opcions de cara a la Consulta del 9-N. El dependentisme recorre a males arts de principiant, a suports de plàstic, que, com en aquest cas, al cap de poques hores, només fan que girar-se’ls en contra. Maniobres com aquesta revelen una situació francament desesperada.

González Pons, Esteban (secretari d'Estudis i Programes del Partido Popular).
Barra descomunal.
Gairebé fa un any, a finals de novembre de 2013, el Partido Popular del País Valencià va superar els cent imputats per corrupció; les dades d’aleshores ja eren francament esgarrifoses: nou exconsellers estaven acusats formalment i les causes per corrupció afectaven a un total de tres-cents funcionaris, empresaris i familiars de l’entorn del partit. Un dels seus grans homes, el número dos, en temps del dimitit Francisco Camps fou Esteban González Pons, ara eurodiputat i alt càrrec de la direcció espanyola. Que aquesta setmana hagi tingut, ell, la cara dura d’afirmar que “tots els seus consellers, el seu partit polític i el conjunt dels polítics catalans” van ser còmplices passius de l’afer Pujol és d’un surrealisme que supera qualsevol límit fins ara conegut.

Hernando, Robert (secretari general de Plataforma per Catalunya).
La creu del dependentisme.
En un gest d’apropiació lamentable els principals representants de l’extrema dreta xenòfoba a Catalunya han adoptat el símbol històric de la Creu de Sant Jordi al seu logotip. Aquesta setmana els principals partidaris de la segregació, els separadors per essència, els grans avaladors de la divisió de la societat, entre els de casa i els altres, s’han sumat a la defensa de la unitat d’Espanya per la Diada, tot declarant la seva voluntat d’afegir-se als actes que organitzen els seus cosins de Societat Civil Catalana a Tarragona. Albert Soler Sicilia, Joan Rangel i Joaquim Coll agafats de la mà de Rafael Hernando, potser, en presència de José Félix Ballesteros. Apoteòsica germandat entre l’esquerra espanyolista i la ultradreta racista.

Comentaris

  1. Quina llastima que el Bestiari del Procés hagi dinamitat aquest blog fins llavors tant interessant. I ara que venia el temps decisiu, el comentari polític desapareix, no sembla gens encertat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…