Ves al contingut principal

[-77] Bestiari del procés (94): J. Arenas, A. Castellà i A. Colomines

Diari de Setge del 23 d'agost de 1714 (dia 395)

Arenas, Javier (vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular).
Qüestió de costos.
Declaracions velles, que semblen de fa un any. Amb els pesos pesants de vacances, aquesta setmana la segona línia del partit del govern espanyol ens ha ofert la seva dosi habitual de barra intel·lectual. Diu l’exlíder dels populars a Andalusia (probablement, l’home que acumula més fracassos electorals de la història) que, als catalans, el “desafiament” sobiranista ens està costant milions d’euros i de llocs de treball. En sentir-ho, en boca d’un dels polítics del principal territori beneficiari del nostre drenatge fiscal, el riure de milers i milers de catalans ha arribat fins a la Gran Muralla: es veu que la dependència, amb un estat treballant sistemàticament a la contra, al servei de la concentració del poder econòmic i polític, ens surt de franc. Francament espectacular.

Castellà, Antoni (secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya).
Tornar als orígens.
“Ens hem de purificar i alliberar-nos dels sectors influents que ens han apartat dels orígens fundacionals”: la frase, extreta d’una entrevista amb el líder del sector independentista d’Unió, sembla un formidable directe a la mandíbula del president del Comitè de Govern del partit demòcrata-cristià i al seu paper com a gran intermediari de l’establishment català a la capital del Regne. Com en resposta, hores després, la diputada d’UDC a Madrid Montserrat Surroca, alhora que es manifestava empesa per Espanya cap al Sí-Sí, declarava al diari comtal la seva esperança, encara, en la possibilitat d’un encaix de Catalunya a Espanya: i és que, a mesura que el 9-N s’apropa, el perímetre del dubte, del puta-i-ramonetisme es fa fent petit petit. Li queda, ja, una vida molt curta, abans de ser triturat pel procés.

Colomines, Agustí (historiador i director de la càtedra Josep Termes).
Inclassificable i suggeridor.
La millor virtut d’un historiador és la de fer pensar qui el llegeix. Per valorar el moment polític on som, ara que potser disposeu d’una mica més de temps, la seva veu resulta prou instructiva: especialment, a l’hora d’entendre, més enllà dels tradicional culebrots de cada estiu, la profunditat del moviment tectònic que es viu a Catalunya. Us recomano una suggeridora entrevista al professor Colomines d’aquesta setmana. El punt potser contradictori, tot mirant enrere: el seu paper en la defensa a ultrança de l’Estatutet retallat pactat a la Moncloa, que ara qualifica de “mal girbat” i l’anàlisi del qual, ara sí, enumera bona part dels arguments que van portar molts independentistes a defensar que significava un mal pas si el que volíem era dotar les nostres institucions de poder polític real, és a dir, de veritable sobirania.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…