Ves al contingut principal

[-79] 21 d'agost de 1714 (dia 393)

Diari de Setge del 21 d'agost de 1714 (dia 393)

Jornada CCCLXXXXIII del setge. Dimarts. El marquès del Poal i els comandaments de l'exèrcit català han fet Consell de Guerra a Olesa de Montserrat. Esperem que intentaran entrar un miler d'homes per reforçar la defensa de Barcelona. Entretant, l’enemic continua batent amb força la muralla i els baluards. Des de fa una setmana ha ampliat considerablement la grandària de la bretxa principal, amb l’objectiu d’entrar a la Ciutat en formació de batalla. Cada dia construeix nous emplaçaments perquè les seves bateries no siguin destruïdes per les nostres (entre ahir i avui els hem desmuntat fins a dotze canons), reforça el camí cobert i les baixades al fossar. Alguns hòmens escapen de la Ciutat, exposant-se molt, per les mateixes bretxes que baten els borbònics, atès que les portes estan barrades i ben vigilades. L’avançat estat dels treballs de l’enemic i la feblesa que ens provoca la gana i els seus constants atacs d’artilleria fan pensar que a primers de setembre es prepararà un nou atac general contra la Ciutat. Avui, però, per tercer dia consecutiu, han entrat algunes embarcacions al moll de les que van sortir de Mallorca el dia 18: el govern de la Ciutat ha hagut de posar guarda nombrosa i ben armada a les embarcacions per tal d’evitar-ne el saqueig de la farina i el vi per part dels més famolencs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…