Ves al contingut principal

[-80] Bestiari del procés (93): J. Rigol, Q. Torra i J.M. Tresserras

Diari de Setge del 20 d'agost de 1714 (dia 392)

Rigol, Joan (coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir).
Deixar que decideixi Espanya.
No hem arribat fins aquí per deixar que decideixi Espanya. Limitar la possibilitat de celebrar la Consulta del 9-N al fet que sigui impulsada, avalada o tolerada pel govern del Partido Popular i el TC no només és una estafa a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament el gener de 2013, sinó fins i tot al sentit comú: tots sabíem des del minut zero que això era impossible. No ens enganyem: l’element bàsic que atorgarà legitimitat política i reconeixement internacional a la Consulta serà el nivell de participació: que, com a mínim, més de la meitat dels catalans acudeixin a les urnes. Només això i tan difícil com això, amb el dependentisme i el govern espanyol fent-nos boicot.

Torra, Quim (director del Born Centre Cultural).
Record dels valents.
El director del Born, l’extraordinari espai patrimonial posat al servei de la memòria col·lectiva i de la cultura del país i de la capital catalana, ha fet al llarg de tot l’any del Tricentenari una tasca excel·lent de difusió del coneixement històric d’aquells fets que ens han marcat tan profundament. Aquesta setmana hem commemorat amb ell (i amb el president Mas en un paper protagonista que no ha passat desapercebut a la premsa espanyolista) la batalla de Talamanca, darrera victòria de les tropes catalanes sobre els borbònics i, sobretot, els tres dies de l’horrorosa batalla del Baluard de Santa Clara, la primera gran carnisseria del setge de Barcelona, en la qual van caure morts més d’un miler de defensors, entestats a defensar, per damunt de tot, la sobirania de les seves institucions polítiques.

Tresserras, Joan Manuel (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació).
Teoria del procés.
Ara que potser gaudiu d’una mica més de temps, us recomano aquesta extensa entrevista a un dels principals ideòlegs actuals d’Esquerra Republicana, per al meu gust, un dels grans pensadors del procés. Hi trobareu la fonamentació profunda del moviment revolucionari que està vivint la societat catalana, un cas veritablement únic de renovació. D’entende com l’esclat de l’afer Pujol posa fi a tota una manera de fer, la pròpia de l’autonomisme postfranquista que ara estem liquidant. En llegir-lo sentireu orgull per disposar de l’oportunitat de participar en un procés de transformació com el que viu a hores d’ara el nostre país. També, d’entendre quin és el pensament fort que avala la celebració de la Consulta del 9-N digui el que digui el govern espanyol.

Comentaris

  1. He tingut la paciencia de llegir tota l´entrevista al conseller Tresserres, i si es un bon teòric i estratega d´ERC, però també un pallissa, es pot dir el mateix en un foli, ja que tan llarg cansa. A més cal parlar per convèncer no per convençuts.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…