Ves al contingut principal

[-81] Bestiari del procés (92): A. Mas, J. Ortega i M. Rovira

Diari de Setge del 19 d'agost de 1714 (dia 391)

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Solidesa entre sorres movedisses.
El del president Mas és un cas digne d’estudi: apareix cada dia més sòlid, al mateix temps que la marca electoral que encapçala s’encamina cap a la desaparició. Ben bé, com Adolfo Suárez. Temps al temps, que les mutacions que vivim seran fulminants. La seva aparició per posar ordre després de la batussa derivada de les desafortunades declaracions de Joan Rigol i Joana Ortega ha aconseguit (a desgrat dels mitjans espanyolistes) assossegar la tropa sobiranista. L’element clau: després de la suspensió de la Consulta el Tribunal Constitucional, la resposta del país, sigui la que sigui, sortirà del consens de tots els partits que van acordar data i pregunta. Calma, doncs. Els qui van al davant s’han guanyat un vot de confiança.

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Errors que maten.
Amb el Gran Timoner de vacances, la responsable directa de l’organització de la Consulta del 9-N ha refredat les expectatives aquesta setmana posant la celebració efectiva dels comicis en mans del TC. Ras i curt, ha anunciat als seus membres que si suspenen la convocatòria no es farà: un incentiu veritablement intel·ligent per aconseguir que no l’entorpeixin. Mentre totes les forces que van acordar data i pregunta haurien de concentrar-se en reforçar una Diada que volem una vegada més apoteòsica i que els nostres adversaris estan molt interessants a rebaixar, resulta realment sorprenent la capacitat d’alguns membres del Govern per llançar als mitjans missatges contraproduents. Qualsevol diria que hi ha tremolor de cames. Confiem que no tinguin res a veure amb les amenaces de les clavegueres de l’Estat.

Rovira, Marta (secretària general d’Esquerra Republicana).
Sense ambigüitats.
Just abans de marxar de vacances ha parlat prou clar. Esquerra Republicana ha marcat un posicionament contundent. I ho ha fet com més m’agrada, disputant al dependentisme cada centímetre de terreny en la guerra de les paraules: la Consulta, diu Marta Rovira, serà legal i acordada; legal, o sigui d’acord amb la legalitat catalana i internacional; acordada, sí, per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, després d’una declaració democràtica. I el 9-N tindrà lloc com a conseqüència d’un inapelable mandat democràtic, el de les catalanes i els catalans a les eleccions del 20-N de 2012, que en cap cas va ser ni pot ser impugnat per l’Estat espanyol. Escac i mat a l’ambigüitat, una explicació de perquè uns van a l’alça i altres a la baixa.

Comentaris

  1. Granollacs l´article d´avui es dels que donen moral, ja tocava, despres de les declaracions de destacats dirigents de CIU. Es que aquesta colla comença a fer patir pel tremolor de cames que mostren, i encara sort que el calb deu ser de vacances, i no fa declaracions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…