Ves al contingut principal

[-82] Quan Societat Civil Catalana et marca com a objectiu

Diari de Setge del 18 d'agost de 1714 (dia 390)

Avui ho farem una mica més llarg, Molt de tard en tard, com suposo gairebé tothom, surfejo amb el meu nom a la xarxa. Fa uns dies vaig descobrir amb sorpresa com el 2 d'agost, el compte oficial del portaveu de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, em dedicava el següent tuit:
Crec que semblant menció, encara que apressada, mereix un comentari perquè retrata la psicologia del personatge i el que representa ell i els seus al nostre país. D'entrada, cal començar per constatar una vegada més que els Ez els fem molta ràbia, però molta. A nosaltres els Bosch no ens en fan gens, perquè dependentistes catalans de vint generacions n'hi ha hagut sempre i, naturalment, ara, hi són a cabassos. Però, òndia, que un Pérez sigui independentista català els toca i molt. Per això, d'entrada, per marcar terreny, fa esment del meu nom en castellà. A mi em sembla bé: de fet no me l'he canviat oficialment en honor als meus pares, que així me'l van posar. Potser esperaré a tenir el passaport de la República Catalana per fer-ho. No penso tampoc castellanitzar-li el nom a ell, tot i el seu abrandat espanyolisme.

Que, a continuació, em col·loqui el cognom Valle només és un indici del nivell de rigor amb el qual treballen. Nul. Només encerta mitja consonant. Que em consideri un "patriota català", naturalment, és un honor que li agraeixo: el contrari (si mirés no gaire enrere en la història) només em faria tenir mala consciència. Diu que estic al servei de Blanca Serra, tot i que en realitat (una altra mostra d'encert) he col·laborat amb molt d'honor i continuo col·laborant amb la seva germana Eva, la millor historiadora catalana d'avui. No diria que sigui una amistat perillosa, tot i que va passar pels calabossos de la Policía Española que tant estima Josep Ramon Bosch fa només vint anys per exhibir en una manifestació una pancarta amb l'ofensiu lema literal de "Independència".

Reconec que la resta de la piulada del portaveu de SCC em té subjugat. Què voldrà dir amb "¿Qué coño es la UDEF?" i un enllaç al meu currículum professional a continuació? Digueu-me suspicaç, però, després d'haver llegit el famós article de José Antonio Zarzalejos, a mi em fa l'efecte que se situa a mig camí entre l'emenaça poc subliminal i l'assenyalament directe perquè m'investiguin. Per evitar esforços ja li avanço: només tinc una nòmina i el "meu" pis és sobretot del banc fins l'any 2044. I si les amenaces de Josep Ramon Bosch representen el tipus d'estat en el qual hauran de viure els meus fills, actituds de xulo de barri com aquesta (com tantes i tantes dels seus) només fan que ratificar-me en l'encert de la meva aposta de fa tants anys per deslliurar-nos de la seva dominació.

P.S. Amb posterioritat a la redacció d'aquest apunt he vist que no he és un cas aïllat, sinó que l'home té per costum el tuit-amenaça-assenyalament:





Comentaris

  1. La meva esperança es que a una Catalunya independent feixisme serà igualat a nazisme i com a resulta seria il·legal ... Catalunya ha de ser una terra lliure de feixisme i nazisme, i si no ho serà, serà un fragas per tothom.

    ResponElimina
  2. També d'estalinisme dictatorial.

    ResponElimina
  3. No se Granollacs perque perds el temps amb aquesta colla, que el més suau que sels pot dir es, caverna mediatica, que tenen l´habilitat, acompanyada de la nostra poca traça, especialment TV3 , de donar-los una plataforma de propaganda , que aquests quatre gats no mereixen, i que a més a més aprofiten per insultar-nos. Res ni cas.

    ResponElimina
  4. Van a a la deseperada. Constaten que, malgrat les seves proclames, l'unionisme no es mobilitza ni al carrer ni a les urnes mentre que nosaltres aguantem ferms. El nivell de les seves astracanades anirà in crescendo. Només els queda la Guàrdia Civil.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…