[-85] Enfonsar-se en el dubte, prendre mal

Diari de Setge del 15 d'agost de 1714 (dia 387)

És raonable deixar-se el màxim de portes obertes. Potser és fins i tot el més responsable. Però fa tota la impressió que l'actitud del president de la Generalitat pot ser letal... per als seus. Desconec els motius. Potser ha estat una deslleialtat. Se m'escapa. No sóc a la rebotiga. Però aquesta setmana Esquerra Republicana ha falcat el seu posicionament definitivament en el tant sí com no a la Consulta. Sense ambigüitats. Mentre Junqueras continua fent territori, fins i tot de vacances, la Marta Rovira ho ha deixat prou clar: el no del TC no pot aturar la Consulta. És un posicionament del qual ja serà impossible desdir-se en el futur i que situa de facto el Gran Timoner en un molt mal pas. D'aquí en endavant, com més trigui el president Mas a clarificar la seva posició davant el bloqueig espanyol, més deteriorat serà el seu futur polític i el del seu partit/coalició: si finalment es fa la Consulta del 9-N tot el mèrit se l'endurà la pressió i la constància d'ERC; si no es fa, haurà d'assumir que és l'única força del pacte de data i pregunta que s'hi ha desmarcat per plegar-se a la prohibició del govern espanyol.

Tots els números per perdre... si és que no hi ha llista única tot seguit. Capítol a part mereix (ara crec que toca parlar clar, després de tants mesos de marge i d'indefinició) la immoralitat política d'ICV-EUiA i UDC. Que es plantin el primer dia de setembre d'enguany sense haver clarificat quina és la seva posició definitiva en relació a la Consulta (Sí-No, Sí-Sí o llibertat de vot) és d'autèntica vergonya. També viuen del dubte. De fet, comença a semblar molt clar que pretenen que el Tribunal Constitucional els solucioni el problema: que la suspensió de la Consulta, acatada pel Gran Timoner (amb ICV que encara tindrà fins i tot el morro de criticar-li-ho sense haver pres posició!), els permeti ni tan sols afrontar un debat que saben incòmode en les seves pròpies files. Enfonsats en el dubte, tots plegats, prendran mal. Com ha passat sempre des de que el procés català cap a la plena sobirania va esclatar, la indefinició es paga a les urnes. La de tothom.

Comentaris

  1. Malauradament la indefinició dels politics la paguem tots els ciutadans, nosaltres no tenim eines per fer realitat aquest desig de llibertat, aquesta sensació de benestar que suposaria perdre de vista per sempre més dels mitjans els Rajoi, Asnar, Camacho, Milu,Mariconeta, Ribera,Canyes, etc , i poder viure normalment , amb els problemes de la gent dels paisos normals, sense haver de fer cada any la manifestació del segle, per demostrar que no som un afer intern espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas