Ves al contingut principal

[-85] Enfonsar-se en el dubte, prendre mal

Diari de Setge del 15 d'agost de 1714 (dia 387)

És raonable deixar-se el màxim de portes obertes. Potser és fins i tot el més responsable. Però fa tota la impressió que l'actitud del president de la Generalitat pot ser letal... per als seus. Desconec els motius. Potser ha estat una deslleialtat. Se m'escapa. No sóc a la rebotiga. Però aquesta setmana Esquerra Republicana ha falcat el seu posicionament definitivament en el tant sí com no a la Consulta. Sense ambigüitats. Mentre Junqueras continua fent territori, fins i tot de vacances, la Marta Rovira ho ha deixat prou clar: el no del TC no pot aturar la Consulta. És un posicionament del qual ja serà impossible desdir-se en el futur i que situa de facto el Gran Timoner en un molt mal pas. D'aquí en endavant, com més trigui el president Mas a clarificar la seva posició davant el bloqueig espanyol, més deteriorat serà el seu futur polític i el del seu partit/coalició: si finalment es fa la Consulta del 9-N tot el mèrit se l'endurà la pressió i la constància d'ERC; si no es fa, haurà d'assumir que és l'única força del pacte de data i pregunta que s'hi ha desmarcat per plegar-se a la prohibició del govern espanyol.

Tots els números per perdre... si és que no hi ha llista única tot seguit. Capítol a part mereix (ara crec que toca parlar clar, després de tants mesos de marge i d'indefinició) la immoralitat política d'ICV-EUiA i UDC. Que es plantin el primer dia de setembre d'enguany sense haver clarificat quina és la seva posició definitiva en relació a la Consulta (Sí-No, Sí-Sí o llibertat de vot) és d'autèntica vergonya. També viuen del dubte. De fet, comença a semblar molt clar que pretenen que el Tribunal Constitucional els solucioni el problema: que la suspensió de la Consulta, acatada pel Gran Timoner (amb ICV que encara tindrà fins i tot el morro de criticar-li-ho sense haver pres posició!), els permeti ni tan sols afrontar un debat que saben incòmode en les seves pròpies files. Enfonsats en el dubte, tots plegats, prendran mal. Com ha passat sempre des de que el procés català cap a la plena sobirania va esclatar, la indefinició es paga a les urnes. La de tothom.

Comentaris

  1. Malauradament la indefinició dels politics la paguem tots els ciutadans, nosaltres no tenim eines per fer realitat aquest desig de llibertat, aquesta sensació de benestar que suposaria perdre de vista per sempre més dels mitjans els Rajoi, Asnar, Camacho, Milu,Mariconeta, Ribera,Canyes, etc , i poder viure normalment , amb els problemes de la gent dels paisos normals, sense haver de fer cada any la manifestació del segle, per demostrar que no som un afer intern espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…