Ves al contingut principal

[-85] Enfonsar-se en el dubte, prendre mal

Diari de Setge del 15 d'agost de 1714 (dia 387)

És raonable deixar-se el màxim de portes obertes. Potser és fins i tot el més responsable. Però fa tota la impressió que l'actitud del president de la Generalitat pot ser letal... per als seus. Desconec els motius. Potser ha estat una deslleialtat. Se m'escapa. No sóc a la rebotiga. Però aquesta setmana Esquerra Republicana ha falcat el seu posicionament definitivament en el tant sí com no a la Consulta. Sense ambigüitats. Mentre Junqueras continua fent territori, fins i tot de vacances, la Marta Rovira ho ha deixat prou clar: el no del TC no pot aturar la Consulta. És un posicionament del qual ja serà impossible desdir-se en el futur i que situa de facto el Gran Timoner en un molt mal pas. D'aquí en endavant, com més trigui el president Mas a clarificar la seva posició davant el bloqueig espanyol, més deteriorat serà el seu futur polític i el del seu partit/coalició: si finalment es fa la Consulta del 9-N tot el mèrit se l'endurà la pressió i la constància d'ERC; si no es fa, haurà d'assumir que és l'única força del pacte de data i pregunta que s'hi ha desmarcat per plegar-se a la prohibició del govern espanyol.

Tots els números per perdre... si és que no hi ha llista única tot seguit. Capítol a part mereix (ara crec que toca parlar clar, després de tants mesos de marge i d'indefinició) la immoralitat política d'ICV-EUiA i UDC. Que es plantin el primer dia de setembre d'enguany sense haver clarificat quina és la seva posició definitiva en relació a la Consulta (Sí-No, Sí-Sí o llibertat de vot) és d'autèntica vergonya. També viuen del dubte. De fet, comença a semblar molt clar que pretenen que el Tribunal Constitucional els solucioni el problema: que la suspensió de la Consulta, acatada pel Gran Timoner (amb ICV que encara tindrà fins i tot el morro de criticar-li-ho sense haver pres posició!), els permeti ni tan sols afrontar un debat que saben incòmode en les seves pròpies files. Enfonsats en el dubte, tots plegats, prendran mal. Com ha passat sempre des de que el procés català cap a la plena sobirania va esclatar, la indefinició es paga a les urnes. La de tothom.

Comentaris

  1. Malauradament la indefinició dels politics la paguem tots els ciutadans, nosaltres no tenim eines per fer realitat aquest desig de llibertat, aquesta sensació de benestar que suposaria perdre de vista per sempre més dels mitjans els Rajoi, Asnar, Camacho, Milu,Mariconeta, Ribera,Canyes, etc , i poder viure normalment , amb els problemes de la gent dels paisos normals, sense haver de fer cada any la manifestació del segle, per demostrar que no som un afer intern espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…