Ves al contingut principal

[-87] Bestiari del procés (89): S. Vila, E. Voltas i J.A. Zarzalejos

Diari de Setge del 13 d'agost de 1714 (dia 385)

Vila, Santi (conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya).
Cau l’esperança blanca.
El dependentisme fa mesos que somia amb la possibilitat d’una revolta interna a CDC que permeti descavalcar Mas. El conseller ha aparegut com un dels líders cobejats per encapçalar la conspiració de palau. I, aquest dijous, va rebre molt males notícies: Vila va defensar a Catalunya Ràdio, amb enorme contundència, l’opció Sí-Sí en la Consulta del 9-N. I ho va fer amb un argumentari que va destrossar sense pietat la Tercera Via: “No tenim res a dialogar. No em sona cap polític espanyol que hagi posat sobre la taula amb rigor i solvència cap solució, que reconegui i respecti que som una nació mil·lenària i que reconegui que ens empobrim. Com que no hi ha ningú a l'Estat que sembla que li preocupi això, les persones honestes que ens dediquem a la política hem de dir als nostres conciutadans que l'única solució es diu votar per la independència”.

Voltas, Eduard (periodista i editor).
Intel·ligència amb el procés.
Amb el seu victimisme habitual, tot i tenir al darrere un estat sencer que treballa sense escatimar mitjans (bé que ho saben ells, que en beuen) al servei de la causa d’ensorrar-nos, el dependentisme ha disparat aquesta setmana contra Eduard Voltas, arran d’una píndola excel·lent a RAC1 sobre els preparatius de la Diada i el contrast entre la multitudionària organització de la V per part del sobiranisme català i l’autogol per l’escaire que es prepara el mateix dia el dependentisme a Tarragona, mostrant al món la seva infinita minoria. Amb la de Jordi Graupera, la contribució, a base d’idees fortes, d’aquest periodista, exsecretari general del Departament de Cultura en temps del conseller Tresserras, és una de les que més val la pena seguir a les xarxes i als mitjans digitals. Segur que ja ho féu, però si no, seguiu-li les passes. Val la pena.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Un Estat corrupte.
Seria increïble si això no fos Espanya. Fins ara, perquè som en guerra i val tot, hem sentit reflexions i hem llegit escrits dels nostres adversaris realment repulsius. Però que un dels ideolègs del govern espanyol, des de la FAES, amb tribuna privilegiada en el diari comtal, dediqui un article (inqualificable i impublicable a cap altre lloc civilitzat del món) a justificar l’acció de l’Estat contra la corrupció només en aquells casos en els quals el subjecte actiu del desfalc contra tots els ciutadans sigui algú contrari als interessos del govern, constitueix un dels exercicis d’immoralitat pública per part del nacionalisme espanyol més bèsties que s’ha vist mai negre sobre blanc. Amenaces com la seva no fan sinó acrèixer la necessitat de marxar quan abans d’un país on els qui manen poden tenir el capteniment descarat d’en Zarzalejos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…