[-87] Bestiari del procés (89): S. Vila, E. Voltas i J.A. Zarzalejos

Diari de Setge del 13 d'agost de 1714 (dia 385)

Vila, Santi (conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya).
Cau l’esperança blanca.
El dependentisme fa mesos que somia amb la possibilitat d’una revolta interna a CDC que permeti descavalcar Mas. El conseller ha aparegut com un dels líders cobejats per encapçalar la conspiració de palau. I, aquest dijous, va rebre molt males notícies: Vila va defensar a Catalunya Ràdio, amb enorme contundència, l’opció Sí-Sí en la Consulta del 9-N. I ho va fer amb un argumentari que va destrossar sense pietat la Tercera Via: “No tenim res a dialogar. No em sona cap polític espanyol que hagi posat sobre la taula amb rigor i solvència cap solució, que reconegui i respecti que som una nació mil·lenària i que reconegui que ens empobrim. Com que no hi ha ningú a l'Estat que sembla que li preocupi això, les persones honestes que ens dediquem a la política hem de dir als nostres conciutadans que l'única solució es diu votar per la independència”.

Voltas, Eduard (periodista i editor).
Intel·ligència amb el procés.
Amb el seu victimisme habitual, tot i tenir al darrere un estat sencer que treballa sense escatimar mitjans (bé que ho saben ells, que en beuen) al servei de la causa d’ensorrar-nos, el dependentisme ha disparat aquesta setmana contra Eduard Voltas, arran d’una píndola excel·lent a RAC1 sobre els preparatius de la Diada i el contrast entre la multitudionària organització de la V per part del sobiranisme català i l’autogol per l’escaire que es prepara el mateix dia el dependentisme a Tarragona, mostrant al món la seva infinita minoria. Amb la de Jordi Graupera, la contribució, a base d’idees fortes, d’aquest periodista, exsecretari general del Departament de Cultura en temps del conseller Tresserras, és una de les que més val la pena seguir a les xarxes i als mitjans digitals. Segur que ja ho féu, però si no, seguiu-li les passes. Val la pena.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Un Estat corrupte.
Seria increïble si això no fos Espanya. Fins ara, perquè som en guerra i val tot, hem sentit reflexions i hem llegit escrits dels nostres adversaris realment repulsius. Però que un dels ideolègs del govern espanyol, des de la FAES, amb tribuna privilegiada en el diari comtal, dediqui un article (inqualificable i impublicable a cap altre lloc civilitzat del món) a justificar l’acció de l’Estat contra la corrupció només en aquells casos en els quals el subjecte actiu del desfalc contra tots els ciutadans sigui algú contrari als interessos del govern, constitueix un dels exercicis d’immoralitat pública per part del nacionalisme espanyol més bèsties que s’ha vist mai negre sobre blanc. Amenaces com la seva no fan sinó acrèixer la necessitat de marxar quan abans d’un país on els qui manen poden tenir el capteniment descarat d’en Zarzalejos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas