Ves al contingut principal

[-88] Bestiari del procés (88): A. Salmond, A. Sánchez Camacho i T. Soler

Diari de Setge del 12 d'agost de 1714 (dia 384)

Salmond, Alex (primer ministres escocès).
Gran lideratge.
L’assimilació al cas escocès, està clar, no ens interessa, encara que ens la mirem de lluny per si ens facilita de cop una via ràpida d’integració a l’estructura política de la Unió Europea. No només perquè l’independentisme no té la mateixa força d’aquí (probablement perdrà el referèndum del proper 18 de setembre), sinó perquè, en bona mesura, s’ha construït de dalt a baix, justament al contrari del nostre, en essència popular. Aquesta setmana, però, ha provocat enveja sana el primer debat televisiu entre Salmond i Alistair Darling, líder del blog dependentista. Igual, igual que aquí. Antològica la resposta del primer ministre escocès en ser preguntat pel manteniment de la lliura com a moneda: naturalment que la continuarem fent servir, és tan nostra com dels anglesos. De fet, el mateix que ens passa a nosaltres amb l’actiu anomenat dret a formar part de la UE: és tan nostre com dels espanyols.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Sola, en contradirecció.
Saben aquell que diu d’un conductor que s’exclama que absolutament tothom és boig, que a qui se li acudeix que tots excepte ell vagin per aquella autopista en sentit contrari. He pensat en l’acudit en sentir la ja habitual decisió dels populars catalans de no participar en els actes institucionals de la Diada; la notícia venia acompanyada de les imatges de l’acte de l’any passat a la plaça del Rei de Barcelona, darrere una pancarta que deia “Per una Diada de tots”. Brutal. El Partido Popular denuncia que no existeixi una festa compartida, tot desmarcant-se de la que celebren conjuntament tres quartes parts dels partits polítics catalans. Resulta impossible expressar la incoherència i la voluntat d’intoxicació d’una manera més plàstica.

Soler, Toni (periodista i historiador).
L’error de fugir.
L’autor d’una de les columnes d’opinió política de referència de la setmana, ha abandonat aquesta setmana twitter fart de l’assetjament al què era sotmès pel dependentisme radical. Toni Soler s’hi referia en l’escrit als pseudo-independentistes i a altres milers de catalans, especialment a l’establisment econòmic i polític (no necessàriament, de dretes) que van camí de patir lesions oculars cròniques de tant mirar simultàniament els dos cantons del rectangle de joc per no triar l’equip perdedor i mantenir el seu estatus al preu que sigui. En els seus tuits de comiat, Soler afirmava haver sabut de bona font el que és fàcil de sospitar: que una part important del dependentisme anònim a les xarxes socials està en nòmina. Ell no ho diu, però caldria puntualitzar que del govern espanyol.

Comentaris

  1. Granollacs, es estrany que no comentis res de l´estrategia convergent de començar a descafeinar el 9N, que aquesta setmana , com a consigna toca fer de cara a preparar la fallida de la consulta. Els disculpo perque es la seva naturalesa, no hi poden fer més. Però em preocupa quans dels nostres cauran en el parany i baixaran del tren.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…