[-90] Bestiari del procés (87): P. Morenés, L. Orriols i S. Sáenz de Santamaría

Diari de Setge del 10 d'agost de 1714 (dia 382)

Morenés, Pedro (ministre de Defensa espanyol).
Vestit de camuflatge.
L’activitat del ministeri de Defensa ha pres involuntàriament un protagonisme especial aquests dies: no em refereixo a l’habitual conflicte amb Gibraltar de cada estiu, que permet riure una estona mentre prenem un refresc amb els peus damunt la taula, tot comprovant com el prestigi internacional de la Marca España s’ensorra una mica més, sinó a l’extraordinària aventura del Juan Sebastian Elcano, vaixell escola de l’Armada espanyola convertit en base logística per al narcotràfic entre Colòmbia i Pontevedra, amb escala (i astorament/rídicul davant la policia) a Nova York. Aquest any la manta gibraltarenya ha de tapar molt: també, el pressupost extraordinari de gairebé 900 MEUR aprovat l’agost per a la compra de material militar; suposem, segur, segur, que sense cap vinculació amb el passat del ministre com a alt directiu d’una empresa del sector.

Orriols, Lluís (professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona).
Descriure la realitat és tan difícil.
Enmig de les pàgines d’El País, d’un diari marcat per la ira contra el procés, és un plaer llegir els articles del jove doctor Lluís Orriols. Aquesta setmana, dedicat a l’impacte de l’afer Pujol en el procés de Catalunya cap a la plena sobirania. A refugi de l’aclaparadora confusió ente informació i opinió en els articles de la secció de política; enmig de desenes i desenes d’opinadors i acadèmics volcats a desqualificar-nos i/o a tergirversar la realitat per tal de defensar allò que els agradaria i no el que està passant, és un plaer seguir les reflexions d’algú que intenta analitzar desapassionadament els fets: el procés continuarà endavant, bàsicament, perquè no veu dels lideratges d’una classe política que ja era del tot desprestigiada abans de la caiguda del mite.

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta i ministra de la Presidència).
L’holograma de la Tercera Vía.
Aquesta setmana hem conegut les dades del darrer baròmetre (de juliol de 2014) del Centro d’Investigaciones Sociológicas (CIS), que depèn de la vicepresidenta del govern espanyol. Els resultats resulten ben clarificadors: els partidaris del manteniment de l’statu quo i fins i tot de l’aprimament i de la desaparició del sistema autonòmic sumen un 60% del total dels espanyols, als quals cal afegir encara pràcticament un 10% que es decanta per la possibilitat de reconèixer el dret a la independència a una comunitat autònoma. És a dir, la banya de l’unicornisme federalista ha crescut aquesta setmana, com a mínim, un centímetre més. I entretant, a qui l’importa la realitat, el president del PSC, Àngel Ros, l’home de les mil cares, ens ha recordat que l’independentisme és només una reacció emocional.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)