Ves al contingut principal

[-90] Bestiari del procés (87): P. Morenés, L. Orriols i S. Sáenz de Santamaría

Diari de Setge del 10 d'agost de 1714 (dia 382)

Morenés, Pedro (ministre de Defensa espanyol).
Vestit de camuflatge.
L’activitat del ministeri de Defensa ha pres involuntàriament un protagonisme especial aquests dies: no em refereixo a l’habitual conflicte amb Gibraltar de cada estiu, que permet riure una estona mentre prenem un refresc amb els peus damunt la taula, tot comprovant com el prestigi internacional de la Marca España s’ensorra una mica més, sinó a l’extraordinària aventura del Juan Sebastian Elcano, vaixell escola de l’Armada espanyola convertit en base logística per al narcotràfic entre Colòmbia i Pontevedra, amb escala (i astorament/rídicul davant la policia) a Nova York. Aquest any la manta gibraltarenya ha de tapar molt: també, el pressupost extraordinari de gairebé 900 MEUR aprovat l’agost per a la compra de material militar; suposem, segur, segur, que sense cap vinculació amb el passat del ministre com a alt directiu d’una empresa del sector.

Orriols, Lluís (professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona).
Descriure la realitat és tan difícil.
Enmig de les pàgines d’El País, d’un diari marcat per la ira contra el procés, és un plaer llegir els articles del jove doctor Lluís Orriols. Aquesta setmana, dedicat a l’impacte de l’afer Pujol en el procés de Catalunya cap a la plena sobirania. A refugi de l’aclaparadora confusió ente informació i opinió en els articles de la secció de política; enmig de desenes i desenes d’opinadors i acadèmics volcats a desqualificar-nos i/o a tergirversar la realitat per tal de defensar allò que els agradaria i no el que està passant, és un plaer seguir les reflexions d’algú que intenta analitzar desapassionadament els fets: el procés continuarà endavant, bàsicament, perquè no veu dels lideratges d’una classe política que ja era del tot desprestigiada abans de la caiguda del mite.

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta i ministra de la Presidència).
L’holograma de la Tercera Vía.
Aquesta setmana hem conegut les dades del darrer baròmetre (de juliol de 2014) del Centro d’Investigaciones Sociológicas (CIS), que depèn de la vicepresidenta del govern espanyol. Els resultats resulten ben clarificadors: els partidaris del manteniment de l’statu quo i fins i tot de l’aprimament i de la desaparició del sistema autonòmic sumen un 60% del total dels espanyols, als quals cal afegir encara pràcticament un 10% que es decanta per la possibilitat de reconèixer el dret a la independència a una comunitat autònoma. És a dir, la banya de l’unicornisme federalista ha crescut aquesta setmana, com a mínim, un centímetre més. I entretant, a qui l’importa la realitat, el president del PSC, Àngel Ros, l’home de les mil cares, ens ha recordat que l’independentisme és només una reacció emocional.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…