Ves al contingut principal

[-91] Bestiari del procés (86): L. Companys, J. de Godó i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 9 d'agost de 1714 (dia 381)

Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
La vigència del feixisme.
L’espanyolisme ha reaccionat al nostre moviment cap a la llibertat amb una evident revifada de la hidra feixista. De moment, limitada als insults i les agressions als símbols del país. Encara que aquest bestiari parla només dels vius, excepcionalment, cal aquesta setmana fer esment a la memòria del president màrtir. Per segona vegada en pocs mesos, el nou Museu creat a la seva vila natal, el Tarròs (Tornabous), ha estat atacat per uns covards a cops de mall. Aquesta vegada, el seu momument ha estat decapitat i el pal de la bandera tirat a terra. Em plantejaria molt seriosament si no deixar-ho com està amb una placa que serveixi per donar testimoni del fet que el feixisme espanyolista que va acabar amb la seva vida fa 73 anys continua ben viu entre nosaltres.

Godó, Javier de (comte de Godó).
Certificar l’ensorrament.
Les darreres dades de vendes i difusió del diari comtal, buc insígnia de la premsa dependentista a Catalunya han confirmat que el diari que dirigeix Màrius Carol manté la seva caiguda lliure. Probablement, sense suport públic ja hauria d’haver tancat. L’ànima espanyolista del seu propietari, afegida a les pressions descomunals rebudes des dels poders de l’Estat han portat el mitjà a un punt de desprestigi, probablement, de no retorn. Aquesta setmana hem vist lloar la seva línia editorial a Alicia Sánchez Camacho, des de la cadena ultra 13TV. El més divertit de tot plegat és que, l’encara líder del PP a Catalunya, hagi afirmat que els altres mitjans del Grup (RAC1 i 8tv) mantenen un to independentista (!?) per simple interès empresarial: però no havíem quedat que a Catalunya la majoria silenciosa és dependentista? No parla i tampoc sent?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Pantejar, desesperat.
De la mà de l’expremier italià Enrico Letta, aquesta setmana hem vist el líder demòcrata-cristià, en estampa estiuenca de mànigues de camisa llarga a mig recollir, parlant del seu nou moviment de centre. No patiu. Tot és pur teatre. A hores d’ara, el de la Franja és només un roc a la faixa dels de sempre per al moment més desesperat, però tan gastat que quan ens el vulguin llançar se’ls quedarà entre els dits. Duran i Lleida ja ni tan sols té capacitat d’arrossegar Unió al servei de l’establishment i contra el Sí-Sí. Així que, per fer soroll, ha decidit parlar d’un fantasmagòric projecte (mentre afirma que mai abandonarà el seu partit) per tapar la seva pròpia impotència. El centre polític del país s’ha desplaçat cap al sobiranisme i ell ha quedat en la marginalitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…