[-91] Bestiari del procés (86): L. Companys, J. de Godó i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 9 d'agost de 1714 (dia 381)

Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
La vigència del feixisme.
L’espanyolisme ha reaccionat al nostre moviment cap a la llibertat amb una evident revifada de la hidra feixista. De moment, limitada als insults i les agressions als símbols del país. Encara que aquest bestiari parla només dels vius, excepcionalment, cal aquesta setmana fer esment a la memòria del president màrtir. Per segona vegada en pocs mesos, el nou Museu creat a la seva vila natal, el Tarròs (Tornabous), ha estat atacat per uns covards a cops de mall. Aquesta vegada, el seu momument ha estat decapitat i el pal de la bandera tirat a terra. Em plantejaria molt seriosament si no deixar-ho com està amb una placa que serveixi per donar testimoni del fet que el feixisme espanyolista que va acabar amb la seva vida fa 73 anys continua ben viu entre nosaltres.

Godó, Javier de (comte de Godó).
Certificar l’ensorrament.
Les darreres dades de vendes i difusió del diari comtal, buc insígnia de la premsa dependentista a Catalunya han confirmat que el diari que dirigeix Màrius Carol manté la seva caiguda lliure. Probablement, sense suport públic ja hauria d’haver tancat. L’ànima espanyolista del seu propietari, afegida a les pressions descomunals rebudes des dels poders de l’Estat han portat el mitjà a un punt de desprestigi, probablement, de no retorn. Aquesta setmana hem vist lloar la seva línia editorial a Alicia Sánchez Camacho, des de la cadena ultra 13TV. El més divertit de tot plegat és que, l’encara líder del PP a Catalunya, hagi afirmat que els altres mitjans del Grup (RAC1 i 8tv) mantenen un to independentista (!?) per simple interès empresarial: però no havíem quedat que a Catalunya la majoria silenciosa és dependentista? No parla i tampoc sent?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Pantejar, desesperat.
De la mà de l’expremier italià Enrico Letta, aquesta setmana hem vist el líder demòcrata-cristià, en estampa estiuenca de mànigues de camisa llarga a mig recollir, parlant del seu nou moviment de centre. No patiu. Tot és pur teatre. A hores d’ara, el de la Franja és només un roc a la faixa dels de sempre per al moment més desesperat, però tan gastat que quan ens el vulguin llançar se’ls quedarà entre els dits. Duran i Lleida ja ni tan sols té capacitat d’arrossegar Unió al servei de l’establishment i contra el Sí-Sí. Així que, per fer soroll, ha decidit parlar d’un fantasmagòric projecte (mentre afirma que mai abandonarà el seu partit) per tapar la seva pròpia impotència. El centre polític del país s’ha desplaçat cap al sobiranisme i ell ha quedat en la marginalitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas