Ves al contingut principal

[-91] Bestiari del procés (86): L. Companys, J. de Godó i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 9 d'agost de 1714 (dia 381)

Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
La vigència del feixisme.
L’espanyolisme ha reaccionat al nostre moviment cap a la llibertat amb una evident revifada de la hidra feixista. De moment, limitada als insults i les agressions als símbols del país. Encara que aquest bestiari parla només dels vius, excepcionalment, cal aquesta setmana fer esment a la memòria del president màrtir. Per segona vegada en pocs mesos, el nou Museu creat a la seva vila natal, el Tarròs (Tornabous), ha estat atacat per uns covards a cops de mall. Aquesta vegada, el seu momument ha estat decapitat i el pal de la bandera tirat a terra. Em plantejaria molt seriosament si no deixar-ho com està amb una placa que serveixi per donar testimoni del fet que el feixisme espanyolista que va acabar amb la seva vida fa 73 anys continua ben viu entre nosaltres.

Godó, Javier de (comte de Godó).
Certificar l’ensorrament.
Les darreres dades de vendes i difusió del diari comtal, buc insígnia de la premsa dependentista a Catalunya han confirmat que el diari que dirigeix Màrius Carol manté la seva caiguda lliure. Probablement, sense suport públic ja hauria d’haver tancat. L’ànima espanyolista del seu propietari, afegida a les pressions descomunals rebudes des dels poders de l’Estat han portat el mitjà a un punt de desprestigi, probablement, de no retorn. Aquesta setmana hem vist lloar la seva línia editorial a Alicia Sánchez Camacho, des de la cadena ultra 13TV. El més divertit de tot plegat és que, l’encara líder del PP a Catalunya, hagi afirmat que els altres mitjans del Grup (RAC1 i 8tv) mantenen un to independentista (!?) per simple interès empresarial: però no havíem quedat que a Catalunya la majoria silenciosa és dependentista? No parla i tampoc sent?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Pantejar, desesperat.
De la mà de l’expremier italià Enrico Letta, aquesta setmana hem vist el líder demòcrata-cristià, en estampa estiuenca de mànigues de camisa llarga a mig recollir, parlant del seu nou moviment de centre. No patiu. Tot és pur teatre. A hores d’ara, el de la Franja és només un roc a la faixa dels de sempre per al moment més desesperat, però tan gastat que quan ens el vulguin llançar se’ls quedarà entre els dits. Duran i Lleida ja ni tan sols té capacitat d’arrossegar Unió al servei de l’establishment i contra el Sí-Sí. Així que, per fer soroll, ha decidit parlar d’un fantasmagòric projecte (mentre afirma que mai abandonarà el seu partit) per tapar la seva pròpia impotència. El centre polític del país s’ha desplaçat cap al sobiranisme i ell ha quedat en la marginalitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…