Ves al contingut principal

[-92] Tàctiques de maltractador (#procés)

Diari de Setge del 8 d'agost de 1714 (dia 380)

Sí, sé que està mal vist comparar el procés català amb una parella en tràmit de divorci. I encara més censurable, per a molts (cert, el tema no és per fer broma ni símils forçats) és posar-la en context d'un cas de maltractament de gènere. Però és que la comparació és tan rica que, una vegada i una altra, caic en la temptació de reprendre-la. Ja haureu vist el curtmetratge que la recrea amb tanta fortuna com realisme. Parlem-ne. La cosa ve de lluny, però l'afer Pujol ho ha posat encara damunt de la taula amb més força. Ara, en la relació de submissió entre Esanya i Catalunya es tracta de convèncer la víctima de la seva total incapacitat. Fins ara no podíem marxar perquè érem menors d'edat; ara, perquè som uns corruptes, incapaços de governar-nos. Es tracta de degradar-nos a la categoria de gregaris que només estiguin disposats a executar la veu de l'amo.

Cal, simplement, desmoralitzar-nos. Ells (és el que més ràbia els fa) ens veuen plens d'il·lusió; es tracta, doncs, de trencar-nos la confiança en la nostra capacitat de crear un futur millor. A partir de les informacions de corrupció selectivament descobertes, han encetat una nova etapa en la lluita contra el procés, a mesura que ens atansem a velocitat de creuer al moment estel·lar. Ignoren, però, una vegada més, que tracten amb gent adulta i formada, capaç de prendre les seves pròpies decisions. Que, en el context punyent d'aquesta crisi, ja no està disposada a doblegar-se perquè sí als interessos de l'Espanya de sempre. Hem completat bona part del camí: ja han renunciat a seduir-nos amb el carinyo, a convèncer-nos amb arguments. Ara ja només aspiren a que ens quedem a casa per manca de confiança en les nostres pròpies forces. I el pitjor de tot és que si ho féssim (que no ho farem), si renunciéssim al camí traçat quan ja veiem la pancarta d'arribada, els estaríem donant la raó.

Comentaris

  1. Crec que encara els faria més rabia, si ens veiessin més decidits, que el president Mas i no els de ERC es qui hauria de sortir i dir en roda de prensa , que digui el que digui el TC nosaltres votarem, perque som sobirans i ens ho creiem, i a partir d´ara no perderem ni 5 minuts en recursos a la justicia espanyola. Això si que els faria rabiar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…