Ves al contingut principal

[-93] Els del No no votaran

Diari de Setge del 7 d'agost de 1714 (dia 379)

A mesura que ens aproximem al moment culminant, quan la nostra classe dirigent haurà de triar entre desobeir el Tribunal Constitucional o la majoria del seu poble mobilitzat, s'esmolen els arguments en un i altre sentit. Un dels que llegim i escoltem amb freqüència per justificar el desestiment en la Consulta, quan sigui prohibida des de Madrid, és aquell que diu que hem d'organitzar una Consulta en la qual participin els del sí i els del no. Correcte. Així ha de ser. Els nostres poders públics i els obsevadors internacionals que convoquem a l'efecte han de garantir un procés electoral net i transparent, en el qual puguin concórrer totes les opcions i puguin expressar-se lliurement tots els posicionaments. Crec que ningú no pot dubtar que, en el marc d'una Consulta convocada i organitzada en base a la nostra pròpia Llei de Consultes, tot això ho tindrem clarament protegit.

Els del no, doncs, tindran totes les garanties democràtiques per participar a la Consulta del 9-N, tal i com estem obligats a oferir-los-hi. Però és evident que se saben minoria i que no volen reconèixer Catalunya com a subjecte de sobirania i que, per tant, no ho faran: en el cas que el Gran Timoner continués endavant amb la Consulta, el govern espanyol i els partits dependentistes catalans desfermarien una campanya de boicot descarada, embogida. És aquesta una raó suficient pel nostre desestiment? Cal donar aquesta capacitat de bloqueig a una minoria que, prenent com a hostatge dels seus interessos l'abstenció, pugui blocar els desitjos d'una majoria política legítima? A mi em sembla que clarament no. Encara per un altre motiu: quan el Parlament de Catalunya declari la independència nacional els partidaris del No, sense dubte, faran boicot. També abandonaran l'hemicicle, tal i com van fer el dia de la Declaració de Sobirania. I, aleshores, ningú no va desistir de tirar-la endavant.

Comentaris

  1. Crec que el nostre problema es que som presoners de la legalitat espanyola i ens falta el valor per desobeir- la i passar d´ella, com fins ara tantes vegades es va fer, tant en dictadura com en democracia. Es especialment indicatiu la insubmissió al servei militar, que al final portà a adaptar la llei a la realitat.
    Mentres no tinguem el valor de desobeir les lleis injustes no votarem ni el 9N ni mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…