Ves al contingut principal

[-93] Els del No no votaran

Diari de Setge del 7 d'agost de 1714 (dia 379)

A mesura que ens aproximem al moment culminant, quan la nostra classe dirigent haurà de triar entre desobeir el Tribunal Constitucional o la majoria del seu poble mobilitzat, s'esmolen els arguments en un i altre sentit. Un dels que llegim i escoltem amb freqüència per justificar el desestiment en la Consulta, quan sigui prohibida des de Madrid, és aquell que diu que hem d'organitzar una Consulta en la qual participin els del sí i els del no. Correcte. Així ha de ser. Els nostres poders públics i els obsevadors internacionals que convoquem a l'efecte han de garantir un procés electoral net i transparent, en el qual puguin concórrer totes les opcions i puguin expressar-se lliurement tots els posicionaments. Crec que ningú no pot dubtar que, en el marc d'una Consulta convocada i organitzada en base a la nostra pròpia Llei de Consultes, tot això ho tindrem clarament protegit.

Els del no, doncs, tindran totes les garanties democràtiques per participar a la Consulta del 9-N, tal i com estem obligats a oferir-los-hi. Però és evident que se saben minoria i que no volen reconèixer Catalunya com a subjecte de sobirania i que, per tant, no ho faran: en el cas que el Gran Timoner continués endavant amb la Consulta, el govern espanyol i els partits dependentistes catalans desfermarien una campanya de boicot descarada, embogida. És aquesta una raó suficient pel nostre desestiment? Cal donar aquesta capacitat de bloqueig a una minoria que, prenent com a hostatge dels seus interessos l'abstenció, pugui blocar els desitjos d'una majoria política legítima? A mi em sembla que clarament no. Encara per un altre motiu: quan el Parlament de Catalunya declari la independència nacional els partidaris del No, sense dubte, faran boicot. També abandonaran l'hemicicle, tal i com van fer el dia de la Declaració de Sobirania. I, aleshores, ningú no va desistir de tirar-la endavant.

Comentaris

  1. Crec que el nostre problema es que som presoners de la legalitat espanyola i ens falta el valor per desobeir- la i passar d´ella, com fins ara tantes vegades es va fer, tant en dictadura com en democracia. Es especialment indicatiu la insubmissió al servei militar, que al final portà a adaptar la llei a la realitat.
    Mentres no tinguem el valor de desobeir les lleis injustes no votarem ni el 9N ni mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…