Ves al contingut principal

[-94] Bestiari del procés (85): J. Rull, P. Sánchez i J. Tebas

Diari de Setge del 6 d'agost de 1714 (dia 378)

Rull, Josep (secretari general de CDC).
La consolidació del viratge.
Amb la dimissió d’Oriol Pujol, primer episodi d’aquest ensorrament per etapes de la nissaga, Convergència Democràtica va donar pas a l’inici de la refundació del partit, probablement, el referent del centre dreta en la nova República Catalana. El Gran Timoner ha confiat (certament, podia haver estat un procés de recanvi més guiat per la nova política) en la figura d’aquest encara jove polític terrassenc. Independentista de vella fornada, des del bressol, l’aposta forta de confiança en ell i el nomenament com a portaveu de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, també prou implicada aquests últims anys en l’acció de l’Associació de Municipis per la Independència, demostren que l’aposta del president Mas per avançar en el procés és ferma i irreversible. Molta sort en el mar agitat on hauran de navegar. La necessitaran.

Sánchez, Pedro (secretari general del PSOE).
El bucle etern.
Espaterrant el canvi en els missatges, en les formes i en les persones. La presentació en societat del nou líder dels socialistes espanyols, el més contrari de tots els candidats a permetre el Dret a Decidir dels catalans, ha estat d’impacte: tot situant l’independentisme a l’alçada de les xacres de la crisi i el maltractament de gènere. La seva primera entrevista amb Mariano Rajoy, una aposta decidida per impedir-nos el vot. El seu nou Comitè Federal, integrat per figures tan renovadores com Joan Lerma i Josep Borrell, el nou fitxatge de la gran plataforma del dependentisme a Catalunya, de la mà de veterans candidats i simpatitzants a casa nostra del Partido Popular, UPyD, Ciudadanos i Plataforma per Catalunya. En el cas de Pedro Sánchez Zapatero, m’esborrona tanta renovació.

Tebas, Javier (president de la Liga de Futbol Profesional).
Autogols i negoci.
La pela és la pela. Aquí i arreu. Aquesta setmana el màxim dirigent de la Lliga ha amenaçat el FC Barcelona amb l’expulsió si Catalunya és independent. No aprenen: una vegada i una altra ens manifesten el seu carinyo alçant-nos la mà, en un capteniment que segur que convenç molts catalans de mantenir la convivència. Tothom sap que, calculadora en mà, les lligues nacionals són poc rendibles i que caldrà caminar cap un model de NBA futbolística continental. Mentre aquest invent (que el Barça jugui amb l’Arsenal, la Roma o el PSG cada setmana i no contra l’Almería, el Recre i el Celta) acaba de cuallar, el primer equip de Barcelona jugarà exactament en la lliga que li doni la gana. I el Madrid serà el primer interessat, passada l’emboirada, a demanar de genolls que sigui a l’espanyola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…