[-94] Bestiari del procés (85): J. Rull, P. Sánchez i J. Tebas

Diari de Setge del 6 d'agost de 1714 (dia 378)

Rull, Josep (secretari general de CDC).
La consolidació del viratge.
Amb la dimissió d’Oriol Pujol, primer episodi d’aquest ensorrament per etapes de la nissaga, Convergència Democràtica va donar pas a l’inici de la refundació del partit, probablement, el referent del centre dreta en la nova República Catalana. El Gran Timoner ha confiat (certament, podia haver estat un procés de recanvi més guiat per la nova política) en la figura d’aquest encara jove polític terrassenc. Independentista de vella fornada, des del bressol, l’aposta forta de confiança en ell i el nomenament com a portaveu de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, també prou implicada aquests últims anys en l’acció de l’Associació de Municipis per la Independència, demostren que l’aposta del president Mas per avançar en el procés és ferma i irreversible. Molta sort en el mar agitat on hauran de navegar. La necessitaran.

Sánchez, Pedro (secretari general del PSOE).
El bucle etern.
Espaterrant el canvi en els missatges, en les formes i en les persones. La presentació en societat del nou líder dels socialistes espanyols, el més contrari de tots els candidats a permetre el Dret a Decidir dels catalans, ha estat d’impacte: tot situant l’independentisme a l’alçada de les xacres de la crisi i el maltractament de gènere. La seva primera entrevista amb Mariano Rajoy, una aposta decidida per impedir-nos el vot. El seu nou Comitè Federal, integrat per figures tan renovadores com Joan Lerma i Josep Borrell, el nou fitxatge de la gran plataforma del dependentisme a Catalunya, de la mà de veterans candidats i simpatitzants a casa nostra del Partido Popular, UPyD, Ciudadanos i Plataforma per Catalunya. En el cas de Pedro Sánchez Zapatero, m’esborrona tanta renovació.

Tebas, Javier (president de la Liga de Futbol Profesional).
Autogols i negoci.
La pela és la pela. Aquí i arreu. Aquesta setmana el màxim dirigent de la Lliga ha amenaçat el FC Barcelona amb l’expulsió si Catalunya és independent. No aprenen: una vegada i una altra ens manifesten el seu carinyo alçant-nos la mà, en un capteniment que segur que convenç molts catalans de mantenir la convivència. Tothom sap que, calculadora en mà, les lligues nacionals són poc rendibles i que caldrà caminar cap un model de NBA futbolística continental. Mentre aquest invent (que el Barça jugui amb l’Arsenal, la Roma o el PSG cada setmana i no contra l’Almería, el Recre i el Celta) acaba de cuallar, el primer equip de Barcelona jugarà exactament en la lliga que li doni la gana. I el Madrid serà el primer interessat, passada l’emboirada, a demanar de genolls que sigui a l’espanyola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas