[-95] Bestiari del procés (84): S. Naïr, J. Pujol i M. Rajoy

Diari de Setge del 5 d'agost de 1714 (dia 377)

Naïr, Sami (exparlamentari europeu, filòsof i politòleg francès).
El ruc català surt de perill.
L’exparlamentari i pensador referent de l’esquerra europea (i així està) ha afirmat aquesta setmana en una entrevista a un digital del nostre país que “el procés és un conte per a rucs que no entenen res de política”. Patim per la desaparició de la nostra raça autòctona i resulta que som entre dos i tres milions de rucs en plena forma, encara que caminem a dues potes. El mateix dia, el CATN presentava els darrers informes que han completat la sèrie de divuit que dibuixen tots els aspectes del procés de transició cap al nou estat; el seu president el definia com a "perfectament possible i tècnicament viable". Naïr, en canvi, l’afirma impossible i considera que ha estat dissenyat únicament per obtenir un nou estatus polític: la pregunta, òbvia, si tan clara és la seva inviabilitat, perquè Espanya hauria de cedir-hi en res?

Pujol, Jordi (expresident de la Generalitat de Catalunya).
Decepció inqualificable.
Durant molts anys l’autonomisme ha estat conceptuat com un període transitori en el procés de reconstrucció nacional del nostre país després de la catacumbes del franquisme. Una mena de mal necessari. Ara hem sabut que en bona mesura ha estat un tap a la nostra llibertat, gestionat per intermediaris que ben sovint hi jugaven un paper indigne. L’afer Pujol suscita certament compassió per un home octogenari que ho tenia tot per morir com un heroi, entre l’admiració devocional dels seus. Però sobretot ha demostrat cruelment la necessitat que aquí no hi hagi una transició nacional: necessitem una ruptura profunda amb el paper que han jugat les elits polítiques del país en el llarg i lleig negoci de la nostra subordinació política. Com diu el diputat David Fernández, independentitzar-nos també de la corrupció inherent a l’establishment.

Rajoy, Mariano (president del govern espanyol).
L’estaquirot absent. 
Una foto i un crit que retraten l’adversari. La primera, la que obria tots els mitjans dijous, no podia ser més expressiva. Tu mires cap a l’Aragó i jo cap a les Illes. Difícil reflectir més gràficament la impossibilitat d’un acord al gust de la Tercera Via unicornista. Però és que, a més, la imatge de la democràcia espanyola, entestada a negar-nos el vot per terra, mar i aire, va ensorrar-se una mica més sota l’atenta mirada dels mitjans de comunicació i les cancelleries del món, per la via d’un comunicat i quatre piulades seves, mentre Alicia Sánchez Camacho, que no hi havia estat, compareixia a Barcelona per donar (el seu) compte de la reunió. Difícil comunicar pitjor. I, a l’altra banda, el Gran Timoner contestava durant una hora i mitja totes i cadascuna de les preguntes dels periodistes espanyols i un feixista l’esbroncava a la vista de tothom.

Comentaris

  1. en Jordi Pujol hauria d'explicar també tots els xantatges a que ha estat sotmés durant aquests anys per part dels poders de l'estat espanyol , segurament entendríem moltes coses
    carles1640

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)